01/04/2016

Rajoy maniobra per atreure C’s

4 min
El president del govern en funcions i líder del PP, Mariano Rajoy, al debat d’investidura fracassat de Pedro Sánchez.

MadridLa tercera ampliació del Congrés de Diputats, al número 40 de la Carrera de San Jerónimo, acull els despatxos de les direccions de diversos grups parlamentaris, entre ells els del PP i Ciutadans (C’s). De manera discreta, els últims dies representants de les dues formacions han mantingut contactes per greixar les relacions, buscar una sortida a l’atzucac de les negociacions per formar govern i evitar així fer noves eleccions el 26 de juny. Segons expliquen diverses fonts a l’ARA, el portaveu conservador a la cambra baixa, Rafael Hernando, ha intensificat, d’acord amb Mariano Rajoy, els contactes amb interlocutors liberals com ara José Manuel Villegas, número tres del partit i principal negociador.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En altres nivells asseguren que hi ha hagut més reunions, també discretes, i fins i tot entre Rajoy i Albert Rivera, “que no han destruït tots els ponts”, malgrat que aquest últim continua demanant al president en funcions que se’n vagi.

El canvi de cara de dimecres

¿I quin pla hi ha darrere d’aquests contactes? Gastar els últims cartutxos per fer possible el tripartit d’ordre entre el PP, el PSOE i C’s. A la Moncloa hi havia, dimecres al matí, preocupació per la reunió entre Sánchez i Pablo Iglesias. De la preocupació es va passar al pànic, segons admeten dirigents del PP, en sentir el líder de Podem. El to de Sánchez els va relaxar i el de Villegas, que compareixia davant la premsa passades les tres de la tarda, els va satisfer. C’s va reiterar que en cap cas donaria suport “per activa o per passiva” a un govern amb Podem i ahir mateix Rivera admetia que són preferibles unes noves eleccions a un executiu condicionat per la nova esquerra.

Així, el PP treballa amb l’escenari que l’intent de Sánchez, que no compta ni amb la neutralitat d’ El País, tradicionalment pròxim als socialistes, tornarà a fracassar. Les converses amb C’s han de servir, segons aquestes fonts, per persuadir Rivera perquè se sumi a la pressió al PSOE “perquè canviï d’estratègia” (el comitè federal va vetar qualsevol pacte amb el PP) i obrir una negociació agònica però definitiva. “Quan acabi la tonteria, cosa que pot tardar encara una o dues setmanes, i amb el tic-tac de la convocatòria d’eleccions el 2 de maig sonant cada cop més fort, esperem fer pressió conjunta”, sostenen al PP.

Rajoy preveu “posar-se en contacte” -no diuen com- amb Sánchez “quan sigui el moment” i acabin les seves maniobres “surrealistes”, que equiparen a La Celestina, la novel·la de Fernando de Rojas en què els principals protagonistes moren. El líder de PSOE, que segueix tancat en banda amb Rajoy, seria la vella alcavota i els de les forces emergents els joves enamorats, Calisto i Melibea.

Qui és el problema?

Quan la representació acabi, Rajoy i els seus esperen haver fet veure als liberals que el problema “és el PSOE i no el PP”, per fer virar Sánchez. Rivera, però, busca que Rajoy tiri la tovallola. Vol l’acord a tres però sosté que els escàndols de corrupció han convertit el líder del PP en amortitzat. Als populars, en mans del president en funcions i sense plantejar cap relleu, els enerva aquesta posició, que admeten que fa “grinyolar” la seva estratègia. Acusen Rivera de ser “inexpert i acomodat en el no a tot” durant deu anys al Parlament de Catalunya.

La negativa a renunciar a Rajoy ha fet que al PP s’estengui la idea que la repetició d’eleccions és molt probable. El seu líder ja es prepara per a la segona volta. Les convencions sobre els cinc eixos de govern (la pròxima serà la setmana que ve a Barcelona sobre reformes institucionals, model territorial i corrupció) són ja aprofitades per escalfar l’ambient preelectoral. L’últim cartutx és fer pinya amb C’s, cosa que, si no funciona, els valdrà almenys per culpar el PSOE del bloqueig i del 26-J.

El PP fins i tot dóna ja per mort el pacte PSOE-C’s, que acceptaven prendre com a punt de partida per negociar el tripartit d’ordre després del primer intent d’investidura de Sánchez. Diuen que unes noves eleccions faran net i que serà l’esquerra qui en surti més perjudicada per la desmobilització i el desànim dels seus votants. Un escenari que hauria de fer possible la suma del PP i C’s. Rajoy seguirà sent, però, un obstacle.

Rivera tem una pinça

C’s també té coll avall les noves eleccions perquè Rajoy no cedirà i ells no avalaran un pacte amb Podem. Rivera ni es planteja governar amb minoria i amb l’abstenció de Podem a la investidura perquè, va dir, serien dia sí i dia també víctimes d’una “pinça” entre el PP i la nova esquerra. Els liberals consideren que, per a ells, tindria més desgast un pacte amb Iglesias que no pas tornar a votar el 26-J. Uns comicis en els quals afirmen que deixarien una mica de banda “el sentit d’estat” per no repetir els errors de l’anterior campanya, que van acabar esgotats i ensenyant totes les cartes.

Pressió mediàtica i sindical al PSOE i Podem

Fins al 2 de maig, data de la convocatòria automàtica de noves eleccions si no hi ha abans un pacte que ja seria in extremis, la pressió que tots els actors implicats rebran augmentarà. Ahir els líders de CCOO i la UGT, Ignacio Fernández Toxo i Josep Maria Álvarez, es van reunir amb Pablo Iglesias i li van demanar que facilités l’acord i evités unes noves eleccions. Les centrals sindicals avalen un govern d’esquerres com el que pretén la formació lila i esperen que derogui les últimes reformes laborals. El PSOE i Podem estan d’acord a rebutjar la del PP i Iglesias estaria disposat a renegociar i no derogar la que va impulsar Zapatero. Sánchez té, però, pressions a l’altra banda. El diari El País, partidari d’una gran coalició entre el PSOE i el PP, editorialitzava ahir contra la pretensió de pactar amb Podem. En un editorial titulat Fe d’errades afirmava que l’únic objectiu compartit no pot ser fer fora el PP del govern.

stats