Publicitat
Publicitat

El PDECat i ERC proposen que les conclusions de l'operació Catalunya siguin remeses a la fiscalia

Les dues formacions consideren que el president espanyol, Mariano Rajoy, coneixia les "actuacions il·legals" del ministeri de l'Interior, que actuava com a "policia política"

El diputat del Partit Demòcrata al Congrés Sergi Miquel ha presentat avui les conclusions relatives a l’operació Catalunya en què acusa el ministeri de l'Interior, sota la tutela de Jorge Fernández Díaz, de "destinar recursos econòmics i humans a actuar com a policia política per generar espais mediàtics contraris als rivals polítics del PP". Des d'aquest ministeri, el PDECat considera que "es van generar informacions falses i difamacions, com els  informes falsos de la UDEF sobre el president Mas o sobre els comptes falsos a Suïssa de l'alcalde Trias, amb l'agreujant d'haver-se generat aquestes informacions en les dates prèvies a les eleccions, el que podria considerar-se delicte electoral". Per aquest motiu, el PDECat proposa que "aquestes conclusions siguin remeses a la fiscalia".

El PDECat sentencia que el ministeri ha mantingut una "dinàmica operativa no democràtica, amb un funcionament en ocasions semblant a la utilitzada durant el franquisme, que aquesta comissió està obligada a rebutjar i denunciar". L'objectiu del ministeri no era, segons les conclusions del partit, "perseguir possibles casos de corrupció sinó més aviat desinformar a partir de casos que poguessin donar peu a confusions, per difamar i generar un clima mediàtic destinat a combatre el rival polític del govern espanyol amb recursos públics".

Les conclusions no passen per alt les connexions entre les fonts que van redactar els informes falsos i els mitjans de comunicació i remarquen que tenien el mateix objectiu de "perjudicar sectors polítics concrets" i ser "còmplices necessaris per al desenvolupament d'aquesta operació". Així mateix, critica que s'hagin utilitzat recursos públics per "comprar informació a possibles testimonis i per pressionar totes aquelles persones que es podien considerar claus en un procés d'investigació". En aquest sentit posa com a exemple el viatge de Fuentes Gago a Ginebra, entre altres actuacions similars.

El document denuncia la manca de separació de poders entre política i justícia. "No és admissible que l’expresidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, es preï de tenir "fiscals de confiança" en la conversa de la Camarga, o que Fernández Díaz afirmi que és possible que la fiscalia "afini" documents per fer-los més creïbles davant l'opinió pública i iniciar investigacions", apunta el text. De fet, el text subratlla que existia una relació de “quasidependència” entre Daniel de Alfonso, director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, i el ministre de l'Interior, "tal com es demostra en les converses gravades i posteriorment publicades pels mitjans".

Finalment la comissió d'investigació constata l'escassa voluntat del PP per esclarir el que el PDECat qualifica com "un dels escàndols més grans de la democràcia espanyola, identificant clarament el ministre Fernández Díaz al centre de la trama d'utilització partidista de recursos públics". Així, el document constata que el president espanyol Mariano Rajoy coneixia "les actuacions il·legals gestionades al ministeri de l'Interior i, particularment de les que han tingut lloc sota l'anomenada operació Catalunya, tal com han posat de manifest les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso". Davant de tots aquests fets, la comissió d'investigació assenyala com a responsable polític de l'operació Catalunya al ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz.

Des d'ERC es considera que han quedat "incompletes" les tasques d'aquesta comissió i que tancar-la és "prematur" ja que "no s'han pogut complir els objectius ni les funcions per a les quals va ser creada". Els republicans consideren demostrada l'existència d'una "policia patriòtica" destinada, presumptament, "a espiar, seguir i conspirar contra els representants polítics democràticament elegits" i que "va ser dirigida des del ministeri de l'Interior sota el comandament del llavors ministre, Jorge Fernández Díaz". En les seves conclusions, la formació no descarta que aquesta policia tingués el seu origen "en anteriors mandats".

Els republicans recorden que han patit les calúmnies directament amb l'elaboració de "proves falses per incriminar l'actual vicepresident Oriol Junqueras" després de remarcar també la persecució que va patir l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias. Les reunions mantingudes entre el ministre i De Alfonso demostren, a parer seu, que "tenien com a finalitat conspirar per influir en la conjuntura política catalana". Els republicans denuncien la connivència entre la cúpula policial i determinats mitjans per "publicar informació falsa amb l'únic objectiu de perjudicar partits polítics catalans i els seus dirigents" tal com es desprèn del conjunt de trucades entre membres de la policia i periodistes.

ERC tampoc descarta l'ús de fons reservats de l'Estat amb "l'objectiu d'obtenir proves o finançar viatges o desplaçaments en el si de l'"operació Catalunya". També troba "alarmant" la manca de control a les forces i cossos de seguretat de l'Estat sobre els possibles casos d'incompatibilitats laborals dels seus membres, i "necessari" que el govern espanyol "procedeixi a la revisió de les condecoracions d'aquells membres d'aquests cossos de l'Estat que hagin tingut una participació directa en l'operació Catalunya". L'actuació de les forces de seguretat en aquest afer suposen, per als dirigents d'ERC, "una vulneració de principis elementals d'un estat de dret i d'una policia democràtica, així com de determinats principis constitucionals".  

Com el PDECat, veu "extremadament greu" que Rajoy conegués aquestes actuacions així com la participació del director del gabinet de la Presidència del govern d'Espanya. Davant d'aquest escenari, consideren que és necessari que la mesa del Congrés traslladi aquestes conclusions al ministeri fiscal per "a l'exercici de les actuacions oportunes". Alhora reclamen a la fiscalia la compareixença de José Ángel Fuentes Gago perquè, ateses les informacions publicades per algun mitjà de comunicació, "determini si ha faltat a la veritat i en conseqüència ha incomplert l'article 502.3. del Codi Penal".

Més continguts de