Publicitat
Publicitat

El PP reivindica "la nació única" espanyola per sortir de la crisi

El president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, recorda a Rajoy que la culpa principal del dèficit és de l'Estat i no de les autonomies

La ponència política que avui ha aprovat el 17è congrés del PP, que es fa a Sevilla, treu la pols al "patriotisme constitucional" que va reivindicar José María Aznar quan tenia majoria absoluta. Els populars diuen que, ara més que mai, cal recuperar "la idea civil de la nació única" espanyola per ajudar a la "regeneració i la recuperació" econòmica de l'estat espanyol. Ho ha avançat el president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, quan n'ha presentat les conclusions.

Segons ha dit, aquesta idea d'una sola nació "aglutina la voluntat de tots els ciutadans espanyols de seguir junts i de seguir fent coses junts". Ha assegurat que el PP nega el caràcter d'estat plurinacional a Espanya i que només admet que és "plural". Herrera ha dit que no accepten les tesis dels "sobiranistes" que, des del seu punt de vista, reclamen "llinatges territorials" per sobre d'altres. Cap "dret col·lectiu", ha subratllat, està per damunt dels ciutadans espanyols.

Economia i escola "nacionals"

El plantejament de fons unitarista, nacionalment espanyol, es trasllada a l'economia en temes com la projecció a l'exterior. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha fet bandera de la "marca Espanya" perquè, segons ha dit, té una bona projecció a l'estranger. Ha assegurat que aquest concepte no xoca amb les diverses marques de cada territori.

En educació, el president de les Illes, José Ramón Bauzá, ha reclamat una revisió "nacional" espanyola del sistema, tot i que es tracta d'una competència transferida a les comunitats. Ho ha justificat pel caràcter "estratègic" d'aquest àmbit. Bauzá ha reclamat una prova estatal, igual a tot arreu, per saber quins són els coneixements dels alumnes. Ha tornat a reiterar que vol "impulsar el bilingüisme" a l'escola.

Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, s'ha mostrat satisfeta del discurs dels seus companys: "Tornaré a Catalunya orgullosa de formar part d'un partit en el qual puc dir el mateix a Barcelona que a Sevilla".

El líder del PP basc, Antonio Basagoiti, ha provat de rebaixar el to d'aquestes intervencions i ha subratllat que la seva formació "està oberta al diàleg" amb les altres forces polítiques i que s'han acabat "els cordons sanitaris i els Pactes del Tinell". Basagoiti també ha parlat de "l'imminent final" d'ETA" i ha reclamat la màxima "unitat" de les forces polítiques per gestionar aquesta nova etapa.

Defensa de l'autonomisme

Juan Vicente Herrera també ha aprofitat el torn de paraula per defensar un "autonomisme útil i lleial a la Constitució i a l'Estat" però ha recordat al president espanyol, Mariano Rajoy, que el problema del dèficit públic és culpa, sobretot, de l'estat central i no dels governs autonòmics. La Moncloa sosté que la desviació principal prové dels governs territorials.

Finalment la ponència política reivindica "l'humanisme cristià" com a font inspiradora de la ideologia de la dreta espanyola, un punt que alguns militants del PP de Madrid volien canviar. Els populars han apostat per esquivar la polèmica del matrimoni homosexual i deixar-ho en el que digui el Tribunal Constitucional quan dicti sentència del recurs que van presentar els populars.

Fraga, el seu referent

E ls populars han continuat avui lloant la figura política de Manuel Fraga, president fundador del partit, que va morir al gener. Alberto Nuñez Feijóo, president de Galícia, ha demanat als seus companys que tinguin Fraga com a referent en temps de crisi i ha dit que l'exministre franquista "no va imposar la seva ideologia a ningú".

Etiquetes

Més continguts de