Rajoy podria acabar declarant per la Gürtel
L’acusació popular del cas Gürtel vol sentir Mariano Rajoy. “Hauria sigut desitjable que ell, motu proprio, hagués manifestat al tribunal que volia declarar com a testimoni, però ha fet honor a la seva impassibilitat. Tot i això, s’ha de suplir la seva desgana, travessar l’aparent línia vermella i citar el gran absent d’aquest procediment”. Això és el que assenyala el grup Advocats Demòcrates per Europa (Adade), en l’escrit que divendres passat va enviar al jutge per tornar a sol·licitar la declaració del president del govern espanyol. El document, de 23 pàgines, argumenta la petició tenint en compte que Rajoy serà l’únic dels secretaris generals del PP de l’època qüestionada (1999-2005) que no ha sigut citat pel jutge d’ençà que va començar el judici, l’octubre del 2016. I és cert. En aquest judici, en què el PP hi és present com a beneficiari a títol lucratiu, el tribunal ja ha citat a declarar els ex secretaris generals Francisco Álvarez-Cascos (19 de juny) i Javier Arenas i Ángel Acebes (20 de juny). L’acusació popular critica, a més, que només s’hagi citat els números 2 i no pas el número 1 en una “organització política amb president executiu”.
Abans d’haver sigut nomenat líder del partit l’octubre del 2004, Rajoy va ser vice secretari general i responsable d’afers electorals (1993-2003) -una etapa en què va dirigir la major part de les campanyes electorals- i entre el 2003 i l’octubre del 2004 va ocupar el càrrec de secretari general. Adade ja havia sol·licitat la compareixença de Rajoy com a testimoni quan va plantejar les proves. Tant aleshores com durant les qüestions prèvies al judici, el tribunal va decidir no acceptar la petició “sense descartar que posteriorment es pogués acordar la citació veient el desenvolupament del judici oral”. I no va ser una posició unànime del tribunal. Fonts fidedignes expliquen a l’ARA que ja el febrer del 2016, quan es va abordar la possible declaració de Rajoy, els magistrats José Ricardo de Prada i Julio de Diego es van pronunciar a favor d’aquesta compareixença, amb el vot en contra del president del tribunal, el ponent Ángel Hurtado.
Haver començat el judici amb un tribunal fracturat respecte a la declaració testifical de Rajoy va fer que els magistrats arribessin a un pacte: la qüestió seria debatuda en funció dels fets que anessin sortint durant el judici. El nom de Rajoy ha anat sortint en les sessions, perquè ell hauria provocat el desplaçament de les activitats de Francisco Correa des de Génova 13, quarter general del PP, a València.
La defensa del PP ha volgut traslladar la responsabilitat de les il·lícites subvencions electorals del grup Correa als seus directes beneficiaris (els aleshores alcaldes Guillermo Ortega, de Majadahonda, i Jesús Sepúlveda, de Pozuelo). I Adade afegeix: “Veient clara la intenció d’evitar molèsties, de salvar el presi Rajoy i de carregar les responsabilitats a esglaons inferiors, resulta imprescindible sentir-lo a ell, que va ser director de diverses campanyes electorals. Per tant, no us demanem cap heroïcitat ni que acordeu una actuació inútil o impertinent, sinó que, oferint una adequada imatge de la justícia, actueu per efectuar aquesta citació”.
L’única prerrogativa de Rajoy seria la forma de prestar la seva declaració, però no podria rebutjar-la. L’acusació popular recorda que el president del Senat, Pío García-Escudero, va rebre els advocats al seu despatx per declarar com a testimoni el maig del 2013. El tribunal, doncs, haurà de decidir.
