Rajoy busca refugi en el patriotisme constitucional

MadridEls debats i l’aprovació de la Constitució, ara fa 36 anys, van provocar veritables maldecaps en una part de la dreta espanyola. Les cròniques de l’època recorden les polèmiques internes a l’Aliança Popular de Manuel Fraga, més tard president fundador del partit que avui governa a Espanya. El 31 d’octubre del 1978, cinc dels seus diputats al Congrés van votar en contra del text que ahir Mariano Rajoy va reivindicar amb passió. Enfront del projecte independentista a Catalunya, la proposta de reforma del PSOE i el procés constituent que reclamen Podem i Esquerra Unida, el PP ha trobat refugi en el patriotisme constitucional, de ressonàncies aznaristes.

El president de l’executiu espanyol va reunir ahir la plana major del seu partit, amb els barons territorials al capdavant, per oficialitzar la defensa del text actual. Diversos dirigents autonòmics, entre els quals la catalana Alícia Sánchez-Camacho, van llegir la Declaració de La Granja -la trobada es va fer a La Granja de San Ildefonso, a Segòvia-, en què reivindiquen la “validesa” de la Constitució per fer front als plantejaments de “radicalitat i ruptura”. L’acte d’ahir era el tret de sortida d’una llarga precampanya per a les eleccions autonòmiques i municipals en què els populars necessiten consolidar contrarellotge entre la ciutadania un relat optimista per poder guanyar.

Un paraigua d’estabilitat

Després de proclamar que la crisi ja és cosa del passat, Mariano Rajoy va instar els seus a treure pit i fer front als discursos que posen l’accent en el que no funciona. El seu raonament passa per presentar la Constitució com la garantia d’estabilitat institucional que ha permès resistir a les turbulències econòmiques dels últims anys i ha sigut prou flexible per entomar les reformes que s’han fet. Per la dreta, això demostra que el gran consens de la Transició és encara sòlid i que no es pot malbaratar. Un avís als polítics que creuen que “tot comença amb ells”, en una referència implícita als nous lideratges de l’esquerra espanyola.

Erigint-se com a garant d’aquell acord fundacional -la declaració aprovada reconeix el paper que hi van tenir el rei Joan Carles i Adolfo Suárez-, el PP intenta recuperar les regnes del debat sobre la reforma, que, fins ara, havia deixat en mans del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Rajoy va voler remarcar que és ell qui marca els tempos i, sobretot, els límits dels eventuals retocs que s’hi poguessin fer. A punt d’encetar un any electoral, els conservadors ja han certificat que no tenen cap ganes d’obrir el meló. De fet, van rebutjar de manera taxativa la proposta de subcomissió d’estudi que va demanar el principal partit de l’oposició. Ara la seva prioritat és centrar altre cop l’agenda mediàtica en la recuperació i inflar un sentiment d’orgull patriòtic en la societat per les xifres macroeconòmiques, per mirar de capgirar les enquestes. Però l’atur i la corrupció continuen liderant de llarg les preocupacions de la gent. Pel govern espanyol, cal no perdre de vista la perspectiva històrica i valorar el canvi social que s’ha produït a Espanya en pocs anys. Una “història d’èxit” que, sense la carta magna, no hauria sigut possible: “¿A algú se li acut alguna cosa que hàgim fet millor?”, es va preguntar el president espanyol.

Per això, va carregar contra els que demanen modificacions que ell considera “frívoles”. El text no és una “joquina”, va advertir. És una eina que no admet “bromes”. Pel PP, el pacte dels pares constituents és un punt d’arribada que només admetria ajustos cosmètics. En cap cas el partit s’asseuria a negociar si es posés sobre la taula la qüestió de la sobirania i de la unitat d’Espanya. Dit en altres paraules, Rajoy tanca tota possibilitat -des del govern o des de l’oposició- a incloure-hi el dret de les nacions com la catalana a determinar el seu futur polític.

Sense “fonamentalismes”

Potser perquè és conscient de la dificultat de repetir majoria absoluta l’any vinent i del fet que el procés sobiranista no s’atura, el cap de l’executiu va intentar maquillar el seu enrocament. Va assegurar que els populars no són “dogmàtics fonamentalistes” i que accepten la possibilitat que el text, de tant en tant, s’hagi d’actualitzar, però amb unes premisses ben delimitades.

D’entrada, adverteix que això només pot respondre a l’interès general “real” de la ciutadania o bé a les demandes per avançar en el procés d’integració europeu. L’argumentari popular diu que la Declaració de Granada que van aprovar els socialistes, segons la qual l’estat espanyol ha d’avançar cap a un model d’inspiració federal, és un intent d’acontentar el PSC. Que la seva proposta de federalisme és vaporosa, inconcreta, justament perquè és un desllorigador dels punts de vista diversos que conviuen al PSOE. Ahir Rajoy va subratllar el rebuig a impulsar canvis pensats per millorar “l’encaix” de Catalunya dins d’Espanya. Refredant les terceres vies que aposten per reconèixer d’alguna manera la singularitat catalana, va afirmar que “exaltar les diferències” no portaria res de bo al conjunt dels espanyols. El PP està convençut que el grau de descentralització és l’òptim i que ja es respecta la diversitat lingüística i cultural de l’Estat. En un gest poc habitual en fòrums com el que es va celebrar a La Granja, els presidents autonòmics de territoris amb llengua pròpia van llegir fragments de la declaració final en el seu idioma. Entre ells, Sánchez-Camacho, el valencià Alberto Fabra i el balear José Ramón Bauzá.

A les portes del 2015, any electoral, ahir es van certificar dues coses. La primera, que la Moncloa ha posat el focus a recuperar l’electorat perdut des del 2011 -despertant un patriotisme associat als valors morals del text del 1978- i ha desat en un calaix qualsevol proposta de fons per resoldre bilateralment la qüestió catalana. A la seu del carrer Génova creuen que el discurs de la recuperació ha de funcionar a tots els punts de l’Estat. I la segona qüestió: si la reforma constitucional acaba arribant, serà durant la pròxima legislatura i s’intentarà que sigui una explosió perfectament controlada, amb el perímetre molt ben definit.

De moment, el govern espanyol s’ha refugiat rere el mur constitucional per fer front al que anomena “fantasies” independentistes i al que passi els pròxims mesos.