Política 26/06/2017

Pontons, Bausen i Canejan mantenen el veto a les urnes

Els altres dos pobles sense col·legis el 9-N obriran espais

Xavi Tedó
3 min
Veïns d’Horta de Sant Joan agafant l’autobús per anar a Gandesa a votar pel 9-N.

BarcelonaEls habitants de dos pobles dels 948 que hi ha a Catalunya no tindran més remei que desplaçar-se a un altre municipi si volen votar en el referèndum de l’1 d’octubre. Bàsicament perquè a les poblacions controlades pel PSC que han anunciat que no cediran espais municipals la Generalitat disposa d’equipaments per fer de col·legis electorals. Es tracta de Pontons (Alt Penedès), l’única localitat governada pel PP a Catalunya, i Bausen (Vall d’Aran), on Unitat d’Aran - PSC té dos dels tres regidors del consistori.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Pontons es manté com a feu irreductible de l’unionisme i el seu alcalde, Lluís Caldentey, ja fa vint anys que hi governa. “No cediré cap espai per fer pallassades”, diu l’alcalde a l’ARA, que el 9-N tampoc va oferir cap espai. “La gent que vulgui votar que vagi a Torrelles de Foix, com ja es va fer al 9-N quan sortien autocars cada hora”. Caldentey, que dubta si es farà el referèndum, compara aquesta votació amb la del 9-N: “No tindrà cap valor, serà com l’anterior”. Aleshores la Generalitat no es va posar en contacte amb ell i ara tampoc: “Els enviaré a passeig si em truquen”, adverteix.

A Bausen, la seva alcaldessa, Verònica Fontan, ho justifica per una qüestió logística: “Quan hi ha eleccions estem obligats a obrir l’Ajuntament, però pel referèndum no ho farem perquè som 40 votants i el que vulgui fer-ho té Les a sis quilòmetres i hi baixem cada dia”. Precisament Les es va convertir dilluns en el primer municipi de l’Aran que aprova una moció de suport al referèndum. El text el va presentar Corròp per Aran, la formació occitanista vinculada a la CUP, i es va aprovar amb els dos vots dels regidors d’aquest partit, el del regidor del PDECat i tres d’Unitat d’Aran (UA), la formació del socialista i nou membre de la direcció de PSOE Paco Boya, que no va poder assistir al ple. Boya, que hi hauria votat en contra, assegura que cap altre alcalde d’UA, a excepció d’Emili Medán de Les, està a favor del “referèndum unilateral al marge de la legalitat”.

Una prova d’això és que Canejan, sota control d’UA, refusarà dijous al ple obrir cap espai com ja va fer al 9-N. L’alcalde, Juan Carlos Lastera, es mostra partidari, però, de permetre la votació: “Personalment crec que s’hauria de poder votar perquè és un acte democràtic, però som cinc regidors i no tots compartim la mateixa opinió”. Sí que posarà urnes, a diferència del 9-N, Arres. L’alcalde de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Pere Castet, que desconeixia la data del referèndum, rebel·la que obriran les antigues escoles per “donar facilitats i que la gent no s’hagi de desplaçar fins a Vilamòs perquè hi ha gent gran que no té cotxe”. El secretari general de CDA i síndic d’Aran, Carlos Barrera, defensa que “s’ha de respectar la voluntat dels pobles com va fer Anglaterra amb Escòcia” i lamenta les “amenaces que arriben de l’Estat perquè atemoreixen els alcaldes”.

“No tornarem a passar vergonya”

Joaquim Ferràs (PDECat), el nou alcalde d’Horta de Sant Joan, tot just ser investit alcalde en substitució del popular José Antolí, que va impedir la votació el 9-N, va afirmar: “No tornarem a passar la vergonya de sortir als mitjans per impedir posar les urnes al servei de la democràcia”. Unes paraules que va repetir dimecres quan el president Puigdemont va visitar el poble. “Al 9-N hi va participar gairebé un 50% del cens, tot i haver d’anar fins a Gandesa, que és a 20 km. Va ser una festa per rebel·lar-se”. El veto a la consulta, admet Ferràs, “va influir en el fet que el PP perdés l’alcaldia”.

stats