Sánchez considera "encertat" incrementar el pressupost de Defensa

MadridA Pedro Sánchez li sembla bé que Espanya augmenti encara més el seu pressupost de Defensa. Aquesta legislatura el govern de Mariano Rajoy ja ha gastat 8.000 milions d'euros, un 38% més, del que havia pressupostat inicialment. Josep Borrell, a qui el PSOE promou com a ministre d'Exteriors, va llançar fa uns dies la idea –fent-se seves les recomanacions de l'OTAN– que la despesa militar arribi al 2% del PIB. Actualment se situa a l'entorn de l'1,6% si se sumen els projectes militars de diversos ministeris, a més del de Defensa. El líder del PSOE, que ha participat aquest dilluns en un esmorzar del Nova Economia Fòrum, ha afirmat que la proposta li sembla "encertada".

Ha matisat tot seguit que la seva prioritat és la política social, però que si el seu govern pot, "enfortirà l'exèrcit". "El desafiament és el terrorisme internacional, i això no vol només una solució militar, però té molt a veure amb la dotació dels serveis secrets", ha explicat per justificar el possible augment.

Sánchez també s'ha referit a la carta que ha enviat el president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, a les institucions europees prometent més retallades. Ha lamentat que digui "una cosa a Espanya i una altra a Brussel·les" i que "menteixi sense pudor". Ha admès que ell no podrà "abaixar els impostos", però ha matisat que tampoc els apujarà a la classe mitjana o baixa, "sinó a les grans fortunes". Ha promès, a més, un pla de xoc per als parats de llarga durada.

Pel que fa a la política d'aliances, ha denunciat que l'oferta de Pablo Iglesias per pactar només serà sincera si Podem queda per davant i ha llançat dards contra Rajoy afirmant que "està inhabilitat per gestionar un Parlament fragmentat". Sánchez, visiblement enutjat quan se li preguntava pel seu futur davant una eventual derrota el 26-J, ha afirmat que el PSOE segueix negant-se a una gran coalició "perquè Rajoy no és Angela Merkel i vol deixar les coses com estan". Pel que fa les enquestes, totes negatives, ha indicat que se les pren "com una motivació".

Preguntat sobre si contempla incloure el dret a decidir als debats de la reforma constitucional en cas que la demanda persisteixi a Catalunya i segueixi tenint un ampli suport, ha negat aquesta possibilitat de forma taxativa. "Volem que la gent voti un acord i no una separació, malgrat que això seria el més fàcil", ha etzibat.

Pel que fa a les reformes, ha indicat que "l’estat federal no és cap concessió a ningú" i que cal "actualitzar" la Constitució i el seu model territorial. Aquest és un assumpte, ha admès, "que no es va afrontar amb tota l’energia necessària als 70 i ara caldria poder-ho fer".