Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

CiU preveu un nou ajust de 800 milions d'euros al pressupost del 2013 per complir amb el dèficit

Quarta onada de retallades

Poc després de consumar-se la tercera ja s'anuncia la quarta. CiU ja augura una nova tanda de retallades al pressupost del 2013, per complir amb les noves exigències de Madrid amb el dèficit.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2013 retallaran, com a mínim, 800 milions d'euros. Així ho va avançar ahir el secretari general de CDC i president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, abans d'entrar a fer una conferència sobre el pacte fiscal al Cercle d'Economia. "Amb l'actual escenari és més que evident que de cara a l'any que ve se'ns aboca a una dinàmica d'ajust de 800 milions", va indicar Pujol. Les noves exigències del govern espanyol, sortides del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), posen l'administració catalana, altre cop, en un atzucac.

"Nosaltres som mariners de segona, i l'Estat el capità", va resumir la situació Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i ahir home del dia després del seu monumental rebot a la sortida del CPFF. Mas-Colell va ser més prudent que Pujol i, en una entrevista a Catalunya Ràdio, no es va atrevir a pronosticar si es materialitzaria el nou ajust. "No sabem com evolucionarà l'economia en els pròxims mesos", va sortir del pas el conseller d'Economia. En tot cas, les decisions preses dijous tindran conseqüències.

Tutelats per Brussel·les?

Malgrat que Brussel·les va donar oxigen a l'Estat en concedir-li un 6,3% de dèficit per a aquest any, Madrid va decidir no només no afluixar la corda a les autonomies, sinó collar-les encara més. Per al 2013 Catalunya haurà de complir amb un 0,7% de dèficit -quatre dècimes més exigent que el pactat fa mesos- i per a l'any següent caldrà que arribi al 0,1%. Tot plegat amb l'amenaça del ministre Cristóbal Montoro d'intervenir les comunitats que no compleixin amb les xifres. De moment n'hi ha vuit -entre les quals no hi ha Catalunya- que ja han rebut una targeta groga del ministeri d'Hisenda. La pròxima ja serà de color vermell.

¿I si arriba el moment en què tot es torça i s'intervé la Generalitat? "Si aquest moment arribés, és obvi que demanaríem la interlocució i la responsabilitat directa de Brussel·les", va assegurar Mas-Colell. "Prefereixo haver-me d'explicar i discutir amb tècnics de Brussel·les que de Madrid. Almenys tenen una visió més global de la situació i no tenen necessàriament els instints centralitzadors que trobes sovint, no sempre, als que provenen de l'Estat", va esplaiar-se el conseller. La jugada dialèctica de Mas-Colell té gràcia, perquè són, precisament, les institucions europees les que marquen la política econòmica a Mariano Rajoy, que aquesta setmana ha concretat l'ajust més dur de tota la història de la democràcia espanyola.

El titular d'Economia sap, però, que el marge és el que és i que quan l'Estat ordena, la Generalitat no té altre remei que complir. De mala gana, però complir. Va passar quan Rajoy va decidir retallar 10.000 milions en sanitat i educació: el Govern es va veure obligat a executar un pla de retallades per valor de 1.500 milions, que la setmana passada es va debatre al Parlament. "L'Estat està duent a terme una centrifugació escandalosa del dèficit", es va lamentar el president de la Generalitat, Artur Mas, mentre explicava els ajustos. La situació, pocs dies després, escanya una mica més les finances catalanes.

Segons el pla d'equilibri financer aprovat recentment pel departament d'Economia, el dèficit tancarà aquest 2012 en l'1,5% del PIB, equivalent a 2.967 milions d'euros. Tenint en compte que el nou límit sortit del CPFF és del 0,7% per al 2013, la Generalitat hauria de tancar l'any amb 1.384 milions de dèficit. Tenint en compte aquestes dades, la Generalitat hauria de retallar més de 1.500 milions, no només 800, com apuntava ahir Oriol Pujol.

Una intervenció 'de facto'

L'autonomia financera és reduïda perquè, tal com va denunciar Mas-Colell en sortir del CPFF, l'Estat actua amb les comunitats sota el precepte ordeno y mando . ¿Significa això que Catalunya ja està intervinguda, de facto , pel govern espanyol? "S'hi assembla molt perquè no deixa lloc per a la negociació i dóna a la Generalitat poc marge de maniobra", va lamentar Oriol Pujol.

En tot cas, la distància entre executius pot acabar sent "insalvable", segons el mateix Pujol. Un alt càrrec de la Generalitat corroborava ahir aquesta sensació: "No estem en el millor moment de refiar-nos de Madrid". Però sense sortir, via pacte fiscal, del règim comú, el Govern està a les ordres de l'Estat.

Més continguts de