BARCELONAEl 28 de juny del 2010 ja forma part del reguitzell de dates negres en el calendari català. És la data en què el Tribunal Constitucional espanyol va fer pública la sentència que escapçava l'Estatut referendat pels catalans, que, de fet, ja havia estat retallat abans a les Corts espanyoles, després del pacte Mas-Zapatero de la Moncloa. L'Estatut havia estat aprovat en referèndum -amb una participació poc més que modesta- el 18 de juny del 2006, quatre anys abans.
A hores d'ara, però, ja ben pocs alcen la bandera de l'Estatut. És més, la major part de partits del catalanisme polític van considerar la sentència una estocada de mort al text que havia de fer sentir més còmoda Catalunya a Espanya. Lluny d'això, la sentència va ser el detonant del que molts ja consideren el desencaix definitiu.
En aquest context, el Parlament no té cap intenció de publicar una versió impresa del text estatutari amb els 17 articles anul·lats pel TC i la interpretació que feia l'alt tribunal de la resta. En qualsevol cas, i com ha fet el Parlament a la seva web, la pròxima vegada que s'editi el text, es mantindrà la versió aprovada pel Parlament el 2006, però amb els articles anul·lats marcats en color vermell i amb notes al peu de pàgina per deixar clara la interpretació que el tribunal espanyol fa del text.
De fet, l'edició impresa de l'Estatut ja va ser motiu de discussió en comissió al Parlament. El PP, autor d'un dels recursos -el més letal- contra l'Estatut, va fer un intent al març en la comissió d'afers institucionals del Parlament perquè s'edités el que els populars anomenen la versió "constitucional" del text, que no ha editat ningú en gairebé dos anys. S'hi van oposar tots els partits, des de CiU fins a Solidaritat, passant pel PSC, ERC i ICV-EUiA. La proposta la va defensar la diputada popular María José Cuevas, que va qualificar d'"incomprensible" que les institucions catalanes pretenguin "mantenir viu un text sense validesa jurídica, a menys que es busqui tergiversar la realitat i confondre la ciutadania". Si no la ciutadania, els diputats segurament: el manual de treball que tenen els electes recull el text d'abans de passar pel sedàs constitucional.
A criteri dels partits catalanistes, el PP ha intentat sense èxit donar a l'afer una "dimensió política" que asseguren que no té. Però el cert és que l'Estatut incomoda en més o menys mesura des de la sentència del TC perquè ningú, més enllà del PP, se'l sent propi (no és ni l'impulsat pels partits ni el votat pels catalans), per bé que partits com el PSC o la mateixa CiU hi reconeixen encara certes potencialitats.
L'obra més pròxima
Fins ara, i des d'un punt de vista acadèmic, l'obra que fa una aproximació més meticulosa a l'Estatut resultant de la sentència del Constitucional és el Curs de dret públic de Catalunya , del jurista exdirigent d'ERC i pare de l'Estatut, Joan Ridao. Ridao explica a l'ARA que la naturalesa eminentment interpretativa de la sentència fa pràcticament impossible l'adaptació a un text definitiu. Així, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya arrossegarà fins a l'últim dels seus dies aquella resolució fatídica: el TC no només va dir què podia dir l'Estatut, sinó com s'ha de llegir i aplicar.
