Publicitat
Publicitat

El líder socialista s'ha vist obligat a escoltar més l'andalús Griñán, ara enfortit

El PSOE de Rubalcaba s'estanca i dubta entre el carrer o la mà estesa

"La posició del PSOE fins a aquest moment sobre Bankia és equilibrada", va dir ahir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. I poc després, crític: "Que amb els problemes que tenim, ara el principal partit de l'oposició s'entossudeixi a fer que denunciem un tractat amb la Santa Seu que està en vigor des del 1979..." En aquests paràmetres es mou l'acció política del PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba: la voluntat de no deixar la centralitat en mans del PP, però posant un tallafoc cap als votants més a l'esquerra, seduïts pel discurs d'IU.

Mirant Europa

De moment, quatre mesos després de l'elecció del secretari general, l'estratègia no acaba d'enlairar-se. Segons el CIS, mentre els populars perden un punt d'intenció de vot per mes, els socialistes només n'han guanyat un. Però si Rajoy es mostra inflexible en les seves mesures malgrat els vaivens dels mercats, Rubalcaba tampoc no té intenció a curt termini de moure's. Com ja va fer la dreta durant la legislatura passada, ara l'esquerra espanyola espera en un discret segon pla que la riuada econòmica acabi desgastant el govern conservador, com ha passat a França amb Nicolas Sarkozy. No és estrany que Ferraz -com també ha fet el PSC- hagi provat de vincular-se tant com ha pogut al triomf de Fraçois Hollande, imatge d'un nou lideratge molt menys carismàtic però més proper als problemes dels ciutadans en temps de crisi.

Curiosament, a Alemanya els socialdemòcrates trepitgen els talons a Angela Merkel amb un discurs polític de suport al govern conservador en els temes essencials del país. En el cas espanyol, aquesta línia de pragmatisme patriòtic té defensors en les files socialistes, sobretot entre els que hi veuen una manera de girar full de l'herència de Rodríguez Zapatero, que els pesa com una llosa a l'hora de fer noves propostes polítiques. Els que més avalen bastir ponts amb l'executiu espanyol són, precisament, els que tenen responsabilitats de gestió, començant pel president andalús, i del PSOE, José Antonio Griñán.

Tot i governar amb IU, contrària a la nova rigidesa pressupostària, el president de la Junta ja ha deixat clar que no es desmarcarà dels objectius de dèficit pactats amb Madrid. És significatiu, segons apunten analistes que coneixen bé les interioritats del socialisme andalús, que en l'últim consell territorial Griñán explicités el suport a Rubalcaba "sobretot" per teixir diàleg amb el PP. Tenen por que la nova direcció, davant el mur infranquejable de la Moncloa, opti, cansat, per radicalitzar el discurs i que això pugui complicar el dia a dia als seus respectius governs.

El primer gran acord a la vista és la revisió del mapa competencial. Sigui com sigui, després de la renovació de les direccions autonòmiques, Rubalcaba s'ha vist obligat a parar més l'orella als sectors griñanistes , els que van donar suport a Carme Chacón en la pugna amb la direcció actual. Els líders de les principals federacions -Andalusia, País Valencià i Madrid- no van apostar per l'aparell de Ferraz i ara es poden convertir en el veritable contrapès. Això s'agreuja si es té en compte que el secretari general va optar per fer una direcció només de dirigents fidels, sense integrar la llista de Chacón, que havia perdut.

Un equip poc visible

"És un equip d'exministres", retreuen alguns a Rubalcaba, pel protagonisme que ha donat a persones de l'anterior govern, com Valeriano Gómez. La renovació llueix poc i només s'ha visualitzat en la portaveu parlamentària, Soraya Rodríguez. Les apostes per la gent jove, com la murciana María González Veracruz, no han acabat de situar-se en un primer pla. En l'equip d'incondicionals, s'hi intueix una altra sotragada: si Patxi López s'estavella en les eleccions basques, previsiblement a finals del mes de novembre, ho tindrà molt complicat per ser el candidat a la presidència del govern espanyol, com apuntaven molts a l'entorn del líder socialista. L'interrogant és saber si Rubalcaba ha tirat definitivament la tovallola per tornar-ho a intentar.

Més continguts de