DRET A DECIDIR
Política 07/01/2017

El País Basc s’aboca a les consultes populars

La iniciativa GED es proposa que 600.000 persones votin sobre el futur d’Euskal Herria durant el 2017

Oskar Bañuelos
3 min
El País Basc s’aboca  a les consultes populars

VitòriaGure Esku Dago (GED), la iniciativa popular pel dret a decidir al País Basc, s’ha marcat com a objectiu per al 2017 que prop de 600.000 persones, gairebé un terç de la població basca, puguin votar en el marc de les consultes que se celebraran en desenes de localitats. Durant aquest any es promouran noves consultes ciutadanes -el 2016 ja es van fer en 38 municipis- repartides en tres grans cites: el 19 de març, el 7 de maig i el 18 de juny. També hi haurà altres localitats que celebraran votacions sobre el futur del País Basc fora d’aquestes dates. El full de ruta, de fet, és ambiciós i es planteja que el 2019 aquestes consultes puguin arribar fins a les quatre capitals d’Euskal Herria sud: Vitòria, Sant Sebastià, Bilbao i Pamplona.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb la posada en marxa d’aquesta campanya, anomenada Prest (“preparats”), GED inaugura un nou cicle pel dret a decidir, després de poc més de tres anys de camí en què han aconseguit situar el dret a decidir al centre del debat polític de les relacions entre Euskal Herria i l’Estat. Segons les últimes enquestes, dos de cada tres bascos volen votar per poder decidir el seu futur, mentre que l’opció de mantenir l’Estatut de Gernika es dilueix i la de la independència perd força.

“La ciutadania basca està preparada per fer el camí, per construir una nova cultura política i per decidir el nostre futur”, clama aquesta iniciativa, que preveu quatre línies d’actuació per abordar el que es qualifica de “moment històric” que s’haurà de recórrer “tots junts”: consultes populars, pacte ciutadà pel dret a decidir, mobilitzacions i treball col·laboratiu.

Del carrer a les institucions

Una de les grans accions que es promouran són els pactes de la ciutadania pel dret a decidir. A partir d’un seguit de declaracions que s’aniran aprovant poble a poble i de la celebració de les consultes ciutadanes, des de GED es busca crear espais d’acord i consens en pobles i barris. En els primers mesos de l’any, a més, aquests nuclis locals confluiran en un pacte global pel dret a decidir de la ciutadania d’Euskal Herria. Aquest pacte serà presentat el 10 de juny en una gran mobilització que tindrà lloc a Bilbao. A partir del juny, i partint del pacte de la ciutadania, es començaran a teixir complicitats entre els agents socials i polítics.

En aquesta línia, la plataforma abordarà amb els diferents interlocutors un pacte pel dret a decidir a nivell d’Euskal Herria. Un treball que es desenvoluparà, segons expressa la iniciativa, “amb la flexibilitat que exigeix el treball en comú”. L’últim pas serà que les institucions basques, a través de declaracions i mocions, mostrin un compromís ferm en la defensa i materialització de l’exercici del dret a decidir.

Aquest full de ruta es trobarà amb un context polític basc canviant però positiu, tenint en compte que fa pocs mesos que s’ha posat en marxa un nou Parlament en què les forces que defensen el dret a decidir sumen 57 dels 75 parlamentaris (PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem). La recentment rescatada ponència sobre el nou Estatut basc correrà paral·lela, i no aliena, a la iniciativa popular.

En aquest sentit, serà important veure quina és la postura que adopta el PNB, que des de la bicefàlia Ortuzar-Urkullu només preveu les consultes, o si més no la gran consulta al Poble Basc, si prèviament hi ha un pacte amb el govern espanyol per fer-la. La posició de Podem encara és una incògnita, mentre que EH Bildu haurà de portar la seva base independentista cap al dret a decidir, en un sentit més ampli.

La vista posada a Catalunya

A més dels moviments polítics a Euskadi, el procés català també serà mirat des d’Euskadi amb lupa. Més enllà del full de ruta ja definit pel Govern -amb el compromís de celebrar un referèndum el setembre del 2017, com a màxim-, la forma com es vagi resolent determinarà en bona mesura els passos que Gure Esku Dago vagi fent en el futur.

El PSE només està per un nou Estatut

La secretària general del PSE, Idoia Mendia, va deixar clar ahir que “l’única consulta” que preveuen els socialistes bascos és la del referèndum legal de ratificació d’un nou Estatut per a Euskadi. “És el que està fixat en l’acord [de govern amb el PNB] i és la nostra posició política de sempre. El consens està en la legalitat, si sortim de la legalitat els socialistes bascos no estarem en aquest camí”, va advertir Mendia en una entrevista a l’agència Efe.

stats