Publicitat
Publicitat

PROCÉS RECENTRALITZADOR

El País Basc i Andalusia portaran al TC les retallades en sanitat i educació per invasió competencial

El PP ofereix una Loapa al PSOE

La voluntat recentralitzadora del govern del PP comença a prendre forma. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va oferir ahir diàleg al PSOE per "repensar" l'estat autonòmic.

Des que el Tribunal Constitucional, a instàncies de la Generalitat de Catalunya i del govern basc, va tombar el 1983 la Loapa -l'intent pactat per la UCD i el PSOE d'"armonitzar" el procés de desplegament autonòmic- la dreta, però també els sectors més jacobins de l'esquerra espanyola, no han dissimulat que tenen una espina clavada. L'Estat sortia llavors del cop d'estat del 23-F, l'element excepcional definitiu que va servir de coartada perfecta a Felipe González per limitar d'arrel la capacitat d'autogovern de Catalunya i Euskadi, les dues comunitats per a qui, de fet, havia estat concebut l'estat autonòmic, més tard aigualit en forma de cafè per a tothom.

Trenta anys després, el govern del PP de Mariano Rajoy veu en la greu crisi del deute i la pressió dels mercats i la UE per reduir el dèficit un nou pretext per intentar de nou una Loapa, ara amagada sota fórmules eufemístiques com "repensar" l'estat de les autonomies. Així, després que Esperanza Aguirre alertés del "fracàs" del model autonòmic per integrar Catalunya i Euskadi, i que Rajoy la secundés subratllant la necessitat de reordenar l'organització estatal, ahir va prendre el fil del relat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

Amb consens o sense

El cert és que el govern espanyol, com qui no vol la cosa, va llançar ahir amb la recentralització de la gestió i el control dels rius un primer senyal clar de cap on apunta: s'han d'eliminar duplicitats i això passa perquè l'Estat recuperi competències. De fet, fins al consell de ministres d'ahir, mai abans el govern espanyol havia recuperat competències transferides.

Davant l'oferiment per reorganitzar l'ordenació territorial de l'Estat, el PSOE, d'entrada, s'hi posa bé i accepta parlar-ne, com també UPyD, cosa que va agrair Sáenz de Santamaría. El govern espanyol, va dir la vicepresidenta, farà "tot l'esforç necessari" per abordar amb consens l'avaluació del model autonòmic. Ara bé, també va deixar clar que l'executiu de Mariano Rajoy no es quedarà quiet.

Com també han deixat clar que no pensen quedar-se de braços plegats les autonomies que no estan sota control del PP. El lehendakari basc, el socialista Patxi López, va anunciar que el seu govern recorrerà al Tribunal Constitucional els ajustos en matèria de sanitat i educació perquè suposen una "invasió" competencial. Però a més, López va assegurar que farà tot el que estigui a les seves mans perquè les mesures no s'apliquin al País Basc. Euskadi és la primera comunitat autònoma que anuncia recurs directe al TC, si bé se suma a altres territoris de color diferent al PP, com Catalunya, Andalusia i les Canàries, que ja han mostrat objeccions a reformes com la laboral o en matèria de serveis públics.

El recurs del govern basc ja va rebre ahir la resposta de Sáenz de Santamaría, que va fer una nova crida al "diàleg". Però a ningú se li escapa que el govern espanyol ha entrat en la dinàmica recentralitzadora de manera prèvia a l'entesa que reclama als adversaris polítics. I va llançar una advertència: "Autogovern també és sinònim de responsabilitat".

Per la vicepresidenta espanyola, el diàleg i el debat que exigeix entorn de l'estat autonòmic s'ha de donar al Consell de Política Fiscal i Financera previst per al 16 de maig i en què s'han de posar damunt la taula els plans d'ajustos autonòmics. Obviava, però, que el CPFF aborda el finançament de les comunitats autònomes de règim comú, de manera que en queden al marge Euskadi i Navarra.

Més continguts de