Publicitat
Publicitat

Duran demana que s'asseguri la solvència de la Generalitat

Rajoy garanteix a CiU que aviat hi haurà hispanobons

Les autonomies podran emetre deute avalat per l'Estat, segons va assegurar ahir Rajoy a Duran. El president, Artur Mas, va demanar una solució per a la situació "límit" dels comptes de la Generalitat.

Josep Antoni Duran i Lleida va arrencar ahir a Rajoy el compromís que "no es deixarà penjada" cap comunitat autònoma en el pagament de les seves factures. Catalunya podrà fer aviat emissions de deute avalades d'alguna manera per l'Estat, per rebaixar els interessos dels crèdits que ha de demanar la Generalitat per finançar-se. Així ho va assegurar ahir el portaveu de CiU al Congrés, després de reunir-se amb el president del govern espanyol. Rajoy es va comprometre a "garantir la sostenibilitat" del deute de les autonomies amb una recepta que s'acostarà a la idea dels hispanobons.

Fonts de la Moncloa van assegurar que la mesura serà una realitat "molt aviat", tot i que van admetre que s'ha d'articular a través d'un mecanisme complex i que encara estan acabant de perfilar-ne els detalls. La mesura, que buscaria reduir el preu que les comunitats paguen pel deute fent una emissió avalada a través d'aquest mecanisme, pretén alleujar la urgència de liquiditat d'algunes comunitats, entre les quals hi ha Catalunya.

Tresoreria al "límit"

El compromís de Rajoy va arribar després que el president de la Generalitat, Artur Mas, fes una crida al matí, durant una trobada amb la premsa estrangera, a "mutualitzar el deute" per relaxar les tensions de la tresoreria. "No ens importa com es faci, però necessitem pagar les factures a final de mes. L'economia no es pot recuperar si no pagues els teus deutes", va afirmar el president en unes declaracions que van tenir un gran ressò en la premsa estrangera, que ho va entendre com una crida al rescat i va obligar la Generalitat a enviar una nota als mitjans en què ho desmentia.

"Catalunya no necessita diners per a aquest mes", va afirmar Duran, que considera que la Generalitat està "fent els deures de manera escrupolosa" i necessita "un altre tipus d'ajuda, no un rescat". En aquest sentit, el líder d'Unió va afirmar que el mecanisme que posarà en marxa el govern espanyol serà suficient per posar remei als problemes de liquiditat dels comptes del Govern i l'estabilitat del deute, i va negar que hi hagi d'haver problemes per pagar les factures del maig. Duran, a més, va recordar que aquesta situació ve propiciada pel fet que Madrid "no compleix els seus compromisos amb Catalunya".

Mas, per la seva banda, va apuntar que la Generalitat ha emès bons patriòtics a un interès d'entre un 4,5% i un 5%, lluny del preu que marquen els mercats per al deute espanyol, que se situa al voltant del 6,5% arran de les últimes pujades de la prima de risc. Tot i així, el president va admetre que el Govern comença a "quedar-se sense opcions", perquè la capacitat dels catalans per pagar aquests bons "està arribant al límit". Una altra opció seria buscar finançament als bancs, però caldria pagar un interès molt més elevat.

Duran no va voler donar gaires detalls sobre el compromís de Rajoy, perquè va considerar que li toca al govern espanyol especificar-ne les condicions exactes, tot i això va remarcar la necessitat "urgent" de finançar la liquiditat de totes les comunitats autònomes, sense excepció, perquè "si a una autonomia no li van bé les coses, al final no li va bé al conjunt d'Espanya".

El líder d'Unió va alertar del "paper fonamental" que hauria de tenir el BCE en el preu del deute, tot i que no en va precisar els detalls i va confiar que les seves paraules s'entenguessin "tàcitament". El paper del Banc Central ha estat en el centre del debat, després que Rajoy i Hollande consideressin urgent la necessitat que injectés fons en els mercats per relaxar la prima de risc.

El líder de CiU a Madrid es va mostrar partidari dels eurobons, tot i que va valorar que "no és una mesura que es pugui activar d'avui per a demà", i va dir que Espanya no està "en condicions de ser intervinguda". Es va declarar partidari de les polítiques d'austeritat, però atenent les necessitats específiques de cada estat. Així, va defensar que fer ara un "gir copernicà" i oblidar el dèficit en benefici de les polítiques de creixement seria "suïcida".

Més continguts de