MUNICIPAL
Política 05/06/2017

Pobles amb greuges històrics aprofiten l’auge del dret a decidir

Conceptes com “dèficit fiscal” o “desafecció” formen part dels arguments per demanar la independència

i
Albert Solé
5 min
El 2 d’abril Sant Miquel de Balenyà va fer una consulta popular per decidir si els ciutadans es volien segregar de Seva.

Barcelona“L’equip de govern de l’EMD -entitat municipal descentralitzada- de Sant Miquel de Balenyà va veure a finals del 2016 que fer la consulta per demanar independitzar-se de Seva (Osona) abans del referèndum era un bon moment, perquè així els polítics estarien més receptius al dret a decidir”. Així de clar i sense embuts parla Lluís Luengo, portaveu del consell de participació de Sant Miquel de Balenyà, que fa dos mesos va celebrar el seu referèndum d’autodeterminació.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En l’últim lustre algunes poblacions o EMD que porten anys acumulant greuges respecte del municipi del qual depenen administrativament han aprofitat el moment actual per posar sobre la taula la qüestió en forma de votació. Bellaterra va fer la seva consulta per segregar-se de Cerdanyola del Vallès la Diada del 2015 amb tota la intenció. “Ara hi ha una finestra d’oportunitat i s’ha de ser espavilat i aprofitar-ho”, explica Mariona Tomàs, professora de ciència política de la UB, que també diu, però, que “cal saber aïllar les dinàmiques locals del debat nacional”. Malgrat aquesta crida, els arguments que fan servir Sant Miquel de Balenyà, Bellaterra, Coma-ruga i Medinyà semblen molt contaminats pel moment que viu Catalunya. “Bellaterra aporta molt més del que rep de Cerdanyola: tenim un dèficit fiscal de quasi el doble”, argumenta Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra, que afegeix: “La nostra renda per càpita és molt més alta i entenem que hem d’aportar més, però tot té un límit”. A Medinyà, en canvi, els arguments són sobretot indentitaris: “L’alcalde de Sant Julià de Ramis no coneix tant la realitat i no gestiona el poble com ho faríem els veïns, que coneixem les necessitats diàries d’aquí”, assegura la presidenta de la comissió gestora municipal de Medinyà, Montse Garcia. En canvi a Coma-ruga els motius són més semblants als de Bellaterra, com explica el president de l’Associació de Residents i Propietaris d’aquest barri marítim del Vendrell, Miquel Coll: “Ens falta carinyo de l’Ajuntament que ens pertoca; no inverteixen ni un duro en Coma-ruga tot i que la majoria del pressupost del Vendrell ve de la gent d’aquí”. I a Sant Miquel de Balenyà admeten que el greuge econòmic es va solucionar a partir del 2011, quan va acabar el període de l’històric alcalde de Seva, Josep Palmerola (CiU), “que tenia moltes enemistats” amb Sant Miquel i no hi invertia gaire, segons Lluís Luengo. Malgrat el canvi, encara senten que res els lliga a Seva, que està a cinc quilòmetres, mentre que tenen Tona a un.

Voler no és poder

“És cert que s’estan traslladant els arguments nacionals als municipis i no ens ha de fer por, no passa res, però el més important és que ningú estigui pitjor del que estava abans ni acabi pagant més impostos”, apunta Jesús Palomar, professor de ciència política de la UB. En aquesta mateixa línia s’expressa Joaquim Ferrer, secretari d’administracions locals del Govern, que considera que “només perquè algú vulgui ser un municipi no significa que ho pugui ser”. Ferrer es pregunta per què alguns municipis volen segregar-se si després d’independitzar-se haurien de mancomunar serveis perquè sols no els podrien assumir.

