Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

Jordi Pujol admet que se li va "escapar" una escenificació "excessiva" del pacte del Majestic

L'expresident tanca el tercer volum de les seves memòries reconeixent en Mas "un autèntic líder que de debò acaba d'esborrar" la seva "figura com a polític"

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, admet en el tercer i darrer volum de les seves memòries –'De la bonança a un repte nou. 1993-2011' (Proa), a càrrec del periodista Manuel Cuyàs– que l'escenografia que va envoltar el 1996 el pacte del Majestic amb el PP de José María Aznar va ser "excessiva" i se li va "escapar" de les mans. Precisament en el moment en què ha tornat a la palestra mediàtica l'opulència amb què el PP ha presentat el pacte amb el govern de CiU pels pressupostos del 2012, Pujol reconeix, sobre el Majestic: "Hi va haver fotos, brindis, encaixades de mans. Pel meu gust, tot plegat molt excessiu. Se'm va escapar". Ara bé, l'expresident defensa el contingut del pacte com un dels que més avenços va reportar en matèria d'autogovern a Catalunya.

En l'últim volum de les seves memòries, a què ha tingut accés l'ARA, l'expresident revela també que va posar dues condicions per al pacte del Majestic: posar fi als atacs contra el català i a l'agressivitat del llavors líder dels populars catalans, Aleix Vidal-Quadras. Un pacte que, per cert, segons Jordi Pujol, li va aconsellar el mateix Felipe González –en una trobada secreta en un xalet del Cesid a Madrid– amb "gran sentit de la responsabilitat".

La unitat de la llengua

Pujol també relata com Aznar i Zaplana van estar d'acord a no posar en dubte la unitat lingüística del català i el valencià, cosa que, segons explica, va possibilitar el pacte del Majestic. Al llarg del volum, fa un repàs exhaustiu de les relacions amb els governs de Felipe González i, més tard, amb els d'Aznar, des del "Pujol, enano, habla castellano" al "Pujol, guaperas, habla lo que quieras", amb oferiments per entrar al govern espanyol inclosos fins i tot amb majoria absoluta popular. Uns oferiments que, segons relata, van anar acompanyats per fortes pressions de l'empresariat català perquè fossin correspostos per CiU. L'empresariat que va demanar-li reiteradament que rebaixés el to de les reivindicacions nacionals.

També fa un balanç de la seva obra de govern al llarg dels 23 anys que va estar al capdavant de la Generalitat, que considera bo en termes generals. Però, en canvi, reconeix que el projecte d'encaix amb Espanya que sempre va defensar ara ha "embarrancat".

Mas, un líder que l'"esborra"

L'expresident Pujol relata com va fixar-se en Artur Mas per rellevar-lo. Explica que al principi, ja de conseller, li confonia el nom –li deia Andreu Mas– i que li va cridar l'atenció un discurs que va fer durant la inauguració d'un túnel de l'Eix Transversal: "Vaig pensar: Aquest home parla bé, de manera clara i entenedora, i amb il·lusió", recorda. De Mas, en destaca la forma com va conduir la travessia del desert dels set anys d'oposició. Fins a reconèixer-lo com el líder que esborra la seva figura política: "Un autèntic líder que de debò acaba d'esborrar la meva figura com a polític". "Potser sí que ara podria dir que he arribat al final del trajecte", conclou Jordi Pujol.

Més continguts de