Publicitat
Publicitat

ACCÉS A LA INFORMACIÓ

Els diputats catalans treballen en una llei de transparència pròpia molt més ambiciosa que l'estatal

El Parlament farà sortir a la llum La gestió de tot el diner públic

La ponència de la llei de transparència catalana al Parlament ja treballa amb un esborrany del text. I els diputats de tots els partits coincideixen en l'objectiu d'anar més enllà que la nova norma estatal.

Un portal web en què tots els ciutadans puguin saber els detalls d'un concurs públic, amb el procés d'adjudicació, el pressupost inicial, la liquidació final i les condicions d'execució; i en què de manera senzilla trobin la mateixa informació de tots els serveis atorgats per la Generalitat i els municipis a l'empresa adjudicatària. O totes les subvencions de les administracions catalanes que ha rebut una entitat i el sou del seu consell directiu. Són consultes que es podran resoldre si res frena la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern que prepara el Parlament, segons un primer document de treball a què ha tingut accés l'ARA.

La sol·licitud d'una ponència per elaborar la llei la va registrar ERC el febrer del 2011 amb el suport de tots els partits menys SI, però fins a l'abril d'aquest any no hi va haver un text en què treballar. Fonts de la ponència expliquen que el retard no es deu a desacords de base, sinó al fet que es tracta d'un "procés particular", ja que no ha sorgit del Govern o d'un partit, sinó d'una voluntat quasi unànime dels grups d'impulsar la llei. En aquest temps han escoltat compareixences tècniques i afrontat els primers debats, i basant-se en això i en altres lleis similars de dins i fora de l'Estat van encarregar als lletrats un document que aprofundís en la discussió.

De moment ja han validat els primers articles i esperen tenir enllestit tot el text a finals d'any per fer-ne el debat a la totalitat al desembre. Si no hi hagués demores, abans de l'estiu del 2013 el Parlament podria donar-hi el vistiplau definitiu.

El contingut inicial és molt més ambiciós que l'homòloga norma espanyola que està tramitant el Congrés. Preveu la creació d'un Portal de la Transparència en què es puguin consultar les dades més rellevants de la Generalitat, el món local i el seu sector públic en relació a la seva organització interna, gestió econòmica, plantilla, contractes firmats o subvencions atorgades. Igualment, les persones físiques o jurídiques també hi bolcaran la gestió del diner públic que se'ls atorgui, i les dades es podran creuar o consultar per variables. Els ciutadans podran sol·licitar gratuïtament a l'administració la informació que no es trobi a la xarxa. Tindran accés gairebé a tota la que per llei no es blindi o que vulneri el dret a la intimitat.

La norma també regularà els principis del bon govern, que inclouen la justificació pública dels mèrits per nomenar alts càrrecs de l'administració -amb estudis superiors obligats-, l'exigència de consultar als ciutadans sobre la qualitat dels serveis o la limitació de noves lleis a casos justificats per garantir la simplificació normativa.

El foment de la participació també és un puntal, i permetrà als ciutadans impulsar iniciatives normatives amb 15.000 firmes o crear tres nous espais de debat, anàlisi i avaluació de les polítiques públiques amb implicació ciutadana.

La nova llei encara està en fase embrionària, però els ponents coincideixen en l'ambició que acompanya el procés. Grups com ICV o ERC reclamen encara més transparència, mentre que d'altres, com CiU, volen evitar que això impliqui més càrregues i complicacions per a empreses i ciutadans. Encara queda com a mínim un any de debats per trobar el terme mitjà.

Més continguts de