Rajoy fa campanya anti-Syriza
MadridFins ara era l’esquerra espanyola i catalana la que buscava la identificació amb els partits grecs. Syriza, la formació d’Alexis Tsipras, és des de fa temps un referent aquí per als que treballen per deixar enrere el model bipartidista. Des d’ahir, però, també la dreta estatal fa seus els paral·lelismes. El president espanyol, Mariano Rajoy, va fer una visita llampec a Atenes per donar suport al primer ministre conservador, Andonis Samaràs, que es juga la continuïtat a les eleccions del dia 25. Les comparacions entre la situació política a Espanya i Grècia s’intensifiquen, amb els riscos que això té per al PP, a les portes d’un cicle de votacions de final incert.
Sobre la intervenció del cap de l’executiu espanyol, durant la compareixença pública que va mantenir amb el seu homòleg, hi planava l’ombra de Podem: “Prometre coses que són impossibles no té cap sentit i, a més, genera una enorme frustració”, va dir als ciutadans que tinguin la intenció de canviar a les urnes els governs actuals. A Grècia la coalició de l’esquerra alternativa lidera les enquestes i s’ha erigit en un veritable maldecap per als partits tradicionals, Nova Democràcia i el castigat Pasok. A Espanya la formació de Pablo Iglesias -que compartirà un míting amb Tsipras el dia 22 a la capital grega- podria convertir-se en la segona força al Congrés segons els sondejos interns dels populars, com va avançar dilluns Rajoy.
Enfront de l’horitzó de canvi, ahir va alçar la bandera de la recuperació econòmica -i la por que les retallades quedin sense sentit- per alertar contra un canvi brusc de timó. Un fil argumental que el president espanyol va aplicar al motlle grec però que també utilitza ja en la precampanya per als comicis locals i autonòmics del mes del maig.
Brussel·les com a límit
Les etiquetes que Rajoy va col·locar a Samaràs són les que, sovint, atribueix al seu govern. Va elogiar-ne les reformes “dures i complicades però imprescindibles” que havia portat a terme per sanejar la situació del país i posar les bases per al creixement econòmic. Unes mesures que, a parer seu, comencen a donar fruit. És per això que insta els electors a premiar valors com “l’estabilitat, la certesa i la confiança”.
En l’estratègia política dels populars per a aquest 2015, les propostes de les noves formacions en auge al sud d’Europa, o del sobiranisme en el cas de Catalunya, són elements que distorsionen el camí per superar definitivament la crisi. Si en el cas de l’independentisme la Moncloa afirma que la creació d’un estat propi xoca amb l’arquitectura actual de la Unió Europea, pel que fa a les mesures de l’esquerra radical adverteix que tampoc serien acceptades per Brussel·les. En el rerefons de la seva reflexió, el compromís de Syriza de renegociar el deute: “L’euro no és un projecte a la carta, requereix compromisos constructius i no pas unilateralismes i confrontació”, va dir el president espanyol. Rajoy presumeix ara d’haver acatat, quan va arribar al poder, l’any 2011, els pactes signats per José Luis Rodríguez Zapatero amb els socis comunitaris, malgrat la dura oposició a què va sotmetre l’últim govern socialista.
També Samaràs va aprofitar l’avinentesa per carregar contra les promeses de Tsipras, que han tornat a despertar, sobretot a Alemanya, la possibilitat d’una sortida de Grècia de la moneda comuna. El primer ministre va subratllar que han sigut els contribuents europeus els que van salvar les finances gregues amb el mecanisme del rescat. Espanya, va recordar, amb 26.000 milions d’euros, en un moment molt delicat també per a la seva economia. “No ho oblidarem i el poble grec tornarà els diners”, va assegurar. En cas contrari, es va preguntar: “Què li direm a Espanya?”, un escenari que a parer seu obre les portes a allunyar els mercats de Grècia, a generar noves turbulències i a enfrontar-se amb els socis europeus.
Quan arribi el veredicte de les urnes gregues, l’èxit o el fracàs de la dreta també tocarà Rajoy.
