Els crítics desafien Sánchez a mesurar les forces a Madrid
MadridLluny d’apagar-se, els efectes de la bomba -així ho defineixen membres del sector crític- que Pedro Sánchez ha llançat contra el Partit Socialista de Madrid (PSM) creixen. A mesura que passen els dies, la crisi oberta al socialisme madrileny ha passat de ser una guerra civil a una guerra entre potències, en què els dirigents estatals comencen a prendre partit per un dels dos bàndols. La pugna es concreta ara al voltant de les primàries. O més ben dit, de la negativa de la direcció del PSOE a convocar-ne per elegir el nou candidat a la presidència de la comunitat.
El secretari general dels socialistes sap que l’operació que va posar en marxa la setmana passada és molt arriscada i que, per culminar-la amb èxit, necessita dues coses: tancar la crisi amb rapidesa i trobar un candidat amb autoritat, que no generi dubtes. El nom triat és el de l’exministre Ángel Gabilondo, un home de prestigi reconegut i que no està afiliat al partit. Per això la voluntat de la cúpula del carrer Ferraz és que els militants madrilenys votin a les seves agrupacions, des de demà fins divendres, entre els noms que es postulin per ser el cap de cartell a les autonòmiques. Els crítics no volen tirar la tovallola en la seva reacció al cop de puny sobre la taula de Sánchez -que atribueixen a la debilitat del líder del PSOE- i l’han desafiat a convocar primàries, un procediment per elegir els candidats que des de fa temps és a l’ADN socialista.
Si diumenge va ser l’exdelegada del govern espanyol a Madrid Amparo Valcarce la que es va postular per presentar-se a aquest eventual procés, ahir va fer el pas Pedro Zerolo, responsable de moviments socials i president dels socialistes madrilenys. Valcarce és una política molt pròxima a José Luis Rodríguez Zapatero; Zerolo, un dirigent afí al cessat secretari general del PSM, Tomás Gómez. Segons expliquen a l’ARA fonts parlamentàries socialistes, hi ha una clara operació de desmarcatge dels que van donar suport a Sánchez perquè fos el nou secretari general l’any passat. Paradoxalment, en aquesta crisi el líder socialista ha trobat el suport d’Alfredo Pérez Rubalcaba.
Necessitat de “rapidesa”
La pugna entre els dos sectors ja és evident. El president de la gestora que ara dirigeix el PSM, Rafael Simancas, va tancar amb rotunditat la porta a convocar primàries. La secretària d’ocupació del partit, Mari Luz Rodríguez, que ahir va fer de portaveu, va al·legar que la consulta prevista als militants també és un procés “transparent i democràtic” i el va justificar per la necessitat de “rapidesa extrema” en un moment “extraordinari”.
La comissió de llistes, l’òrgan que ha de posar en marxa aquesta elecció exprés, es reunirà demà. No obstant, en una formació que ha fet de les primàries un senyal d’identitat, la drecera costa d’explicar. El PP ja hi va burxar, qüestionant el respecte que els seus contrincants tenen per la “gent” si aparten a dit el candidat, Gómez, elegit pels militants. Des de les files socialistes hi ha veus que no comparteixen el que està passant. En privat subratllen que si la direcció ha pres la decisió per les males expectatives electorals ara hauria de fer el mateix en altres comunitats autònomes on les enquestes els situen molt per sota de Podem. A més a més, aquestes veus també lamenten que s’hagi fet a tan sols 100 dies dels comicis. Asseguren que no hi ha cap de llista alternatiu, per molt prestigiós que sigui, que pugui remuntar-ho.
El PSC demana acabar amb “el soroll intern”
Vista la tempesta desencadenada per Ferraz, ahir el PSC va procurar anar amb peus de plom i es va limitar a dir que respectava la decisió de la direcció del PSOE a Madrid de destituir Tomás Gómez. Amb tot, havent viscut en pròpia pell les conseqüències de les divisions internes i conscients que l’efecte dòmino els pot afectar per molt que defensin que són dos partits diferents i que no han d’intercedir mútuament en la respectiva organització interna, la portaveu del PSC, Esther Niubó, va admetre que “el soroll intern no ajuda” el socialisme en un any electoral especialment complicat. És per això que va desitjar que “se superi” aviat la situació i que el tràngol per al partit serveixi per forjar una candidatura alternativa a Madrid que “permeti desallotjar” el PP del govern.
