24/01/2015

Rajoy, atrapat entre Bárcenas i Aznar

5 min
COINCIDÈNCIA (O NO) 
 Bárcenas va haver d’anar a l’Audiència el dia en què començava la convenció del PP.

MadridA la convenció que el PP celebra des d’ahir a Madrid es parla molt de futur, com sol passar en aquest tipus d’actes. Però aquesta vegada l’ombra del passat pesa com una llosa sobre militants i dirigents. Luis Bárcenas i José María Aznar van reaparèixer ahir i van marcar, per motius diferents, la primera jornada d’una trobada que els populars havien dissenyat com a tret de sortida a la precampanya d’un llarg any electoral. Després de passar la primera nit fora de la presó, l’extresorer va evidenciar que té un objectiu molt clar: Mariano Rajoy. “Coneixia l’existència d’una comptabilitat B des del principi”, va revelar. Sota l’ombra de dubte, el cap de l’executiu espanyol va haver d’escoltar poc després i en directe com l’expresident s’erigia en referència ideològica del centredreta, li marcava el camí i es preguntava si la direcció actual vol guanyar, de veritat, a les urnes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Des que es va saber que Bárcenas sortiria en llibertat sota fiança, a la seu del carrer Génova es va congelar el somriure. La secretària general, María Dolores de Cospedal, reconeguda adversària de l’extresorer, no amagava dimecres la seva irritació amb els que insinuaven un pacte de silenci amb ell. Ahir l’home que durant anys va ser a la sala de màquines del partit va aprofitar la primera visita obligada a l’Audiència Nacional per demostrar que la cúpula popular tenia raó d’estar inquieta. A més, les seves primeres paraules, pensades durant els 19 mesos que ha estat tancat, coincidien -casualitat o no- amb l’inici de la convenció, que continua avui.

Bárcenas va afirmar que el president del govern espanyol sabia que hi havia una comptabilitat paral·lela i que havia rebut el primer sobresou en negre quan l’any 1990 va ser designat secretari d’àrea d’acció electoral. Segons el seu relat, les quantitats que es donaven als dirigents polítics estaven regulades en funció de la jerarquia. Els diners els donava en metàl·lic, segons va dir, l’extresorer Álvaro Lapuerta, a qui ell va succeir en el càrrec. “Ha sigut una equivocació i una incorrecció”, va admetre com a pretesa autocrítica.

“Jo assumeixo la part de responsabilitat que a mi em correspon, però, en definitiva, qui se n’ha beneficiat ha sigut el partit”, va subratllar, engegant el ventilador de les culpes. Per avalar aquesta tesi, i contrarestar la versió que aquests dies dóna el seu antic partit, va dir que si hagués sigut una operació estrictament personal seva no hauria fet servir aquests recursos per pagar les reformes de la seu del PP. Diu que els comptes de Suïssa (nega que en tingui en altres paradisos fiscals) han crescut gràcies a la seva feina.

L’extresorer salva l’expresident

A la tarda, Rajoy va assistir a la cita del seu partit però no va intervenir. Ho farà demà, a la clausura. Un lacònic “bona tarda” va servir com a única resposta a les preguntes dels periodistes. La polèmica, però, era al centre de totes les converses.

El protagonisme va ser per a Aznar, que no va esquivar la pedra que alenteix el pas al PP. “La corrupció és un càncer que no podem tolerar”, va advertir. Ara bé, també va avisar que les responsabilitats són individuals i que, per tant, només respon dels seus actes: “Del primer a l’últim”. A ell, Bárcenas no el situa a la diana. La vara de mesurar entre els dos presidents del partit és notablement diferent. Si bé assegura que la presumpta caixa B es va posar en marxa quan el tresorer era Rosendo Naseiro, afirma que no pot confirmar que Aznar n’estigués al cas. No sap -o no ho vol dir- de qui va ser la iniciativa de posar en marxa aquest compte al marge de la llei.

Sense sentir-se, de moment, interpel·lat directament per les ressonàncies del cas Gürtel, Aznar no va donar mostres d’empatia amb el moment complicat que travessa el seu successor. Al contrari. La seva intervenció davant del plenari va servir per llançar diversos dards contra el rumb de la dreta espanyola, que ell va unificar. Amb aquest bagatge, que ningú pot negar-li, va procurar injectar autoestima a una formació que busca la manera de resistir electoralment i combatre els efectes polítics d’una societat preocupada per l’atur i la corrupció.

Aznar va desgranar la seva recepta que, a grans trets, passa per recuperar una estratègia que a ell li va funcionar en el passat: duresa ideològica i liberalisme econòmic. O dit en altres paraules: retorn a les essències conservadores i un reforçament de la “classe mitjana”, amb mesures com abaixar impostos. De fet, va defensar que ell sempre ha sigut on era, deixant entreveure que, en tot cas, ha sigut el seu delfí qui no ha sabut preservar el llegat: “Jo no torno avui d’enlloc perquè no he marxat mai enlloc”.

La tesi aznarista per sortir victoriosos dels reptes que tenen plantejats -de Bárcenas a l’auge de Podem- passa en primer lloc per saber què volen ser. “¿El PP aspira realment a guanyar les eleccions?”, va preguntar. Si és així, han de passar al contraatac i no resignar-se només a frenar la victòria d’altres. Abans, la presidenta del partit a Madrid, Esperanza Aguirre, havia apostat per un “rearmament ideològic”. Per Aznar, en el pròxim cicle electoral “es decidirà si es posa fi o no a dècades de llibertat i progrés”. Un esquema de polarització amb la nova esquerra alternativa que l’expresident va presentar com a fórmula per guanyar. A l’aire hi va deixar, però, l’interrogant de si Rajoy jugarà el partit. Ell s’ofereix per al que calgui.

Cop de mà dels ‘barons’

Els barons territorials van sortir a donar un cop de mà al president espanyol. El gallec Alberto Núñez Feijóo i el balear José Ramón Bauzá van negar tota credibilitat a les paraules de Bárcenas i van intentar redirigir el focus sobre l’agenda dels debats que mantenen aquests tres dies a Madrid. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría les va emmarcar en una estratègia processal. Però la preocupació al partit és palpable. I Aznar no va ajudar, precisament, a reforçar Rajoy.

González obvia Púnica i aspira a ser candidat

El president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, va reiterar ahir que aspira a ser el candidat del PP en les pròximes eleccions autonòmiques. “Ho vaig dir fa molt temps, m’agradaria ser candidat”, va afirmar el president madrileny en la convenció popular. González es va postular com a candidat l’endemà que la Guàrdia Civil escorcollés tres seus del seu govern per buscar les factures dels últims cinc anys relacionades amb empreses de la trama corrupta del cas Púnica, que ha esquitxat el número dos del govern que lidera González, el conseller de Justícia i Presidència, Salvador Victoria.

stats