Publicitat
Publicitat

LA CIMERA DEL PACTE FISCAL

"No hi ha més diners públics", recorda Montoro als catalans

Rajoy s'escuda en la caixa buida per negar-se a negociar

En plena tempesta econòmica, Mariano Rajoy no preveu una altra prioritat que no sigui sortir de la crisi. "No hi ha més diners públics", va recordar ahir el ministre Montoro als catalans.

Mariano Rajoy i Artur Mas viuen a hores d'ara realitats paral·leles. Mentre a Catalunya tots els partits catalans escenificaven ahir una negociació que ha de ser el punt de partida per reivindicar el pacte fiscal, a la Moncloa, en ple tsunami econòmic, no hi ha ningú disposat a debatre cap millora del model de finançament català. I és que el govern espanyol, absorbit per una crisi econòmica que s'agreuja i la debacle de Bankia, no ha emès fins ara cap mena de senyal que faci pensar que farà alguna cosa més que escoltar educadament. Més aviat el contrari. "No hi ha més diners públics", va recordar ahir el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per argumentar per què ara no toca parlar del finançament català.

De fet, Montoro va advertir ahir que ni tan sols tenen capacitat per complir l'Estatut. "La nostra voluntat i intenció és complir amb els Estatuts, però no hi ha diners, no hi ha més possibilitat de generar més dèficit públic i deute. Això ho entenen els governs autonòmics, tant la Junta d'Andalusia com el govern de la Generalitat", va dir Montoro en resposta al cap de files del PSC a Madrid, Francesc Vallès.

I és que el govern espanyol no entén que cap comunitat autònoma pugui tenir a la seva agenda una preocupació que passi per davant de frenar l'atur i activar la recuperació econòmica.

Així doncs, la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que ha insistit que només amb un pacte que inclogui el seu partit l'èxit estarà garantit, s'ha erigit com a interlocutora d'una proposta que ara per ara cau en un sac buit. De fet, sectors del seu partit reconeixen ara que va ser molt agosarada en atribuir-se, en campanya, aquest paper.

Camacho és conscient que l'intens debat que es genera a Catalunya no arriba a Madrid perquè a l'agenda de Rajoy només hi consta aturar la sagnia que pateix l'economia espanyola i per això ara es planteja com a molt una abstenció en el cas que el Govern cedeixi i finalment defensi un model sense sortir de la Lofca que eviti el xoc de trens.

I aquesta abstenció simplement significaria que el PP de Catalunya no posaria traves a un hipotètic intent de negociació de Mas amb Rajoy. Ahir, en un gest per apropar-se al president, Camacho es va mostrar disposada a negociar amb "lleialtat institucional" per garantir l'èxit del model. Tot i això, dins del govern espanyol i la seva voluntat recentralitzadora hi ha una consigna molt clara i és que qualsevol resposta que es doni al finançament de Catalunya ha de ser vàlida també per a altres comunitats autònomes.

A més, els missatges que envia el govern espanyol no són precisament encoratjadors amb la reivindicació catalana, perquè consideren que el problema no és el dèficit que pateix Catalunya respecte a l'Estat, sinó buscar un millor finançament de crèdit bancari i una reducció del dèficit.

Més enllà de considerar que fins que no augmentin els ingressos és surrealista parlar del pacte fiscal, Rajoy té molt present que la llei no l'obliga a revisar el model de finançament fins a l'any 2013 i la seva intenció és esgotar aquest temps. La percepció a Madrid, en gran part fomentada per la dilatació del procés en el temps, és que la reivindicació catalana no serà un xoc de trens que desestabilitzi l'Estat.

Fracàs de les esmenes de CiU

Els populars estan disposats a fer valer la seva majoria absoluta a la Moncloa. Ho demostra el fet que el PP hagi rebutjat totes les esmenes de CiU als pressupostos estatals. Rajoy va dir ben clar que no necessita els nacionalistes catalans per governar. Tot i això, al president espanyol tampoc li interessa fer enfadar excessivament el Govern i per això va aplaudir la política d'ajustos de l'executiu d'Artur Mas. Una de freda i una de calenta.

Més continguts de