Quantes nacions veu aquí?
PeriodistaQuan es debatia l’Estatut del 2006 al Congrés, Mariano Rajoy, aleshores cap de l’oposició, només tenia una obsessió: Catalunya no podia ser una nació. Perquè la nació és el principi de totes les coses. De la sobirania nacional per començar. Una nació, una sobirania. Ergo, de nació, a Espanya només n’hi pot haver una. La idea que Catalunya aparegués autoqualificada com a nació a l’articulat, i fins i tot al preàmbul, encara que no tingués valor normatiu, va ser considerada pel PP com el cavall de Troia dins el qual, algun dia, una futura generació de catalans trobarien l’argument per reclamar el seu lloc entre les nacions del món.
Deu anys després, el problema sobre què és Espanya no només no s’ha resolt sinó que ha empitjorat, fins al punt que si no té govern després de vuit mesos i dues eleccions és, entre altres raons, perquè no és capaç de reconèixer la seva tossuda realitat plurinacional. Tardà va dir a Sánchez: “Vostès han canviat l’ antes roja que rota per l’antes azul que rota ”. I a Rajoy li va etzibar: “Els jutges amb carnet de partit han substituït l’exèrcit com a poder fàctic”. Va ser just abans de considerar la sentència de l’Estatut “un cop d’estat” i de proclamar que “la Constitució, a Catalunya està morta”.
Històricament, quan Convergència era CiU, la intervenció del seu cap de files a Madrid era com el seny que equilibrava la rauxa republicana. Aquest dimecres, arrencant des de la grada de general i com a integrant del grup mixt, Homs va sonar igual de radical. Amb indignació político-personal va acusar Rajoy d’haver manipulat la Fiscalia de l’Estat contra els autors del 9-N i ho va rematar amb un “Són vostès una república bananera i els han enxampat”. I va anunciar la presentació de la querella criminal contra l’encara ministre Fernández Díaz. Al costat de Tardà i Homs, Xavier Domènech va semblar moderat quan va citar Espriu. Els diputats catalans parlen a Madrid un nou llenguatge: el d’anar a la presó i el de la violència judicial. És el llenguatge dels ponts trencats amb la nació.
