Quin model de defensa ha de tenir una Catalunya Estat?
El debat s’obre pas entre els partits a mesura que s’acosta el referèndum
BarcelonaTot i la falta de progressos pel que fa al procés constituent, el debat sobre quin ha de ser el model d’Estat d’una Catalunya independent es va fent lloc a poc a poc a la política catalana. La proximitat de la data prevista per a la celebració del referèndum -com a molt tard la segona setmana de setembre- ha fet aflorar algunes discussions que fins ara havien quedat relegades a un segon terme, entre les quals quin ha de ser el model de defensa del nou país. Un debat que, sovint, se simplifica a una única pregunta: “És necessari un exèrcit?”
La resposta a aquesta i altres qüestions relacionades no és, ni de bon tros, unitària dins del sobiranisme. La mostra més evident d’aquestes diferències és la publicació fa poc de dos llibres sobre la matèria: per una banda, Política de defensa i estat propi (Base), per l’altra, Construir un estat segur i en pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou estat d’Europa (Institut Català per la Pau). Mentre que el primer defensa la importància que Catalunya tingui la seva pròpia capacitat militar per fer front als reptes dels països moderns i homologar-se a la resta d’estats, el segon sosté que una Catalunya independent no ha de tenir exèrcit ni formar part de l’OTAN perquè “una part significativa de la societat ja ha expressat que no vol que s’ataqui ni es participi en atacs a altres països”.
En tots dos llibres hi han participat membres del Govern, i mentre que en el primer el director general de Comunicació de l’executiu català, Jaume Clotet -que escriu un dels capítols-, defensa que és imprescindible que un nou estat tingui la seva pròpia política de defensa si vol ser realment independent i jugar un paper a escala internacional, en la presentació del segon el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va considerar “una demanda global” crear un nou país sense militars. En el mateix acte, el conseller va admetre també que “el model s’ha de consensuar” i que aquest és un debat que s’ha de fer.
Quan? Encara no hi ha data per afrontar-lo, però diversos dirigents dins l’espectre del sobiranisme apunten que comença a ser urgent l’elaboració d’un llibre blanc en què Catalunya deixi clara la seva posició pel que fa a les polítiques de defensa, sigui quina sigui. Un document que, argumenten, és clau de cara als contactes internacionals que mantinguin els representants de la Generalitat per internacionalitzar el procés.
El PDECat, a favor de l’exèrcit
Precisament el reconeixement de la comunitat internacional és un dels factors que situava l’expresident de la Generalitat Artur Mas com a clau a l’hora de decidir si Catalunya ha de disposar d’un model de defensa i forces armades propis. En una conferència a l’Hospitalet de Llobregat, Mas defensava que si Catalunya no dona garanties de seguretat la resta de països del seu entorn “li donaran l’esquena”. Aleshores Mas subratllava que parlava a títol individual i no en nom del seu partit, però fa dues setmanes era la coordinadora general del Partit Demòcrata (PDECat), Marta Pascal, la que prenia la paraula al final d’un acte de la formació sobre seguretat per opinar que una Catalunya independent ha de tenir el seu propi exèrcit i formar part de l’OTAN. Sense sortir del PDECat, també la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ha defensat fa poc la creació d’un exèrcit català semblant al que actualment tenen Àustria, Suècia i Dinamarca, tres països de la Unió Europea amb una població similar a la del Principat.
Les dificultats per consensuar una postura comuna pel que fa a la política de defensa és van plasmar també en la redacció del programa amb què Junts pel Sí es va presentar a les eleccions catalanes del 27 de setembre, que en cap moment fa referència explícita a la política de defensa o l’exèrcit i opta per parlar tota l’estona de “política de foment de la pau”. Segons aquell document, el nou Estat ha de mantenir una “participació decidida en la construcció d’un ordre internacional més just, solidari i en pau”, contribuint a la construcció d’un “paradigma de seguretat humana global i multidimensional”.
La CUP, contra l’OTAN
Així com el PDECat s’ha posicionat obertament a favor d’un exèrcit català, fonts d’ERC apunten que els republicans s’acolliran als plantejaments europeus de seguretat i defensa “assumint tots els compromisos i obligacions internacionals que se’n derivin”. Afirmen, a més, que “la República Catalana no constituirà un exèrcit propi convencional sinó que treballarà per crear un sistema de defensa europeu que no depengui de les quotes dels exèrcits dels estats membres”. També la CUP defensava en el seu programa electoral del 27-S “la construcció d’una societat que potenciï la cultura de la pau, la cooperació i la solidaritat internacionalista”. Reclamava, a més, el tancament de totes les bases militars i rebutjava que una Catalunya independent formés part de la UE, de l’OTAN i de l’euroexèrcit. El debat està obert i, a mesura que s’acosta el referèndum, és cada cop més present.
