Publicitat
Publicitat

EL PAÍS QUE VOLEM ARA (2): REALITAT

El retrat ideològic: poca confiança en els polítics

Els catalans no tenen gaire fe en els partits, el sistema no els satisfà i són pessimistes amb l'economia. Això també explica que des del 2006 el sobiranisme hagi doblat el suport

Què pensen els catalans sobre política? Quines són les seves actituds i opinions? La nostra societat, immersa en un moment de canvis profunds, es mostra a les enquestes com a diversa i plural. I, per tant, difícil d'encabir en pocs estereotips. Tanmateix, sí que es poden identificar a la societat catalana alguns consensos amplis que, no sempre en positiu, conformen un cert estat d'ànim col·lectiu.

Per acostar-nos a les actituds polítiques dels catalans hem analitzat enquestes fetes els últims dos anys pel Centre d'Estudis d'Opinió, l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) per recollir les dades més significatives que ens poden ajudar a conformar un retrat complet i necessàriament complex de l'opinió pública catalana.

01

Més a l'esquerra que el Parlament

Quan es demana als catalans per la seva ideologia política, el quadre resultant mostra una societat clarament escorada cap a l'esquerra. Quatre de cada deu enquestats que responen a la pregunta es declaren d'esquerres, i un 20% més, de centreesquerra, mentre que les posicions de centredreta i dreta aglutinen poc més del 15% dels enquestats. Tanmateix, cal remarcar que el mateix percentatge de catalans no se situen en l'eix esquerra-dreta.

Aquesta distribució ideològica és clarament discordant amb la composició del Parlament, on les forces situades del centre cap a la dreta hi ostenten una clara majoria. De fet, si comparem la ubicació mitjana de la població amb la de la cambra (calculada a partir de la percepció ciutadana de cada partit i del pes relatiu que tenen a l'hemicicle) hi veiem una diferència significativa: la mitjana poblacional es troba al centreesquerra i la parlamentària al centre.

Què explica la distància? Podem mencionar, almenys, dos factors. En primer lloc, l'abstenció és sistemàticament més elevada entre els votants d'esquerres que els de dretes. I, en segon lloc, una part important dels votants que es defineixen de centreesquerra van optar el 2010 per CiU, una opció que la majoria ubica entre el centre i el centredreta. El doble eix de la política catalana (el social i el nacional) és clau.

02

La diversitat identitària

Si la societat catalana és plural ideològicament, també ho és des del punt de vista nacional. Tot i que només sectors molt reduïts s'identifiquen com a exclusivament o prioritàriament espanyols, més d'un 35% de la població té una identitat tan catalana com espanyola, enfront d'un 30% que es consideren més catalans que espanyols i un 22% que se senten només catalans. Això és compatible amb el fet que la gran majoria de la població tingui un sentiment, més o menys intens, de proximitat amb Espanya. Aquesta complexa configuració identitària de la societat catalana canvia lentament, però, en general, és relativament estable. Cal entendre-la, per tant, com un factor marcadament estructural de la nostra societat.

03

Insatisfeta amb Espanya

Tot i els vincles emocionals amb Espanya, els catalans majoritàriament expressen una clara insatisfacció amb Espanya. La percepció que el tracte dispensat pel govern espanyol entre el 2008 i el 2011 va ser desfavorable a Catalunya era clarament majoritària. No és una insatisfacció conjuntural, ja que té bases estructurals clares: un aclaparador 70% dels enquestats consideren que Catalunya té un nivell insuficient d'autonomia.

04

Cada cop més sobiranista

La conseqüència directa de la insatisfacció amb Espanya és una voluntat de sobirania que no ha parat de créixer en els últims anys. Des del 2006 els partidaris d'un estat independent s'han duplicat, i aquesta és ja l'opció més triada a les enquestes, per davant de la solució federal o autonòmica, que tradicionalment eren les preferides. A més, cal tenir en compte que el 36% que trien l'opció independentista quan se'ls ofereixen quatre opcions creix fins a un 51% quan la pregunta és directament si votarien a favor o en contra de la independència en un eventual referèndum.

Un dels elements destacats d'aquesta tendència és que s'ha anat accentuant des del començament de la crisi econòmica. Lluny de fer créixer les opcions conservadores de l'statu quo , la crisi sembla que ha alimentat el suport a la independència a una velocitat difícil de preveure poc temps enrere.

