El PP i el PNB inicien el desgel al Congrés i a Euskadi
Els nacionalistes faran pagar car acostar Rajoy a la majoria
VitòriaEl PP necessita el PNB per a la governabilitat a Madrid. Els seu cinc vots al Congrés tornen els jeltzales al rang d’imprescindibles per a l’estabilitat. Tot i que no sumen majoria absoluta amb PP i Ciutadans, els deixa a dos vots de la xifra màgica, i això els ressitua en un dels primers llocs de l’agenda política de Mariano Rajoy. I quan es tracta de treure rèdit de la seva representació a l’Estat -petita però valuosa-, el PNB sempre se’n surt. Ho va fer amb Felipe González, després amb José María Aznar i també amb José Luis Rodríguez Zapatero.
Si Rajoy necessita el PNB per tirar endavant els comptes -de moment prioritza el PSOE-, Urkullu també necessita un vot per aprovar els seus pressupostos. Per si li fallen opcions com la d’EH Bildu, el PP és una alternativa seriosa. Aquesta mateixa setmana els populars han donat via lliure als pressupostos de l’Ajuntament de Bilbao amb la seva abstenció. PNB i PP, en aquest nou escenari, es resignen a entendre’s.
La principal causa del desgel, sense dubte, ha sigut la necessitat que tenen els populars de sumar els vots dels bascos per tenir a l’abast la majoria absoluta al Congrés. Però aquesta urgència no es transformaria en un procés de negociació (i cessió) si el PNB no fos ara mateix, per al govern de l’Estat, un exemple per a Catalunya i si el PP no veiés Urkullu com a garant de la legalitat. Ahir, en una entrevista a El País, el lehendakari va deixar clar que el seu projecte passa per donar “més autogovern” a Euskadi i va avisar que el concepte d’independència “és del segle XIX” i que “en un món globalitzat és pràcticament impossible”.
El PNB, però, no ha renunciat al dret a decidir ni a la consulta “habilitant” abans de portar un nou Estatut al Congrés. Cap de les dues iniciatives està inclosa en el pacte de govern amb el PSE, que només preveu que es debatin al Parlament. L’acord firmat assenyala que la consulta sobre un marc estatutari ha de ser “legal i pactada” amb l’Estat. Tot i això, la decisió d’Urkullu de sotmetre la futura reforma estatutària al vot dels bascos en una consulta abans que es debati a Madrid pot generar un xoc amb l’Estat. Això no evita que Rajoy hagi abandonat el seu menyspreu al PNB i que els bascos recuperin la sensació que els seus vots són ben valorats a Madrid.
Protagonistes de la negociació
Per a Urkullu, el diàleg amb Madrid és clau, i per això ha encarregat que les converses amb el govern Rajoy les liderin dos dels seus consellers amb més pes polític i amb més experiència en la negociació amb Madrid. Josu Erkoreka serà l’encarregat de pactar la reforma estatutària amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i el conseller d’Hisenda, Pedro Azpiazu, negociarà amb el ministre Cristóbal Montoro l’actualització del concert econòmic, prorrogat des del 2011, i de la liquidació de la quota, pendent des de fa nou anys i de la qual la part basca reclama més de 1.600 milions d’euros.
Públicament, tant els consellers bascos com el mateix lehendakari es mostren cautelosos davant les declaracions de bona voluntat que arriben des del govern central i reclamen “fets concrets” que comencin a revertir el procés recentralitzador iniciat en l’anterior legislatura. La rapidesa amb què aquest dilluns es reuniran Azpiazu i Montoro reforça la idea d’aquesta bona sintonia entre els dos governs.
El lehendakari ja ha marcat quin ha de ser el terreny de joc perquè el PNB entri a negociar els pressupostos: a curt termini, la retirada dels recursos al Tribunal Constitucional contra les lleis basques (des del 2015, quasi un recurs al mes); i com a segon factor, la transferència de 30 matèries pendents de l’Estatut de Gernika.
El PNB i el PP enceten una època de quatre anys en què el primer demanarà transferències i inversions i el segon voldrà vots claus al Congrés. Mentre els jeltzales segueixin defensant els principis de la legalitat constitucional, tot anirà bé, com hi va anar durant la primera legislatura d’Aznar. Quan no sigui així, hi haurà problemes, com n’hi va haver en la segona legislatura d’Aznar amb el pla Ibarretxe.
