MADRIDMariano Rajoy necessita frenar la caiguda en picat a les enquestes. No és una tasca fàcil amb un nou rescat parcial al xamfrà. Per això l'ofensiva diplomàtica que ha començat aquesta setmana té un objectiu clar: donar pressa a Europa perquè faci els deures i l'ajudi a rebaixar l'ofec dels mercats. Confiat que l'operació donarà fruits, ja es veu amb cor fins i tot de tornar a fer promeses per reconnectar amb el seu electorat. A poques hores que entri en vigor l'alça de l'IVA, el president espanyol va prometre ahir que l'any que ve no tornarà a apujar ni aquest impost ni l'IRPF.
Al costat del president de la República Francesa, el socialista François Hollande, amb qui es va reunir a la Moncloa, Rajoy va admetre que ara són el BCE i Brussel·les els que tenen la paella pel mànec. "Espero que no haguem de prendre decisions tan difícils com les que hem hagut de prendre en els primers mesos de la legislatura", va dir amb un to que oscil·lava entre l'avís i la resignació. Sap que vénen unes setmanes decisives per definir l'abast i les condicions d'un rescat que tothom té coll avall. La visita de la cancellera alemanya, Angela Merkel, la setmana que ve a Madrid -el mateix dia que es reuneix la institució que presideix Mario Draghi- en començarà a aplanar el camí.
La pilota, a la teulada del BCE
Tot i deixar clar que pertanyen a famílies polítiques diferents, Hollande va demostrar ahir que és un bon aliat de la visió europea que defensa Rajoy. Sense vacil·lar, va apostar perquè el BCE intervingui al mercat del deute per ajudar a l'estabilitat dels estats que han fet esforços de contenció pressupostària i, malgrat tot, no se'n surten. Va recordar a Berlín que és un "mandat" d'aquest organisme actuar "quan els diferencials de deute són tan importants i no s'expliquen pels fonaments econòmics". La seva posició no és només ideològica, sinó que té una explicació més prosaica. Sense voler entrar a valorar el fons de les retallades del govern del PP, Hollande va recordar que tanta austeritat ha acabat repercutint en les exportacions de França al mercat espanyol. Fins i tot Alemanya ha venut durant el primer semestre prop d'un 10% menys a l'Estat, en comparació amb el mateix període de l'any passat.
Aprofitant que el dirigent francès és el gran abanderat de les polítiques de creixement, Rajoy va provar de girar full a algunes de les mesures que ell ha pres durant aquest temps a l'executiu, amb el vistiplau de Merkel. Va posar molt èmfasi en el fet que ha hagut de tirar endavant polítiques que no el convencien, forçat per la situació. "No fer-ho seria un greu error que pagaríem tots els espanyols", va arribar a dir. Per compensar els vaivens de la seva política va prometre que, quan pugui, provarà de "tornar a la situació del principi" en qüestions com la política impositiva. Pels votants de la dreta, la principal traïció del govern popular ha estat precisament apujar els impostos, una de les principals ofensives polítiques contra la gestió de José Luis Rodríguez Zapatero. Pel que fa a les tisorades socials, va admetre que fan "mal a molta gent", i comprèn el "descontentament" de la ciutadania però insisteix que reduir el dèficit és essencial per fer front a la recessió. "No hi ha altre remei", va dir.
De fet, aquesta ha estat fins ara l'estratègia comunicativa de la Moncloa, que ha posat l'accent en l'obligatorietat de quadrar els comptes per recuperar la confiança dels que tenen la clau per tornar a obrir l'aixeta del crèdit. No obstant, com va recordar sibil·linament ahir Hollande, les "dures" reformes a Espanya "estant donant resultats", però no han aconseguit la principal finalitat: evitar que "els tipus siguin alts", amb enormes diferències entre estats del nord i del sud. Els problemes de finançament es mantenen i és aquí on ara entra en joc Europa.
Provant d'erigir-se en el contrapès polític d'Alemanya, el president francès va instar els líders europeus a prendre "decisions duradores" al Consell Europeu que se celebrarà el 19 d'octubre, i que va situar com el punt culminant d'un calendari d'actuacions molt atapeït en aquest inici de curs polític. Es tracta de passar de les bones intencions, aprovades a la reunió del mes de juny, a la pràctica. "Els mercats s'han de convèncer que la irreversibilitat d'aquest projecte va més enllà de la moneda única", va afirmar Hollande. Abans d'aquesta cita el BCE ha de "precisar" com intervé sobre el deute, el Tribunal Constitucional alemany s'ha de pronunciar sobre el mecanisme de rescat europeu, s'ha de conèixer l'auditoria a la banca i la troica ha de fer públic l'informe sobre Grècia. Amb tota aquesta informació a la mà, el president del govern espanyol decidirà si activa l'ajuda europea. "Quan sàpiga exactament què s'ofereix", va avisar Rajoy.
Això vol dir encara temps. No obstant, Rajoy -a preguntes dels periodistes- va negar que estigui allargant un anunci que els mercats ja han descomptat per interessos de partit. Amb to sarcàstic va dir que només "una ment malèvola" pot pensar que ho està ajornant per no interferir en la campanya del PP a Galícia i al País Basc del 21 d'octubre.
Hollande, que després es va reunir a porta tancada amb el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va esquivar posar el dit a la llaga del rescat. "Espanya és la que decidirà si sí o no, i quan i com", es va limitar a puntualitzar. Els socialistes espanyols, en canvi, fa dies que reclamen al cap de l'executiu que no es resigni a l'ajuda europea, perquè temen condicions dràstiques que collin encara més els ciutadans.
Madrid sap qui demanarà ajuda
Per reconnectar amb la ciutadania, Rajoy aprofita l'agenda internacional d'aquests dies per llançar un missatge bàsic: té la situació sota control. L'exemple més recent és la petició de liquiditat de Catalunya.
Ahir va reiterar que per a ell no ha estat cap novetat. "Jo ja sé el que demanaran les comunitats durant l'any", va avançar, sense precisar quins governs autonòmics més recorreran al fons de 18.000 milions. En qualsevol cas, va assegurar que "no hi ha problema d'esgotament" de recursos i va recordar que en cap cas s'està augmentant el deute.
El president espanyol fa esforços contrarellotge per recuperar la confiança. Quan un periodista va preguntar per la suposada pèrdua de credibilitat als dos governs, Hollande, per si de cas, va saltar: "Les situacions no són comparables".
