El Sí que es Pot busca ser una sola veu al Parlament i al Congrés

BarcelonaPer a les esquerres hereves del moviment del 15-M hi ha un abisme entre el que van representar les eleccions del 27-S i els resultats de les espanyoles del 20-D. En el primer cas, Catalunya Sí que es Pot -confluència forjada per Podem, ICV i EUiA- es va estavellar contra la crua realitat del caràcter plebiscitari dels comicis i va obtenir tan sols 11 diputats. En el segon, quan l’organització liderada per Ada Colau, Barcelona en Comú, sí que va decidir apostar per encapçalar l’aliança sota el nom d’En Comú Podem, es van situar com a guanyadors a Catalunya i van obtenir 12 diputats al Congrés. Ara, però, el repte que tenen és traçar una coherència i sinergies entre dos grups institucionals que parteixen de realitats internes diferents però que comparteixen un mateix projecte, que pivota en les polítiques socials però també en la proposta d’un referèndum que, si res no ho estronca, pensen desenvolupar fins i tot posant sobre la taula aquest mateix any una data i una pregunta.

L’escenari d’un avançament electoral a Catalunya per al març permetia als socis de Colau aspirar, per una banda, a millorar resultats i ampliar la seva representació al Parlament però, per l’altra, també a esmenar la poca consolidació de la marca Catalunya Sí que es Pot i unificar els noms dels dos grups. Un cop tancada la porta d’aquesta possibilitat per l’acord d’investidura in extremis que ha evitat els comicis, els grups de la confluència d’esquerres preveuen posar en marxa l’engranatge per crear un òrgan de coordinació política que serveixi com a mecanisme d’interlocució i de presa de decisions en comú. “Coordinar l’acció institucional és una de les urgències que tenim. Tot i que els actors dels dos grups no siguin els mateixos, volem que actuïn en consonància”, explica un dels dirigents de la cúpula de Podem a Catalunya. De fet, un altre dels diputats de la confluència al Parlament assegura que la coordinació estratègica “és bàsica i ja existeix” però que encara hi ha pendent una articulació orgànica estable.

La creació d’aquest òrgan la veuen com el possible embrió d’un futur mecanisme de presa de decisions comú de tots els partits que participen a l’aliança. Aquest escenari, però, no es podrà obrir fins que totes les formacions culminin el seu procés intern, ja que tant Podem com ICV i EUiA tenen pendents conclaves per renovar les respectives direccions en els pròxims mesos i valorar les tres experiències de confluència electoral de l’últim any. Amb tot, la coordinació institucional que s’ha de crear a curt termini sí que servirà de banc de proves de cara a definir la política d’aliances per a unes noves eleccions catalanes, que segons el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP s’haurien de celebrar en 18 mesos.

El grup de coordinació hauria d’estar format per dirigents provinents de cadascun dels dos grups de confluència. En el cas d’En Comú Podem, a hores d’ara estan esperant veure com es deslloriga l’escenari a l’estat espanyol, però per part de Catalunya Sí que es Pot, en què la convivència entre els diputats de cada formació és més complexa per la disparitat d’opinions a l’hora d’encarar l’estratègia que cal seguir en determinats àmbits, ja treballen per definir una línia d’oposició que doni visibilitat als seus 11 diputats. Amb l’acord d’investidura entre Junts pel Sí i la CUP, fonts coneixedores de l’estratègia que es vol seguir expliquen que han trobat un filó: “Amb un PP i un C’s dels quals no esperem res, un PSC que es debat entre la línia de Miquel Iceta i la de Susana Díaz i una CUP que no té capacitat per fer oposició, nosaltres podem estar sols en el perfil d’oposició responsable que fiscalitzi el Govern”.

Compromís amb el referèndum

Si bé fonts de Catalunya Sí que es Pot expliquen que durant la primera part de la legislatura faran mans i mànigues per centrar el debat al Parlament “en les polítiques adreçades a les persones”, tenen clar que s’hauran d’enfrontar al projecte de “desconnexió” amb Espanya que planteja el Govern. Ho faran, expliquen, buscant “un ampli consens” al voltant del referèndum -el primer pas podria ser afegir-se a una eventual comissió d’estudi sobre el procés constituent al Parlament- i fent valer el pes de Podem a Espanya, però també desgranant pas a pas com s’hauria d’articular aquesta votació tant des del punt de vista jurídic com del de la forma. És per això que en els seus esquemes inicials -condicionats, inevitablement, per qui ocupi finalment la Moncloa- contemplen proposar una data per al referèndum durant el 2016 i també una pregunta concreta que sempre han defensat que ha de ser clara i amb una resposta binària. Els diputats catalans tant del Parlament com del Congrés seran els impulsors d’un full de ruta que treballaran colze a colze amb Podem a escala estatal. Una via de resolució del conflicte català, però, que tindrà una sortida difícil si Pablo Iglesias queda, finalment, en fora de joc al Congrés.