El PSOE de Pedro Sánchez gira full al període de proves

MadridQuan es pregunta als dirigents del PSOE si deixaran governar la llista més votada a les eleccions espanyoles de finals d’any, la resposta és rotunda: “Tenim el convenciment que guanyarem nosaltres”. ¿És estratègia electoral? No només. Aquesta setmana, en unes jornades organitzades per l’Associació de Periodistes Parlamentaris, responsables d’algunes de les principals empreses i entitats dedicades a les enquestes coincidien que Pedro Sánchez és qui lidera la cursa a la Moncloa.

Mentre el PP critica els pactes autonòmics i municipals entre els socialistes i Podem, l’equip de Ferraz reivindica que, agradi o no, els espanyols han d’aprendre ara a conviure amb la cultura de la coalició. Tot apunta que l’etapa de les majories absolutes s’ha acabat. En aquest esquema, el partit se sent còmode perquè, assegura, ells seran una peça imprescindible del canvi, ja que tenen capacitat per entendre’s tant amb Pablo Iglesias com amb Albert Rivera. Encara amb la incertesa de la data exacta dels comicis generals, després del 24-M Sánchez ha decidit passar a l’acció i ajustar el PSOE a les seves necessitats.

Emancipat del tutelatge dels barons territorials que li van donar suport, ara fa un any, per arribar a la secretaria general -de manera especial de l’andalusa Susana Díaz-, se sent ara amb les mans lliures per bastir el seu propi relat i envoltar-se d’un nucli reduït de la màxima confiança, i deixar en un segon pla l’àmplia executiva que va haver de formar per acontentar totes les sensibilitats de la formació. Per a aquest equip d’experts, amb ressonàncies de govern a l’ombra, el líder socialista ha buscat persones de prestigi reconegut, com la catedràtica d’ètica Victoria Camps; que li permetin vendre una imatge nítidament socialdemòcrata, com Rafael Bengoa, que va treballar en la reforma sanitària de Barack Obama, i que l’ajudin a seduir el votant més centrista, com l’exministre Jordi Sevilla, que coordinarà la part econòmica malgrat que el responsable de l’àrea és Manuel de la Rocha, que a les primàries va donar suport a Eduardo Madina. La catalana Meritxell Batet, que fa un any també va apostar pel diputat basc, és la responsable del programa electoral. Maurici Lucena, del PSC, s’encarregarà de les propostes en política industrial.

Sincronització a mitges

Entre els dotze experts que ha fitxat el PSOE no n’hi ha cap de dedicat a la reforma constitucional i a la crisi del model territorial espanyol, si bé un dels seus compromisos és repensar el model del 1978 en un sentit federal. De moment, però, en aquest àmbit Ferraz opta per centrar els esforços a uniformitzar el discurs i assegurar que no hi haurà divergències amb els socialistes catalans.

Després de reivindicar la bandera espanyola, situant-ne una d’immensa darrere seu en l’acte de proclamació com a aspirant a la presidència del govern espanyol, Sánchez ha sincronitzat -a mitges- el relat amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que ha renunciat al referèndum acordat amb Espanya. Patxi López, membre del pinyoli que va governar a Euskadi amb el suport del PP, s’ha erigit en portaveu d’aquesta matèria i ja ha avisat que en comptes de plurinacionalitat s’estima més que es parli d’un simple (i difús) reconeixement de la “diversitat” de l’Estat.

Per acabar d’alinear totes les peces, el partit ha convocat per al dia 13, a Sevilla, una reunió del consell de política federal. L’objectiu: que els nous governs autonòmics socialistes remin en la mateixa direcció fins a les eleccions. A Madrid la direcció ha agilitzat el procés per substituir el secretari general, Tomás Gómez, amb unes primàries aquest mes de juliol. Tot per estar a punt quan Mariano Rajoy decideixi posar fi a la legislatura.

PP: bandera social i llenguatge més planer

Divendres i dissabte que ve el PP debatrà idees per al programa electoral en una conferència a Madrid, que alguns dirigents crítics amb Rajoy ja es miren amb recel. La nova cúpula del carrer Génova, però, té clar que ha de servir per demostrar que estan a prop de la gent que ho passa més malament. El partit vol agitar la bandera social fins al final de la legislatura per recuperar el votant que s’ha passat a l’abstenció. La recepta que ofereixen: més atenció al carrer i explicar-se de manera més planera i clara.