El País Valencià s’afarta de rebre menys del que paga
La reivindicació és la de la Catalunya de fa 14 anys, però els partits fugen de la comparació tret del PP
València“Som com Robin Hood però a l’inrevés. Som l’únic territori pobre, amb una renda per càpita un 12% inferior a la mitjana estatal, que paga com si fos ric. I això és inadmissible”. Vicent Soler denuncia aquesta “anomalia insòlita” des que va accedir al càrrec de conseller d’Hisenda i Model Econòmic valencià. “El finançament és el gran cavall de batalla d’aquest govern -subratlla el polític del PSPV-, perquè sense diners no es poden ni retallar les llistes d’espera de la sanitat ni eliminar els barracons de les escoles”.
Que el País Valencià està mal finançat fa temps que se sap. Ho admet el mateix ministeri d’Hisenda i hi estan d’acord tots els partits polítics, fins i tot el Partit Popular, encara que és l’únic que s’ha desmarcat de la manifestació unitària prevista al voltant del 9 d’octubre -diada del País Valencià- a Madrid. “El PP sempre ha tingut claríssim que hi ha discriminació pel que fa al finançament dels valencians i el Consell té el nostre suport, però el lloc on s’ha de defensar un nou model no és al carrer, sinó al Consell de Política Fiscal i Financera”, ha declarat a l’ARA la secretària del PPCV, Eva Ortiz. A més, Isabel Bonig, actual presidenta dels populars valencians, fa uns dies deia que la manifestació convocada tenia un “paral·lelisme” amb Catalunya: “Allà també van començar amb el «Madrid ens roba», van seguir amb l’educació i ara tenen un desafiament separatista”. La resta de partits fugen de la comparació, que els pot perjudicar més que beneficiar, però el politòleg valencià Jordi Muñoz també veu punts de contacte entre la situació que es viu al País Valencià i la de la Catalunya pre-Estatut. “El punt de partida és semblant: després de molts anys de govern conservador, arriba un tripartit d’esquerres que qüestiona la situació financera i això desemboca en mobilitzacions i demandes de millora”. Muñoz no creu, però, que els fets hagin d’evolucionar igual en els dos casos. “Hi ha grans diferències. Una és l’actitud de la dreta, que a Catalunya sí que hi va jugar i a València és tot el contrari. A més, l’estructura d’identitat nacional és molt més feble al País Valencià que al Principat. Per tant, es fa difícil pensar en un final com el que pronostica Isabel Bonig”.
“Els valencians ara mateix no tenim l’autonomia ni l’autogovern per decidir quines són les prioritats d’aquesta comunitat. És el ministre Montoro, a través d’aquesta estafa que és el FLA, qui ens marca què hem de pagar”, assegura a l’ARA el diputat de Podem David Torres.
La secretària autonòmica d’Hisenda, Clara Ferrando (Compromís), per la seva banda, no diu que darrere el maltractament financer continu hi hagi uns interessos polítics o una voluntat de control de l’Estat. “Per a mi aquest és un tema econòmic, però les xifres són tan sagnants que qualsevol polític mitjanament preparat hauria de ser el primer a sortir al carrer el 9 d’octubre vinent”.
L’últim informe de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea), institució dirigida per l’assessor del ministre Montoro, Ángel de la Fuente, torna a situar els valencians a la cua del finançament per habitant: 2.198 euros, respecte als 2.387 euros de la mitjana estatal. “Plou sobre mullat”, afirma el conseller Vicent Soler. Alguna cosa, però, està canviant. “Això s’ha vist al Consell de Política Fiscal i Financera, on la veu valenciana s’està fent sentir amb contundència, però també es veu al carrer, on la idea del maltractament financer està calant en la societat valenciana. Ja no és un relat imaginari”, conclou el polític socialista.
Els comptes presentats fa algunes setmanes pel ministre Montoro són “una burla, una estocada més”, en paraules de Clara Ferrando. “Algú ens haurà d’explicar per què un valencià ha de rebre 119 euros si un castellanolleonès en rebrà 405 i un gallec 341. Fa dècades que l’Estat està espoliant el nostre país i si continuen maltractant-nos any rere any, al final aquest negoci de ser dins de l’Estat no ens interessarà”, apunta la política de Compromís.
El “càncer” del deute històric
Però més enllà d’aquesta reivindicació hi ha el problema del deute. La valenciana és la comunitat més endeutada de l’Estat. El 2016 devia 44.658 milions d’euros, quasi 20.000 dels quals són deute acumulat, a conseqüència de l’infrafinançament. “El deute de Canal 9 (1.200 milions), el forat de la Ciutat de la Llum, l’Àgora, l’aeroport de Castelló, el Palau de les Arts i la Fórmula 1 són misèria si ho comparem amb els quasi 20.000 milions que ens haurien arribat amb un sistema de finançament just”, subratlla la secretària autonòmica d’Hisenda. “Aquest deute és el nostre càncer”, lamenta Ferrando, mentre que el diputat de Podem David Torres afirma que “és impagable”. “Tenim una soga al coll i per això defensem la quitança o algun tipus de reestructuració per poder créixer”, afegeix.
El 10 de juny, milers de valencians van sortir al carrer per reclamar “la fi de l’espoli fiscal”, en una manifestació convocada per la Crida pel Finançament Valencià, una plataforma integrada per un centenar d’entitats cíviques, entre sindicats i associacions. Ni Compromís ni el PSPV van donar suport llavors a l’acte -Podem sí-, tot i que tant Vicent Soler com Clara Ferrando hi van participar a títol individual. Ara, a la manifestació que es prepara pels volts del 9 d’octubre a Madrid, coincidint amb el debat dels pressupostos generals de l’Estat, els partits que integren la Generalitat Valenciana sí que seran al darrere de la pancarta.
