Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

El Suprem l'inhabilita deu anys pel cas Bateragune i seguirà a la presó fins al 2016

Otegi no podrà aspirar a lehendakari fins al 2022

La justícia espanyola posa les coses més difícils al líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi. El Suprem confirma que no podrà ser el cap de cartell independentista durant diverses eleccions.

Per si l'independentisme basc d'esquerres tenia encara un bri d'esperança que Arnaldo Otegi tornés aviat a la vida pública, la justícia es va encarregar ahir de deixar les coses clares. El principal símbol del món abertzale haurà de seguir a la presó fins a l'abril del 2016, sempre que no obtingui permisos penitenciaris, i no podrà accedir a un càrrec fins d'aquí deu anys, el 2022.

La sentència del Tribunal Suprem pel cas Bateragune -el suposat intent de reconstrucció de Batasuna- rebaixa les condemnes que l'Audiència Nacional havia imposat a Otegi, a l'exsecretari general del sindicat LAB Rafa Díez Usabiaga i a tres acusats més, però segueix sense donar-los la raó. És a dir, creu que aquest grup d'activistes polítics actuaven al servei d'una estratègia d'ETA. Ells afirmen que senzillament lideraven les tesis favorables a la ruptura de l'esquerra abertzale amb la violència, com finalment ha succeït. De fet, durant el judici, el juny de l'any passat, Otegi va assegurar: "Defenso una línia radicalment contrària a la d'ETA". Les seves intervencions davant del tribunal van servir per desgranar un projecte polític que acabaria per forçar l'organització terrorista a un cessament definitiu de l'activitat al mes d'octubre. Tot i la contundència dels seus arguments, el polític no va convèncer els que el jutjaven.

Rebaixa de la pena de presó

Ara l'alt tribunal revoca part de la sentència anterior, que fixava deu anys de presó, i la deixa en sis anys i mig. Com que Otegi compleix condemna des de la tardor del 2009, podria estar lliure d'aquí quatre anys. El Suprem flexibilitza la decisió perquè entén que els condemnats eren "la cara visible" de l'estratègia que marcava ETA però "sense poder de direcció".

Lluny d'acceptar les apel·lacions de la defensa a tenir en compte el nou context de pau a Euskadi, la justícia posa l'accent en el fet que l'organització terrorista "no ha deposat les armes". La decisió del Suprem -ajustada, tres vots contra dos- se situa en un terreny més inflexible que les posicions del govern espanyol, que ha obert la porta a acostar presos a Euskadi sense necessitat de demanar perdó a les víctimes.

La sentència allunya encara més les expectatives d'una part de la societat basca que confiava en Otegi com a aglutinador del nou pol sobiranista que rebutja la violència. De fet, ara ja no podia concórrer als comicis de l'any que ve perquè estava inhabilitat fins al 2014 per haver participat en un homenatge a l'etarra Argala. La plataforma Arnaldo Askatu ha convocat per dissabte una marxa de protesta a Elgoibar, el seu poble natal. La trajectòria del polític basc al banc dels acusats, que va encetar-se el 1989, pot encara no haver acabat si és jutjat pel cas del presumpte finançament d'ETA a través de les herriko taberna .

Més continguts de