Iceta, polític de raça i amb tota una vida servint el partit
Miquel Iceta fa 32 anys que és a l’executiva socialista i ha passat per gairebé tots els càrrecs al PSC
BarcelonaPolític de raça, home de partit, orador convincent o salmó que neda contra corrent. Qualsevol d’aquestes definicions encaixa en el perfil de Miquel Iceta (Barcelona, 1960), però amb la victòria d’ahir pren força la definició que en feia divendres un dirigent socialista: un “vell militant dels anys 70 difícil de tombar”. De mare catalana i pare basc, Iceta va començar a militar al PSC el 1978, poc després d’abandonar els estudis de química i quan el partit tot just arrencava. Amb disset anys ja s’implicava en política, i més de trenta anys després hi ha pocs càrrecs que se li hagin resistit. Tampoc el de primer secretari, que va assumir fa dos anys en plena crisi a Nicaragua després de la dimissió de Pere Navarro. Des d’aleshores, el partit està estable internament i la caiguda en picat a les urnes s’ha alleujat: el 27-S, en el seu debut com a candidat, el PSC va perdre quatre diputats però es va mantenir com a tercera força al Parlament.
Estrateg entre bastidors
Aquesta “experiència en moments difícils” -com li agrada dir al mateix Iceta-és la que ha fet valdre per guanyar-se el reconeixement de les bases i revalidar el seu lideratge. També el suport de la vella guàrdia socialista, que el veu com un dels seus: com va destacar Manuela de Madre en la campanya de les primàries, Iceta ha treballat tota la vida per al PSC, la major part de la qual com a estrateg entre bastidors.
Membre de l’executiva de la formació des del 1984, mai ha sigut alcalde, i la seva experiència municipal es limita a quatre anys de regidor a Cornellà de Llobregat, on va entrar el 1987. Va deixar-ho per fer el salt a Madrid: fins al 1995 va ser director del departament d’anàlisis del gabinet de Presidència del govern de Felipe González, quan Narcís Serra n’era vicepresident, i encara va aguantar un any més a l’òrgan com a subdirector.
Reconegut dins i fora del partit per la seva habilitat discursiva i la seva finezza a l’hora d’atacar els rivals polítics, va estrenar-se com a diputat del Congrés l’any 1996, amb els socialistes a l’oposició. Tres anys després va entrar al Parlament. Era el 1999, l’any en què es va convertir en el primer polític de l’Estat a sortir de l’armari.
Tot i que li agrada definir-se com un salmó, va moure’s com peix a l’aigua a la sala de màquines del socialisme català en l’època daurada del PSC. La primera secretaria li va arribar amb la pitjor crisi del partit, però ell ha capejat el temporal ballant a ritme de Queen, una reacció espontània en la campanya del 27-S que li ha disparat la fama.
Fent bandera del Don’t stop me now que li marca el ritme, a Iceta no l’han parat els que reclamaven una renovació del partit. Ha aconseguit capitanejar un projecte de futur basat en la continuïtat. “Jo tota la vida he estat al mateix lloc. Sempre un socialdemòcrata”, diu.
Ponent de l’Estatut, ideòleg de la reforma federal, s’ha convertit en el baró socialista que més ha defensat Pedro Sánchez -malgrat que a les primàries a Ferraz havia apostat per Pérez Tapias- i reivindica com a essencial la relació federal entre el PSC i el PSOE. El seu repte més immediat serà mantenir el no a Rajoy o evitar un trencament entre els dos partits si hi ha abstenció del PSOE. La pressió serà intensa, i el calendari, frenètic, però Iceta està disposat a seguir ballant. Fins quan? El seu entorn en té la resposta: “El dia que detecti que una persona ho pot fer millor, deixarà pas”. De moment, el dia no ha arribat.
