El Parlament es constitueix amb una dona com a presidenta per primera vegada

BarcelonaNúria de Gispert (Barcelona, 1949), exconsellera de Justícia i Interior amb el govern de Jordi Pujol, es convertirà demà en la primera dona que presideix el Parlament, càrrec amb el qual aquesta advocada coronarà una llarga carrera política. La cambra catalana celebra avui la sessió constitutiva de la novena legislatura amb els 135 diputats de les eleccions del 28-N.

De Gispert, militant d'Unió des de 1986, ja va aspirar-hi el 2006, quan va concórrer com a número dos de la candidatura d'Artur Mas a les eleccions al Parlament.

D'acord amb el tradicional repartiment de papers, si Convergència es quedava amb la candidatura per presidir la Generalitat, a Unió li tocava optar a la presidència de la cambra catalana, i el 2006 De Gispert ja era la candidata proposada per CiU.

Però llavors no va poder ser possible a causa del pacte tripartit perquè va repetir en el càrrec el republicà Ernest Benach.

Aquesta vegada no hi ha dubte -la resta de partits han anunciat que no posaran traves a la seva elecció- que De Gispert podrà passar a la història com la primera dona a situar-se al capdavant de la institució.

De Gispert, que ocupa el càrrec de vicepresidenta executiva de Relacions Institucionals d'Unió i que va ser una de les artífexs de l'acord de 2001 entre CDC i Unió per reconvertir la seva coalició en una federació de partits, és una experta jurista, cosa que li ve de família, ja que és filla de l'advocat Ignasi de Gispert.

De fet, la futura presidenta del Parlament va rebre el 2004 la medalla d'or del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona el 1971, De Gispert ha tingut una llarga carrera administrativa, que es va iniciar el 1974 en ingressar a la diputació de Barcelona.

Va treballar al Servei d'Hisenda i al Servei de Patrimoni de la diputació de Barcelona durant sis anys com a advocada, fins que el 1980 va demanar el seu trasllat a la renascuda Generalitat com a funcionària cedida.

Dins de la Generalitat va exercir fins al 1984 els càrrecs de cap de Servei de l'Administració i sotsdirectora general de Coordinació per després convertir-se, fins al 1993, en secretària general de Justícia i també de Governació.

Entre 1993 i 1994 va ocupar el càrrec de vicepresidenta del Comitè Director per a l'Organització de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, òrgan adscrit al departament de la Presidència.

De Gispert va ser nomenada consellera del Govern de Jordi Pujol durant nou anys, entre 1995 i 2003, i es va ocupar de les carteres de Justícia, Governació i Relacions Institucionals i, finalment, de Justícia i Interior.

Ja des de l'oposició, a partir de 2004, va formar part de la ponència redactora del nou Estatut en nom de CiU.