El PP es juga la pau interna a Madrid i al País Valencià
MadridLes eleccions europees del 2014 ja van ser un toc d’atenció al PP de Mariano Rajoy. Aleshores, però, la victòria de Miguel Arias Cañete i l’alça de Podem i de Ciutadans va permetre que s’interpretés el resultat com una crisi del bipartidisme. Un any després, el president del govern espanyol encara el segon examen, decisiu abans que ell mateix se sotmeti al veredicte de les urnes. Si el dia 24 aconsegueix retenir el gruix del poder autonòmic -o en les setmanes posteriors a través dels pactes- tindrà un final de legislatura més o menys plàcid de portes endins. En cas contrari -és a dir, si el PSOE o el partit de Pablo Iglesias aconsegueixen més vots, governs i escons que el PP-, Rajoy ho tindrà molt difícil per arribar a final de legislatura sense fer canvis als equips i retocs en les polítiques. Fins i tot és probable que apareguin veus que qüestionin la idoneïtat que ell repeteixi com a presidenciable.
És per això que el cap de l’executiu espanyol baixa ja a l’arena electoral per provar de mobilitzar el votant desencantat i que està temptat de quedar-se a casa o d’optar per Albert Rivera. Dimarts serà a València, dijous a Màlaga i divendres, primer dia de campanya, a Tarragona. Aquell dia també serà a Barcelona, on inaugurarà el Saló de l’Automòbil i dinarà amb directius del sector.
En aquesta pugna per la pau interna a la seu de Génova hi ha territoris que són clau. La nit electoral la lupa del PP estarà posada, en bona mesura, sobre el País Valencià i Madrid, a banda d’en el recompte d’alcaldies independentistes a Catalunya per mesurar la salut del procés. No és casual que, simbòlicament, un dels primers actes de campanya sigui al Principat i que Rajoy s’impliqui després allà on es juga el cos a cos amb les esquerres.
Temps de pactes
A l’espera del baròmetre d’opinió del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), les enquestes publicades pronostiquen una caiguda en picat dels populars valencians, que es quedarien lluny de la majoria absoluta, cosa que obriria la porta a un govern progressista plural. Alberto Fabra passaria dels 55 escons actuals a entre 28 i 32 diputats a les Corts. En una entrevista difosa ahir per l’agència Efe, el candidat del PP es mostra convençut que el resultat serà “bastant millor” del que es preveu i subratlla un dels eixos del seu discurs: un govern de diverses formacions “no generaria estabilitat i seguretat”. Conscient de la importància del País Valencià en la lectura de les eleccions al conjunt de l’Estat -pel nombre d’electors però, sobretot, perquè és un graner de vots tradicional del centredreta-, Fabra ja avisa que el 24-M no ha de qüestionar Rajoy com a candidat a finals d’any: “Ha fet el que possiblement d’altres no haurien sigut capaços de fer”.
Els sondejos tampoc somriuen als conservadors a la capital espanyola. L’enquesta de Metroscopia per al diari El País coincidint amb la festivitat madrilenya del 2 de maig dibuixa un panorama en què els acords seran imprescindibles, una situació inèdita en els últims 20 anys. El PP perdria vots tant a l’Ajuntament com a la Comunitat però mantindria la primera posició. No obstant, necessitaria el suport de Ciutadans per poder retenir el govern a les dues institucions. No és casual que la candidata municipal i presidenta autonòmica del partit, Esperanza Aguirre, hagi marcat distàncies amb la direcció estatal i hagi començat a festejar la formació de Rivera. Rajoy havia ordenat no parlar d’enteses postelectorals fins al dia 25.
Tot i que l’escàndol de Rodrigo Rato toca de ple l’aznarisme, l’expresident espanyol s’implicarà en la campanya, en un moment en què molts dels aspirants a alcaldes no amaguen les dificultats de mostrar amb orgull les sigles PP i la seva por a pagar a les urnes la factura de la gestió feta per la Moncloa. José María Aznar farà costat a Aguirre i a la candidata a la presidència madrilenya, Cristina Cifuentes, el dia 17.
Els triomfs, l’any 2011, de María Dolores de Cospedal a Castella-la Manxa i de José Antonio Monago a Extremadura -dues comunitats històricament socialistes- van evidenciar la profunditat del gir polític que s’estava produint fa quatre anys. Per això, mantenir aquestes dues autonomies és especialment rellevant per al PP. L’altre territori significatiu per als conservadors són les illes Balears, on tot indica que José Ramón Bauzá tampoc ho tindrà fàcil per governar en solitari en un Parlament molt atomitzat.
En el cas de Cospedal l’examen és important per a Rajoy, ja que es tracta de la seva mà dreta, a qui ha fet costat en públic en la batalla recent amb el vice secretari general Javier Arenas per la derrota a Andalusia. En aquella comunitat ara el focus és sobre les principals capitals, començant per Sevilla, on els populars tenen el repte de mantenir els governs municipals per fer de dic de contenció al govern del PSOE a la Junta. A Extremadura l’objectiu de Monago és aconseguir una majoria absoluta que ara no té, ja que és president gràcies a Esquerra Unida. Aquests barons autonòmics tenen la pau interna del PP a les seves mans.