05

Pessimista pel present

Precisament, la crisi econòmica i, especialment, l'atur apareixen sistemàticament a les enquestes com la principal preocupació dels catalans. Hi ha un ampli consens en la preocupació per una situació econòmica, que és valorada com a dolenta o molt dolenta pel 82% dels ciutadans. El pessimisme sobre la situació econòmica es reflecteix també en una dada especialment preocupant: tres de cada quatre ciutadans consideren que la situació econòmica és avui pitjor que fa un any. Així, quatre anys després del començament de la crisi, i dos anys després de la posada en marxa de les receptes d'austeritat, la percepció general és que la crisi segueix agreujant-se.

06

Dividida respecte al futur econòmic

En canvi, els catalans es mostren més dividits respecte a les perspectives que veuen en la situació econòmica a un any vista. Un de cada quatre catalans pensen que millorarà, un terç pensa que es quedarà igual i un 34% encara veuen perspectives d'empitjorar. Per tant, tot i que no es tracta d'un consens tan aclaparador, el sentiment més estès en la ciutadania catalana respecte del futur econòmic a curt termini és el pessimisme. Es tracta d'una dada important, atès que, sovint, les percepcions sobre la situació econòmica condicionen les decisions que prenem de despesa i inversió i, per tant, un ambient pessimista contribueix a frenar encara més l'economia.

07

Un europeisme que s'afebleix

Tradicionalment, la societat catalana ha sigut molt entusiasta amb la idea d'Europa i la integració europea, com la majoria de societats del sud del continent. No és cap secret que la crisi econòmica i la gestió que se n'està fent han afeblit considerablement el suport a la Unió Europea en molts països, tal com ja fa un temps que indiquen les enquestes de l'Eurobaròmetre. Ha passat també a Catalunya? Tot i que les dades són escasses, veiem com en els últims dos anys el sentiment de proximitat a Europa entre els catalans ha caigut uns 10 punts, i el 2011 eren tants els que deien que s'hi sentien molt o bastant pròxims com els que s'hi sentien poc o gens pròxims. Tradicionalment, la distància entre els dos grups havia sigut de 20 punts percentuals. Podem dir, per tant, que hi ha indicis clars que la crisi econòmica també està passant factura a l'europeisme català.

08

Insatisfeta i cada cop més lluny de la política

Fins no fa gaire un dels termes més utilitzats per referir-se a les actituds polítiques dels catalans era desafecció política . Tot i que ja no se'n parla tant, les enquestes segueixen mostrant una societat profundament insatisfeta amb el funcionament del seu sistema polític, en què predominen sentiments de desconfiança, indiferència o irritació respecte a la política. De fet, quasi la meitat dels catalans declaren que estan poc o gens interessats en la política i al voltant del 65% estan insatisfets amb el funcionament de la democràcia al nostre país.

Gairebé vuit de cada deu catalans pensen que els polítics només busquen el benefici propi i només un 15% creuen que tenen en compte el que pensa la ciutadania. Tanmateix, aquest sentiment d'insatisfacció i distància respecte a la política no ha afeblit les conviccions democràtiques dels catalans, que, majoritàriament, segueixen pensant que la democràcia és el millor sistema polític i, en bona part, creuen que aprofundir en la participació ciutadana hauria de ser un objectiu prioritari per impulsar durant els pròxims anys.

09

La visió negativa de la immigració

La immigració estrangera ha sigut, possiblement, el canvi social més profund que ha experimentat Catalunya en les últimes dècades. ¿Com ha reaccionat la nostra societat a l'arribada de nous catalans provinents d'altres països i continents? Quina valoració en fa del fenomen migratori? Aquesta no és una qüestió sobre la qual hi hagi grans consensos socials: al voltant d'un terç en fa una valoració positiva o molt positiva, mentre que més d'un 40% la valoren com a negativa o molt negativa. La percepció negativa del fenomen és, per tant, força estesa, tot i que està lluny de ser hegemònica: la majoria dels catalans tenen una percepció positiva o neutral de la immigració.

10

Creients però no practicants, i molt allunyats de l'Església

¿Catalunya segueix sent un país catòlic? Fins a quin punt? Les dades apunten a la persistència d'una identificació genèrica com a catòlics d'una majoria consistent de la ciutadania (al voltant del 60%). Només un de cada tres catalans es declara no creient o ateu, i al voltant de l'11% professen una altra religió. Tanmateix, aquesta identificació religiosa no té gaires conseqüències pràctiques, ja que la gran majoria de creients no assisteixen mai o gairebé mai als serveis religiosos. Es tracta d'un fenomen força estès en les societats del nostre entorn que, en el nostre cas, va lligat a una valoració majoritàriament negativa de l'Església catòlica com a institució. Quan es demana als catalans valorar-la en una escala del 0 al 10, l'Església suspèn amb claredat, amb una nota mitjana de 3,7.

Més continguts de