Rajoy pren el timó del PP i es limita a fer canvis mínims

MadridLa principal novetat dels canvis a la direcció del PP es diu Mariano Rajoy. 25 dies després de les eleccions autonòmiques i municipals, el president del govern espanyol ha arribat a la conclusió que ha de reforçar el seu control del partit per tancar la profunda bretxa que hi ha entre el relat de la Moncloa i els resultats a les urnes, tal com es va evidenciar al 24-M. Ahir va reunir la plana major -inquiets, expectants, irritats- per anunciar-los que intentarà tornar a presidir les reunions de la direcció els dilluns al matí, com feia quan era cap de l’oposició (els anomenats maitines ) i que Jorge Moragas, el seu col·laborador més directe en tant que cap de gabinet a Presidència, serà el director de la campanya de les generals. Rajoy té molt clar que, al novembre, qui s’examina és ell, i vol fer les coses a la seva manera.

“El partit es posa en marxa”, va proclamar en la seva intervenció, en obert, al comitè executiu. Per escenificar-ho, ha convocat una conferència política per al cap de setmana de l’11 i el 12 de juliol que els serveixi de base per al programa. L’objectiu del líder popular és intentar no perdre més temps amb les ferides dels últims comicis -guanyats en vots, perduts a ulls de la gent- i agafar velocitat de creuer en el temps que queda. Va solemnitzar que acabarà la legislatura quan toca i que presentarà els pressupostos per al 2016 abans del 30 de setembre. De fet, els comptes són, en el fons, una declaració d’intencions política que faran servir de palanca per prendre impuls en un clima preelectoral.

Per encarar aquesta etapa decisiva, el president espanyol va optar per un relleu en el segon esglaó del comandament, i deixar María Dolores de Cospedal com a secretària general. Va sorprendre, però, que no fes cap referència a ella per comunicar que estava ratificada. En el sempre delicat joc d’equilibris interns manté el seu amic Javier Arenas, enfrontat amb Cospedal, com a vicesecretari general de política autonòmica i local. El principal damnificat de la nova estructura és el fins ara número 3, Carlos Floriano, que deixa la vicesecretaria d’organització. A ell li ha tocat, durant molts mesos, donar la cara en els moments més compromesos per a la formació. A més, va ser el responsable de la campanya del 24-M i qui en un vídeo de principis d’any va pronunciar la polèmica frase “Ens ha faltat donar una mica de pell a cada xifra positiva”. Qui també surt de la direcció del partit és l’eurodiputat Esteban González Pons.

Rajoy ha aprofitat la sacsejada, de mínims, a l’equip de direcció per entomar el debat del relleu generacional, fins ara absent al PP. Incorpora dirigents pròxims per edat a Albert Rivera i Pablo Iglesias. La nova vicesecretària general d’estudis i programes és la catalana Andrea Levy, nascuda el 1984. Es tracta d’una tasca que ella ja desenvolupava al partit a Catalunya i que és clau en la definició de l’estratègia de fons dels conservadors. Pablo Casado, nascut el 1981, és el responsable de comunicació i, per tant, una de les cares que es faran més conegudes. L’organigrama el completen Javier Maroto, fins dissabte passat alcalde de Vitòria i ara al càrrec d’una vicesecretaria sectorial, de nova creació, i el zamorà Fernando Martínez Maíllo, que substituirà Floriano. Maíllo es va afanyar a desmentir que estigui imputat pel cas Caja España i va recordar que el procés està en suspens i que està convençut que s’arxivarà.

El salt a la primer línia dels que ara tenen poc més de trenta anys coincideix amb la retirada d’una bona colla de barons històrics, de la generació de Rajoy, a qui els resultats no han permès governar -Esperanza Aguirre, Luisa Fernanda Rudi- o bé que no han volgut fer-ho sense majoria absoluta, com el veterà Pedro Sanz, de la Rioja. Juan Vicente Herrera, de Castella i Lleó, va reiterar, a porta tancada, la reflexió que els ciutadans els reclamen cares noves. El gallec Alberto Núñez Feijóo va sortir en defensa de Rajoy com el millor candidat.

Els que han perdut el poder i són més joves, com el mallorquí José Ramón Bauzá, busquen la manera de seguir actius en política: l’expresident balear ja ha fet saber als seus companys la voluntat de ser designat senador autonòmic. Ara cal veure si algun d’aquests noms té encaix al govern espanyol quan es rellevi el ministre d’Educació, José Ignacio Wert. Finalment, les previsions no es van complir i ahir no es van fer els retocs anunciats.

Recuperar l’abstencionista

Un cop greixat el partit, el seu líder vol que ara tothom posi fil a l’agulla: “Hem de sortir més, parlar més i relacionar-nos molt més amb tots els espanyols, amb humilitat i senzillesa però també amb la ferma defensa de les nostres conviccions”, va avisar. L’esforç de mobilització que reclama als militants s’explica perquè, després d’analitzar les dades del 24-M, conclou que han perdut votants pel centre però sobretot persones que van optar per quedar-se a casa. La intenció és seduir aquests abstencionistes, va dir, que els han girat l’esquena per la corrupció, els “esforços” exigits per sortir de la crisi i la recuperació encara dèbil.

Convençut que són a temps de guanyar, l’estratègia del president espanyol passa per aferrar-se al conegut relat de frenar els “fronts anti-PP” i presentar el PSOE com una força radical que s’ha allunyat dels “valors constitucionals”. El partit, diu Rajoy, es posa en marxa.

Preparat per actuar l’endemà del 27-S

A poc a poc, el procés sobiranista torna a l’agenda política espanyola. Mariano Rajoy va garantir ahir al seu partit que està determinat a impedir el camí cap a la independència l’endemà del 27 de setembre si les urnes aposten per una majoria sobiranista al Parlament de Catalunya. Després de recordar que les eleccions catalanes només poden ser d’abast autonòmic, no plebiscitàries, va avisar que vetllarà pel compliment de la llei i, en particular, per evitar que es “vulneri la sobirania nacional”. Molt dur amb el president de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar que les seves actuacions són “d’una irresponsabilitat i d’una contumàcia en l’error difícilment superable”. Va insistir en la idea que, suposadament, el procés està fracturant la ciutadania, i va burxar en la ruptura entre Unió i Convergència pel full de ruta nacional. “Neguen la pluralitat de la societat catalana”, va retreure, després d’insistir que el debat democràtic sobre el futur del país perjudica la recuperació de l’economia i genera incerteses. El discurs de Rajoy l’escoltava en directe la presidenta dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, satisfeta perquè el PPC té ara “un pes importantíssim” a nivell estatal.