Per a Mariona Tomàs, la clau de tots aquests moviments és el sentiment d’identitat local, “i els límits administratius no sempre coincideixen amb el sentiment de pertinença”. Segons ella, mentre que les dinàmiques econòmiques reclamen racionalitzar serveis i fusionar municipis, a Espanya i Catalunya costa molt fer-ho: “Venim de la tradició napoleònica i tenim molts municipis, com França i Itàlia, amb un sentiment molt profund identitari”. “Aquesta és l’ambigüitat de portar la democràcia directa a l’extrem”, afegeix Jesús Palomar. De fet, des de la Generalitat, Joaquim Ferrer considera que aquests processos de segregació municipals són més fruit de l’augment de la participació ciutadana i els processos participatius als municipis que d’una mimetització del debat nacional.

Tot i això, a Sant Miquel de Balenyà, i a Bellaterra en especial, els arguments estan molt solapats. “Als polítics locals, si els planteges el dret a decidir i els fas el paral·lelisme amb Espanya t’escolten més”, explica Lluís Luengo. La Generalitat ha avisat Sant Miquel que no compleix els requisits mínims de la llei espanyola per ser municipi i que viurà un procés lent, com Medinyà. “Quan les lleis no es compleixen, es poden modificar amb la voluntat del poble”, replica Luengo. Ramon Andreu, de l’EMD de Bellaterra, també veu s’emmiralla en el cas català: “Està decidint per nosaltres algú que està desconnectat de Bellaterra”, diu en referència a l’Ajuntament de Cerdanyola, que no va acceptar el resultat de la consulta del 2015. En aquest cas, a més, els partits de l’ajuntament vallesà que van votar que no van ser CiU, ERC i la CUP -que és qui té l’alcaldia-, i en canvi el PP hi va estar a favor. El Parlament els va demanar que s’asseguessin a renegociar els termes del conveni de l’EMD, “com si reforméssim l’Estatut”, explica Andreu. Bellaterra ho va acceptar i va posar com a punt de partida el conveni que té Valldoreix amb Sant Cugat del Vallès, “que és com el concert econòmic del País Basc”, però els el van rebutjar de ple. La vida municipal es mou en una dimensió paral·lela a la nacional, però a vegades es creuen i els arguments s’assemblen extraordinàriament els uns als altres.

Quatre casos, quatre respostes diferents

St. Miquel de Balenyà

El 2 d’abril, el 83% dels veïns de Sant Miquel de Balenyà -participació del 53%- van votar a favor de segregar-se de Seva (Osona). L’alcalde s’ha compromès a portar la proposta al Parlament, tot i ser conscient que Sant Miquel no compleix amb dos dels requisits de la llei espanyola: tenir més de 2.000 habitants i una distància amb el poble de qui et separes d’almenys 3 quilòmetres.

Bellaterra

Bellaterra va votar de l’11 al 15 de setembre del 2015 massivament a favor de separar-se de Cerdanyola del Vallès (94% del sí amb un 53% de participació). Aquest resultat, però, va ser rebutjat per l’Ajuntament, i també pel Parlament, que els va instar a millorar el conveni de l’EMD. Ja ha passat un any i Cerdanyola no ha proposat cap alternativa a la proposta de Bellaterra, que va ser rebutjada.

Medinyà

El 4 de juny del 2015 el Parlament va aprovar la llei per a la segregació de Medinyà de Sant Julià de Ramis (Gironès), però el govern espanyol hi va presentar recurs al TC. I encara que no va demanar-ne la suspensió cautelar, no deixen que s’inscrigui al registre d’entitats locals. Han presentat un contenciós administratiu, però la Generalitat els ha avalat perquè puguin actuar ja com a municipi.

Coma-ruga

L’agost de l’any passat, l’Associació de Residents i Propietaris de Coma-ruga (1957) va fer una votació interna per decidir si volien iniciar els tràmits per deixar de formar part del Vendrell (Baix Penedès) i recuperar l’antic municipi de Sant Vicenç de Calders, desaparegut el 1946. La gran majoria va votar que sí, però han topat amb l’oposició de l’Ajuntament, i la iniciativa està aturada, de moment.

stats