Otegi se suma a la vaga de fam per Uribetxeberria
L'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi es va sumar ahir a la vaga de fam per reclamar l'excarceració dels presos d'ETA malalts. Ja són 230 els reclusos que s'han apuntat a la protesta per pressionar l'Estat.
BARCELONA"En solidaritat amb el Iosu, comencem una vaga de fam indefinida a la presó de Logronyo". Així va anunciar l'exportaveu Arnaldo Otegi la seva contribució a l'acte de protesta que els presos d'ETA han impulsat per demanar l'excarceració de Iosu Uribetxeberria, l'etarra malalt d'un càncer incurable que ja fa sis dies que està en vaga de fam. La suma d'Otegi a la iniciativa va donar un impuls addicional a la reivindicació, que ja secunden 230 reclusos, segons va anunciar el col·lectiu de familiars dels presos, Etxerat. Institucions Penitenciàries assegura que hi ha prop de 90 presos en vaga de fam a les presons espanyoles.
Avui mateix l'Hospital Donostia farà públic un informe mèdic per informar de l'estat de salut d'Uribetxeberria, condemnat pel segrest del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara. El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va anunciar divendres que el govern espanyol no pensa cedir a la pressió dels presos i que només s'excarcerarà Uribetxeberria si, "segons les condicions que fixa la llei", el diagnòstic clínic acredita que pateix una malaltia incurable. Els familiars del pres van insistir ahir que l'etarra, en fase terminal, està rebent un "tracte indegut" i que, per aquest motiu, interposaran una denúncia perquè "es demanin responsabilitats als policies" que el custodien a l'hospital.
Tot i que Fernández Díaz es va mostrar ferm a no fer cap tipus de gest en benefici d'Uribetxeberria ni dels altres 13 presos malalts, la protesta ha agafat volada, tal com va advertir l'esquerra abertzale, i s'ha estès ràpidament a 27 presons d'Espanya i França, un fet que podria forçar el PP a prendre en els pròxims dies una decisió per frenar-ho. A més, amb Otegi també en vaga de fam i els milers de persones que van sortir al carrer dissabte a Sant Sebastià per demanar l'apropament dels presos d'ETA i el respecte pels seus drets, la reivindicació ha guanyat una pressió mediàtica que posa contra les cordes el govern espanyol. El col·lectiu Herrira, que dóna suport als presos, anunciarà avui nous actes de protesta.
En risc la imatge internacional
De fet, la mort d'Uribetxeberria seria nefasta per a la imatge de l'Estat, que està en el punt de mira internacional per la seva situació econòmica i que recentment va rebre un toc d'atenció del tribunal d'Estrasburg per l'aplicació de la doctrina Parot d'enduriment de les condemnes als presos etarres. Davant el que considera una "qüestió d'estat", el PSOE es va mostrar ahir obert a parlar amb el govern espanyol sobre la polèmica dels reclusos. El secretari general socialista de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va declinar expressar la seva opinió sobre la protesta, però va anunciar que el PSOE està disposat a parlar "de tot el que sigui necessari" amb el govern del PP.
Otegi ja va aconseguir un gran ressò quan el 27 de gener del 2010 va anunciar en el seu judici per presumpte enaltiment del terrorisme que se sumava a una vaga de fam en solidaritat amb els presos d'ETA. "Per mi com si vol beure vi", va respondre la jutge quan l'advocada d'Otegi va demanar permís per donar-li aigua. Durant el judici l'exportaveu de Batasuna es va negar a respondre si condemnava la violència d'ETA.
Otegi està empresonat des de l'octubre del 2009, quan va ser detingut per ordre del jutge Garzón, acusat d'intentar reconstruir la direcció de Batasuna. L'Audiència Nacional el va condemnar a deu anys de presó l'any passat, però la pena va ser rebaixada a sis anys gràcies a un recurs. Després que el Tribunal Constitucional legalitzés Sortu al juny Otegi està intentant que es reconsideri el seu empresonament.
