BARCELONAAlícia Sánchez-Camacho, que és una política hàbil i amb nas, fa dies que té clar que les relacions entre el Govern i l'executiu espanyol que lidera Mariano Rajoy estan en un moment greu. Molt greu. Els pressupostos generals de l'Estat, que no inclouen els deutes del govern espanyol amb Catalunya i li retallen un 45% la inversió, han estat considerats una agressió per part de la Generalitat i han contribuït a enrarir -encara més- les relacions entre el seu president, Artur Mas, i Rajoy. Per això Sánchez-Camacho, que des del principi de la legislatura s'ha atribuït el paper de mitjancera entre els dos governs com a presidenta del PP català, es reunirà avui amb el líder de l'executiu espanyol per tal de reclamar-li un gest "polític" cap a Catalunya. I, de passada, que estudiï una millora del finançament per evitar una confrontació institucional.
Així ho van assegurar ahir fonts pròximes a Sánchez-Camacho, només un dia abans de la seva primera trobada amb Rajoy des que aquest va conquerir la Moncloa. La presidenta del PP català hi va amb una advertència sota el braç per als seus companys de partit: CiU no és la mateixa que fa uns anys i no es conformarà amb poca cosa. Per tant, farà notar al president espanyol que cal una millora substancial del model de finançament -Sánchez-Camacho mai fa servir les paraules pacte fiscal en públic- per tal de lubricar les relacions entre els dos executius, ara embarrancades.
Un procés que té com a primer pas obligat una cita formal entre Mas i Rajoy. Fa temps que està demanada, però encara no s'ha concretat cap data. El president català la vol per detallar-li en persona les línies mestres del pacte fiscal -que encara està en fase d'elaboració a Catalunya- i per desencallar qüestions claus de legislatura.
Rajoy ofereix diàleg
Casualitat o no, gairebé al mateix temps que el PP català es dedicava a explicar les seves prioritats de cara a la reunió amb Rajoy, el president espanyol oferia diàleg a CiU. Ho va fer després de reunir-se, a Madrid, amb Anders Fogh Rasmussen, secretari general de l'OTAN. "És temps de política en majúscules", va solemnitzar el president espanyol en un intent de buscar el suport dels nacionalistes en un moment en què els focus dels mercats internacionals apunten a Espanya.
"Per fer política en majúscules primer cal pagar el que es deu", va contestar unes hores després Oriol Pujol, president del grup parlamentari de CiU. Els nacionalistes tenen clavada l'espina de la no inclusió dels 219 milions d'euros corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut i no tenen cap intenció de rebaixar el to contra el govern espanyol. Segons fonts del PP, Sánchez-Camacho reclamarà a Rajoy un gest també en aquest sentit i podria ser que l'Estat reconegués, almenys, que deu diners a Catalunya. Precisament un gest que també espera amb candeletes el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que aquests dies repassa compulsivament els números de la Generalitat per ajustar en 1.500 milions les finances catalanes.
Però res fa pensar que l'executiu espanyol faci un gir copernicà, i encara menys a instàncies del PP català, que es va esforçar en va a l'hora de reclamar a Rajoy el pagament de la disposició addicional tercera. I sobretot després de veure el to bel·ligerant que va mostrar Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, que dimecres va posar al dia l'ideari aznarista negant el dèficit fiscal i referint-se a Catalunya com un país "artificial".
A l'ombra de la intervenció
A tot plegat cal afegir-hi que, fent ús de la llei d'estabilitat pressupostària -a la qual CiU va donar suport al Congrés-, l'Estat pot intervenir Catalunya si no compleix amb els objectius de dèficit. "Una intervenció és impensable i injusta", va afirmar ahir Mas en una entrevista al diari holandès NRC Handelsblad . Com és habitual en entrevistes a l'estranger, el president de la Generalitat va defensar la plena viabilitat de Catalunya com un estat europeu.
Mentrestant, Mas es veu obligat a negociar amb Espanya els recursos que rep la Generalitat. Avui Sánchez-Camacho intentarà donar-li un cop de mà i calibrarà, de nou, quin és el seu poder d'influència dins el PP estatal. Fins ara, discret.
