NOVES FORMACIONS
Política 18/08/2017

Poble Lliure, un dels 20 nous partits polítics creats l’últim any

A tot l’Estat se n’han registrat 75, una xifra per sobre de la mitjana en any no electoral

Mireia Esteve
4 min
Membres de Poble Lliure cantant Els segadors en l’assemblea del 12 de juny del 2016.

BarcelonaDes de l’agost de l’any passat a tot l’Estat s’han creat 75 partits polítics nous, 20 dels quals a Catalunya. Lliures, Units per Avançar i el mateix PDECat s’han registrat des de l’agost del 2016. Entre aquesta vintena de noves formacions també hi figura el nom de Poble Lliure, una de les organitzacions polítiques integrades a la CUP, que es va registrar el 5 de juny passat, tot i que l’organització va néixer el desembre del 2014. Des del nucli de Poble Lliure treuen ferro a aquest registre i el seu portaveu, Guillem Fuster, ho justifica com una manera de “legalitzar la situació de l’organització”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De fet, Fuster remarca que la decisió de registrar-se no respon a cap “pretensió política” i posa d’exemple el fet que el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i els Maulets -les dues organitzacions d’on prové Poble Lliure- han sigut registrats com a partits polítics des dels seus inicis i cap s’ha presentat a cap comici electoral. Malgrat les tensions internes de fa un parell d’anys -en el debat sobre la investidura d’Artur Mas- entre Poble Lliure i Endavant, Fuster explica que el registre no té res a veure amb tot això i ho justifica perquè és “l’única manera” amb què l’Estat permet “legalitzar les organitzacions polítiques”. Per tant, el portaveu de Poble Lliure deixa clar que no està sobre la taula el debat de presentar-se en unes pròximes eleccions i ho descarta rotundament.

Poble Lliure, un dels 20 nous partits polítics creats l’últim any

Hi ha espai per a tothom?

Poble Lliure forma part de les 20 formacions noves que s’han registrat en l’últim any a Catalunya, entre les quals hi ha el mateix PDECat -que va registrar el canvi de nom el mes de setembre del 2016-, però també exmembres d’Unió que han format recentment Units per Avançar, amb el professor d’Esade Carlos Losada al capdavant, i Lliures, amb exmembres de CDC i també Unió com Antoni Fernàndez Teixidó i Roger Montañola. Tots ells sí que apostarien per presentar-se a unes eleccions.

En els últims cinc anys, la mitjana de nous partits polítics s’ha situat entre els 60 i els 70 a tot l’Estat, i en una quinzena a Catalunya. Els anys d’eleccions, però, es multipliquen els registres de partits, molts dels quals són d’àmbit municipal. El sistema polític espanyol, però sobretot el català, segons el politòleg Jordi Matas, és “procliu” a la presentació de nous partits polítics, però dependrà d’ells la seva supervivència.

No és cap casualitat que aquests partits neixin justament ara, quan els esdeveniments polítics han sigut més canviants. Segons Matas, “els canvis provoquen la presentació de nous partits”. La variable de l’independentisme ha fet que a Catalunya els partits tradicionals s’hagin hagut de ressituar i adoptar una posició en aquest eix, sense que hagin quedat exempts de crisi, com la de CiU, que va acabar amb la ruptura de la federació, el naixement del PDECat i, des de fa uns mesos, de Lliures i Units per Avançar. Aquests dos últims se situen en el centre de l’espai ideològic, on també hi ha el PDECat i Ciutadans, però se’n volen diferenciar posicionant-se a mig camí entre l’unionisme i l’independentisme. Tots dos censuren el full de ruta independentista del Govern i s’erigeixen com el nou catalanisme que pot cabre dins d’un estat que el reconegui com a tal. De fet, el partit de Carlos Losada defensa un “federalisme asimètric”, mentre que Lliures aposta per “millorar l’autogovern” català. Dos projectes que busquen redefinir-se amb noms nous per ocupar l’espai que han deixat orfe CDC i Unió.

Els politòlegs consultats per l’ARA, però, posen en dubte que hi pugui haver espai per a tots. “La gent vol l’original, no la còpia”, explica el politòleg Ismael Peña. La supervivència dels nous partits és la gran incògnita. “Necessiten un discurs que enganxi i uns lideratges forts”, explica Matas, tot i que també coincideix amb la politòloga Berta Barbet, que considera un factor clau que aquestes noves formacions puguin ocupar l’espai d’altres partits “que perdin la confiança dels ciutadans”, com va ser el cas d’UPyD, de qui Ciutadans va acabar aglutinant tot el seu electorat.

Actua, de Llamazares i Garzón

“La corrupció i la falta de lideratge” per combatre-la van ser una de les claus -segons Peña- que van explicar el sorgiment del moviment 15-M que més tard es va acabar traduint en Podem. Els de Pablo Iglesias volien aglutinar tota l’esquerra desencantada amb el sistema i que no havia trobat en el PSOE una alternativa al PP. Però l’absorció d’IU en les últimes generals ha generat altra vegada la “fractura típica de l’esquerra”, explica Peña, que s’ha plasmat des de fa unes setmanes en el naixement d’Actua, liderat per l’exlíder d’IU Gaspar Llamazares i l’exjutge Baltasar Garzón. De moment, els seus fundadors defensen que Actua és només una plataforma “d’intervenció política” sense que ara per ara pensi a presentar-se com a “instrument electoral”.

En un context polític inestable, Matas justifica que sorgeixin més partits que tendeixen al centredreta per donar “estabilitat i moderació”. Precisament, el 3 d’agost l’exregidor del PP de Palafolls Óscar Bermán -que va ser expulsat del partit després d’afirmar que Ada Colau “hauria d’estar fregant terres i no fent d’alcaldessa”- va registrar Nosotros - Partido de Regeneración Social, que vol “erradicar l’anomenada ideologia de gènere”. En els pròxims mesos caldrà veure si aquests noms nous s’han fet un lloc a l’espectre polític.

stats