Cronologia
Política 14/12/2014

El “Passa-ho!” de Pablo Iglesias: la batalla per una dècada de relat

Pols entre polítics i activistes per l’autoria dels SMS que van enfonsar el PP el 2004

Mariona Ferrer I Fornells
3 min

MadridAquesta setmana la política espanyola ha retrocedit, de cop, una dècada. I el més sorprenent és que el debat no l’ha precipitat cap dels actors polítics del 2004, sinó el flamant secretari general de Podem, Pablo Iglesias. “Et puc explicar un secret que encara no havia dit mai a un mitjà”, va dir fa just una setmana al periodista Iñaki Gabilondo al mític programa del partit Otra vuelta de Tuerka, de Público TV. “El famós SMS d’«Aznar de rositas » i Urdaci treballant es va gestar a la meva facultat amb un grup de gent pensant la manera com calia posar-ho perquè hi cabessin els caràcters i perquè generés un efecte de flashmob que es pogués reproduir”, va revelar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Iglesias es referia al missatge de mòbil que va tenir un efecte multiplicador i va congregar milers de persones davant la seu del PP, al carrer Génova de Madrid, el 13 de març del 2004, després dels atemptats a Atocha i que va acabar portant a la victòria del PSOE en les eleccions generals del dia següent, tot i els intents desesperats del PP per atribuir l’autoria de l’atac a ETA.

L’autor del primer missatge, entrevistat més d’una vegada per Radiocable, no ha volgut donar mai la seva identitat, malgrat ser conegut en els cercles d’activistes de Madrid. Igual que el jove estudiant de física que va proposar acampar a la Puerta del Sol el 15-M, mai ha volgut donar més importància a l’autoria, en ser conscient que no representava tota l’energia que va desencadenar l’SMS i el clam contra el govern.

Però Pablo Iglesias ha desenterrat aquest debat en voler convertir-se també en actor i protagonista abans de l’efecte Podem. I el que encara sorprèn més és que els grans partits polítics li hagin seguit el joc amb declaracions contundents, en una nova batalla per atribuir-se el relat d’aquells dies de vertigen del 2004, en què es va fer palpable per primer cop el poder de les tecnologies en les mobilitzacions socials a l’Estat. “Al·lucinem que un programa com La Tuerka estigui marcant l’agenda política en aquest país, encara que sigui amb dies de marge”, reflexionen des de Podem.

El PSOE ara fa seva la crida

La revelació d’Iglesias no ha agradat gens entre activistes, però tampoc al PSOE, que, tot i haver-se defensat fins ara de les acusacions d’haver organitzat la protesta, ara no vol renunciar als beneficis de l’autoria. “Aquelles mobilitzacions s’han d’atribuir a la societat, que es va rebel·lar i va voler sortir al carrer davant la manipulació del govern”, va dir la diputada socialista Isabel Rodríguez, que va ironitzar que Iglesias “no necessita àvies”. Des del govern espanyol, Sáenz de Santamaría va considerar “pueril” que alguns s’estiguin “barallant per l’autoria” de l’SMS. El vicepresident d’organització del PP, Carlos Floriano, va insistir que aquella protesta no va fer més que “violentar una jornada de reflexió”.

“¿Aznar‘de rositas’?”: les claus de la revolta cívica

“¿Aznar de rositas? ¿En diuen jornada de reflexió i Urdaci està treballant? Avui, 13-M, a les 18 h. Seu del PP, c. Génova, 13. Sense partits. Silenci per la veritat. Passa-ho!” Aquest era el text de l’SMS que va acabar congregant entre 4.000 i 5.000 persones davant la seu del PP el 13 de març del 2004 a Madrid. Repassem el context d’aquells dies i la reacció política. Desinformació

El govern del PP va voler convertir la tragèdia de l’11-M en un trampolí electoral per aconseguir “un escó per cada mort” (això es va arribar a dir a Génova). Però perquè fos possible calia preservar el relat que havia sigut ETA. Centenars d’activistes es van passar els dies previs a les eleccions del 14-M traduint la informació estrangera i difonent-la davant la passivitat de la majoria de mitjans estatals.

Noves tecnologies

La mobilització per SMS arreu de l’Estat el 13-M va demostrar per primer cop la capacitat de les persones i d’activistes de base de generar mobilitzacions espontànies, de manera apartidista, amb el suport de les tecnologies.

Reacció política

Rajoy, que llavors era el candidat del PP, va denunciar les concentracions “greument antidemocràtiques”. Des del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba va dir una frase ja mítica: “Els espanyols es mereixen que el govern no els menteixi”.

stats