El PDECat sacseja el territori per agafar impuls municipal

BarcelonaHi ha dues dates marcades en vermell a la seu del PDECat. L’1-O i les eleccions municipals previstes per al 2019. Tot i que ara mateix els esforços se centren a fer possible la votació de l’octubre, el partit ja prepara també uns comicis que considera clau per consolidar una formació que tot just acaba de complir un any. El compte enrere ja ha començat i, per això, fa mesos que la direcció pentina el territori analitzant reptes i oportunitats en cada municipi. L’objectiu: poder proclamar pràcticament tots els candidats abans del 10 de juny del 2018.

Part d’aquest treball previ que els responsables de món local del PDECat han fet passa per una anàlisi detallada de l’estat del partit a cada municipi. D’aquest estudi, la direcció n’ha extret una primera llista de 250 pobles i ciutats clau on cal treballar a fons. A tots ells la formació hi organitza -ja s’estan fent- unes jornades que s’han anomenat Mobilitzem i en les quals un dirigent del partit convoca prop de deu persones del municipi -principalment del PDECat però també sovint representants locals que poden ser propers al partit- per analitzar què s’està fent bé i què es pot millorar. D’aquí en surt un llistat de deures per fer que, acabada la reunió, un tutor -un dirigent de la zona- s’encarregarà de vetllar perquè es facin.

Bona part d’aquests municipis clau són a l’àrea metropolitana de Barcelona, on l’any 2015 Convergència va obtenir uns resultats dolents -va quedar fora fins i tot d’ajuntaments com Santa Coloma de Gramenet i Cornellà-. Solucionar-ho és una de les prioritats de la formació, que per primera vegada explora la possibilitat de presentar-se a alguns municipis amb una marca blanca tal com ja fan altres partits. L’ús d’aquesta marca -un paraigua que transcendeixi les sigles PDECat- afavoriria les aliances amb partits locals però també amb formacions de l’òrbita de l’antiga CiU i amb qui ara el partit vol intentar sumar. “Busquem eixamplar la base”, afirma el coordinador d’organització, David Bonvehí. De fet, en municipis com la Bisbal de l’Empordà o Sant Pere de Ribes ja s’han teixit complicitats amb altres formacions.

Continuïtat o renovació

En aquells llocs on l’escenari és més clar, però, aviat es començaran a celebrar primàries i a proclamar candidats. La primera va ser dijous l’actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que aspirarà a retenir l’alcaldia que el 2015 va guanyar Carles Puigdemont. La resta, però, hauran d’esperar a després del referèndum. La direcció vol tothom concentrat a fer possible l’1-O i ha preferit posposar l’obertura de més processos de primàries, a les quals es podrà presentar qualsevol membre del partit que rebi l’aval del 25% dels associats del municipi però també independents que rebin l’aval d’algun òrgan col·legiat del partit.

L’horitzó passa per tenir ja un centenar d’alcaldables proclamats abans de finals d’any. Resolta la situació a Girona, un dels pròxims a ser investit candidat serà Toni Postius a Lleida. Les altres dues capitals de província s’hauran d’esperar. En el cas de Barcelona -un dels punts més calents-, el partit no preveu tenir candidat fins a finals d’any. A Tarragona també s’hi preveu un relleu però a hores d’ara no és clar quan començaran les primàries.

El partit dona per fet que hi haurà una renovació de caps de llista important, tot i que no majoritària. “Allà on tenim alcalde, hem d’animar-lo perquè es torni a presentar”, apunta Bonvehí. Entre els que volen seguir, noms com Marc Castells (Igualada) i Montserrat Candini (Calella). També hi haurà, però, relleus. Alguns d’importants, com el del president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, que no optarà a un altre mandat a Premià de Mar. Tampoc seguirà Ferran Bel (Tortosa), que, si els associats ho avalen en primàries, seria substituït per Meritxell Roigé. No és segura tampoc la continuïtat d’un altre alcalde destacat com Albert Batalla (a Seu d’Urgell), mentre que a Sabadell -un dels municipis que volen fer les primàries aviat-, farà el pas Lourdes Ciuró. A falta de dos anys per a les municipals, el PDECat ja sacseja el territori.

La incògnita de Barcelona alimenta el ball de noms

Neus Munté

L’última a fer el pas. L’exconsellera de la Presidència Neus Munté feia temps que apareixia en les travesses i dijous va admetre per primer cop que li faria “il·lusió” ser alcaldessa de Barcelona. El partit la reivindica com a “actiu” tot i deixar el Govern abans de l’1-O.

Santi Vila

L’ara conseller d’Empresa va ser un dels primers a postular-se per lliurar la batalla contra Ada Colau a Barcelona. Tanmateix, no va acabar mai de fer el pas i fonts pròximes descarten ara que els seus plans de futur passin per l’alcaldia de la capital catalana.

Joana Ortega

L’exvicepresidenta, que s’ha acostat en els últims mesos al PDECat, no amaga que li agradaria jugar un paper a Barcelona. Té en contra, però, la inhabilitació per la seva responsabilitat en el 9-N, que podria impedir-li concórrer a les municipals del 2019.

Ferran Mascarell

L’exconseller de Cultura ha aparegut a les travesses després que a finals de maig afirmés que tornarà a Barcelona “relativament aviat” -ara és el delegat del Govern a Madrid- i que té ganes de “repensar la ciutat” i posar un “projecte” sobre la taula.

Joaquim Forn

Sempre present entre els noms que es posen sobre la taula quan es parla de qui succeirà Xavier Trias com a candidat del PDECat a Barcelona, el seu nom ha perdut força després d’haver sigut nomenat conseller d’Interior fa una setmana.