Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

Els compromisos financers de la Generalitat s'han multiplicat per tres en només sis anys

Radiografia d'un deute considerat porqueria

L'agència de qualificació de riscos Standard & Poor's va rebaixar divendres la nota del deute de Catalunya fins a situar-lo en bo porqueria, i va justificar-ho per les "tensions" que crearà la demanda de pacte fiscal amb el govern espanyol. S&P es converteix així en la segona agència que suspèn el deute català, després que Moody's ho fes el maig. Només manté l'aprovat que per ara li dóna Fitch, que va qualifcar-lo, també al maig, a un pas del bo porqueria. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va criticar ahir les raons polítiques de la rebaixa i va reclamar "una agència de qualificació europea independent i neutral" allunyada "dels interessos ocults de les nord-americanes".

La decisió de S&P arriba la mateixa setmana que el Govern ha anunciat que sol·licitarà 5.023 milions d'euros al fons de liquiditat autonòmica (FLA) de l'Estat per complir amb l'objectiu de dèficit i per fer front als venciments de deute del 2012.

Catalunya és la tercera comunitat a anunciar que recorrerà al fons de rescat autonòmic -que encara no s'ha constituït ni se'n coneixen les condicions financeres-, després del País Valencià i Múrcia. Absorbiria, fins ara, el 28% dels fons del FLA, dotat amb 18.000 milions d'euros.

Cal dir que les comunitats no poden demanar sense límit. Els fons del FLA només es poden destinar a finançar una part del dèficit reconegut per l'Estat (és a dir, en el cas de les comunitats autònomes, fins a l'1,5% per al 2012) i venciments de deute. No es poden dedicar a altres partides, com el pagament de proveïdors o nòmines de funcionaris.

Dèficit i venciments

En el cas català, dels 5.023 milions d'euros, 1.650 corresponen al que falta per finançar el dèficit d'aquest any i els 3.373 milions restants es dedicarien als venciments de deute.

Aquest últim punt, els compromisos financers amb els bancs, és el taló d'Aquil·les dels comptes del Govern, que veu com els ingressos es mantenen plans (i minsos) i les despeses no deixen de collar. Catalunya suma el 2012 uns venciments de deute de 13.476 milions d'euros, enfront dels 8.120 milions d'euros del País Valencià, la segona comunitat del rànquing espanyol. D'aquests venciments, 5.755 milions s'acumulen durant la segona meitat de l'any. I més: d'aquests, 4.796 milions vencen entre octubre i desembre (2.639 milions corresponen a l'emissió de bons patriòtics a un any del novembre de 2011).

Si se sumen els venciments de deute pendents per a la segona meitat de l'any de les comunitats que podrien arribar a demanar el rescat del FLA (hi ha comunitats que han assegurat que no el demanaran: Madrid, País Basc, Galícia, Navarra, la Rioja i Castella i Lleó), la xifra ascendeix a 13.885 milions d'euros.

Robert Tornabell, professor del departament de control i direcció financera de l'escola de negocis Esade, explica que "Catalunya no en tindrà prou amb els diners que ha demanat, i n'haurà de demanar més per pagar els venciments del 2013 i el 2014". L'acadèmic pensa que no es pot comptar amb els mercats internacionals i que pensar en una nova emissió de bons patriòtics -com va deixar entreveure el portaveu del Govern, Francesc Homs, dimarts- és una utopia, i més després de ser qualificats de bo porqueria per S&P.

Urgència

Catalunya necessita els 5.023 milions del FLA urgentment -ho ha reconegut el mateix Homs- o no podrà atendre el pagament de les nòmines dels funcionaris i els concerts del tercer sector del mes de setembre. La situació és dramàtica.

El deute de la Generalitat s'ha triplicat durant els últims sis anys: ha passat dels 14.043 milions d'euros de deute del 2006 als 40.390 milions d'euros previstos per al tancament d'aquest any. Pel camí, el Govern ha generalitzat la fórmula del pagament diferit per dotar-se d'uns equipaments i infraestructures que a bona part de la resta de l'Estat es finançaven amb fons estatals. Aquests mecanismes d'enginyeria financera (com el mètode alemany i el peatge a l'ombra) s'han acabat convertint en una trampa que hipoteca els comptes del Govern, que veu com cada any ha de pagar prop de 1.000 milions per inversions ja fetes.

Més continguts de