Publicitat
Publicitat

Rajoy passa a l’atac i presenta Podem com un perill econòmic

Es reivindica com a garantia d’estabilitat per sortir de la crisi i diu que vetllarà per la “concòrdia” a Catalunya

Mariano Rajoy va fer ahir el primer acte de precampanya per a les eleccions del 2015. En la compareixença posterior a l’últim consell de ministres de l’any, va assajar el discurs de fons que desplegarà el PP per evitar un càstig a les urnes als comicis municipals, autonòmics i generals. L’objectiu és doble: convèncer els ciutadans que la seva gestió de la crisi ha sigut bona i, si això ja no fos possible, pregonar que algunes alternatives tindrien conseqüències pitjors. A l’estat espanyol, l’amenaça es diu Podem. A Catalunya, el projecte independentista.

Al Palau de la Moncloa, Rajoy va alçar la bandera de l’estabilitat. El seu raonament era nítid: la recuperació econòmica és una realitat, però per consolidar-la cal continuar apostant pel model sorgit de la Transició, que ha permès que populars i socialistes es vagin alternant al capdavant del govern. Els alts índexs d’atur i, sobretot, la percepció de corrupció generalitzada han minat la confiança de molta gent en el disseny institucional dels últims 36 anys. L’argumentari de l’executiu, però, és que les propostes que qüestionen l’ statu quo podrien deixar en un no res els esforços que la societat ha fet durant aquests últims tres anys. Si, com va dir ahir, el 2015 ha de ser l’any de “l’enlairament definitiu de la nostra economia”, una victòria de Pablo Iglesias o una sòlida majoria sobiranista al Parlament tindrien, segons ell, efectes imprevisibles a les butxaques.

Les seves paraules tenien un evident paral·lelisme amb el missatge del rei Felip VI la nit de Nadal. Els temes centrals de preocupació van ser els mateixos -atur, regeneració democràtica, crisi territorial- i tots dos van subratllar l’estabilitat política com un valor a preservar. El president espanyol va recordar que el model en què dues grans formacions se succeeixen en el poder, com ha passat fins ara a Espanya, és el que funciona en els països més desenvolupats del món, com els Estats Units i Alemanya. “Altres coses només generen inestabilitat, falta de progrés, retrocés i falta de benestar”, va advertir. Per això, va intentar suavitzar les crítiques de les últimes setmanes al lideratge del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Rajoy no va valorar la possibilitat d’una coalició amb els socialistes que barri el pas a l’esquerra alternativa però va definir el principal grup de l’oposició com “un gran partit”. Un gest que incomoda Sánchez perquè el situa a la fotografia del bipartidisme, al costat del PP, i fa gran l’etiqueta de “casta” que han creat els ideòlegs de Podem.

La sobirania no està en joc

A les portes d’un any de final políticament incert, ahir van quedar clares dues coses: que Rajoy tornarà a ser el candidat del seu partit i que esgotarà el mandat fins al final, però no l’estirarà fins a principis del 2016, com s’havia especulat. Com a mínim, ara com ara, diu que no sembla “raonable”. En canvi, no va voler revelar altres incògnites com, per exemple, qui serà el candidat o candidata a l’alcaldia de Madrid.

Ahir tocava fixar les bases per als mesos que vénen, amb la vista posada també en Catalunya i uns eventuals comicis plebiscitaris. Tot i dir que l’estratègia no s’explica, va deixar entreveure que l’esquema de resposta és molt semblant al que utilitza amb la formació d’Iglesias. Acusa el president de la Generalitat, Artur Mas, de “crear problemes” a la societat en comptes de resoldre’ls. Davant d’aquesta suposada deixadesa de les funcions governamentals, Rajoy s’erigeix com el president que vetlla pels “interessos” dels catalans i garanteix que la recuperació també els arriba.

Rajoy, com va fer dimarts Felip VI, va portar el debat al terreny de la relació personal entre ciutadans, va prometre que ell promouria la “concòrdia i l’entesa” a Catalunya. De respostes polítiques, però, cap. És un fet que aquesta legislatura no hi haurà una reforma global de la Constitució, ja que el president del govern espanyol no la considera “prioritària”, i menys com a eina de sortida al procés sobiranista. Fent balanç d’un 2014 marcat per la consulta del 9 de novembre, va reiterar un missatge destinat, sobretot, al seu electorat: afirma que està obert al diàleg però en cap cas per parlar de la sobirania, de la unitat d’Espanya, de la igualtat ni dels drets fonamentals dels espanyols. “Si parlés d’això no seria jo. I, de moment, pretenc continuar sent-ho”, va dir, recordant quines són sempre les línies infranquejables per a la dreta espanyola.

L’immobilisme davant la reivindicació catalana, la confrontació amb Podem -la formació va acusar el PP d’atiar “la por al canvi”- i l’optimisme econòmic seran els eixos argumentals dels populars en l’any que està a punt de començar. Tot i que va negar que tingui un discurs triomfalista en l’últim punt, Rajoy va tornar a dir que aquest és “el primer Nadal de la recuperació” i va presumir d’algunes xifres i en va obviar d’altres, com la desigualtat. Va recordar que el 2014 s’han creat 550.000 llocs de treball, segons l’Enquesta de Població Activa, i que hi ha 338.000 persones més a la Seguretat Social. A la reunió ministerial d’ahir es va aprovar la revalorització del 0,25% de les pensions i l’augment del 0,5% (uns tres euros) del salari mínim interprofessional, fins als 648,6 euros. Rajoy va reconèixer que són augments “modestos”, però va emmarcar-ho en un context d’inflació que és “igual a zero o negativa”. És a dir, que té més efecte en la capacitat de compra de la gent.

En el seu balanç, el president espanyol va reivindicar les mesures preses per lluitar contra la corrupció. A diferència del passat, ahir no va voler posicionar-se sobre la culpabilitat o la innocència de la infanta Cristina. Tampoc sobre l’exministra Ana Mato. Aquest és un problema que el canvi d’any no resoldrà.

Més continguts de