El cas Rato intensifica els atacs a Montoro, dins i fora del PP
MadridCristóbal Montoro té assumit, des de fa temps, el paper de policia dolent en el repartiment governamental. Esquiva les crítiques per la seva poca empatia amb la ciutadania amb l’argument que la seva feina és millorar els números de l’economia espanyola. Des de la veterania, té clar que el seu llegat ha de ser corregir els desequilibris financers provocats per la crisi. De traduir-ho en polítiques socials -de posar-hi “pell”, com deia el PP en un vídeo recent-, que se n’ocupin altres.
Sabent-se protegit per Mariano Rajoy, a qui sempre ha sigut lleial, el to del seu discurs i algunes de les seves accions han acabat encenent l’oposició -que vol que plegui- i incomodant molts dels seus, nerviosos perquè la recuperació que proclama no arriba a temps a les urnes. Ara el ministre d’Hisenda, deixeble de Rato, ha deixat caure el mestre, amb voluntat exemplaritzant, però s’ha guanyat més retrets a les files populars i una demanda de reprovació al Congrés. Noves crítiques a una gestió ja plena de controvèrsia.
El pes de l’amnistia
Pressió per saber-ne els noms
L’amnistia fiscal aprovada pel govern del PP -la regulació tributària especial, en llenguatge d’Hisenda- s’ha convertit en un maldecap per a Montoro. Demà, si no hi ha canvis, el Congrés votarà una moció del PSOE perquè se sàpiguen els noms de totes les persones i societats que s’hi van acollir. Per a l’oposició, el fet que l’exvicepresident espanyol Rodrigo Rato s’aprofités d’aquest mecanisme demostra que va servir per beneficiar defraudadors, per blanquejar capitals i per emparar corruptes.
Els impostos pugen
Un imaginari difícil de canviar
La reforma fiscal no ha aconseguit esborrar, en l’imaginari col·lectiu, la primera pujada d’impostos de l’executiu popular el 2011, després d’una campanya electoral prometent el contrari. El PSOE acusa Montoro d’haver augmentat la pressió tributària al conjunt dels ciutadans mentre perdonava fiscalment gent pròxima. Dins del PP, el sector més liberal econòmicament, amb Esperanza Aguirre al capdavant, responsabilitza obertament el ministre d’haver abandonat el camí que va marcar José María Aznar el 1996.
El PP, com Càritas?
Excessos verbals polèmics
L’Agència Tributària va comparar el PP amb Càritas en un informe en què mirava de justificar, davant del jutge, per què les donacions rebudes pel partit i que figuren als anomenats papers de Bárcenas estan exemptes de tributar. La Conferència Episcopal va censurar la comparació i va ordenar a Montoro, que es confessa catòlic practicant, que no barregi l’entitat social amb la política. La falta de prudència del titular de les finances espanyoles a l’hora de fer declaracions ha aixecat polseguera en altres ocasions, com quan va acusar -sense noms- alguns actors de no pagar impostos a Espanya o quan utilitza el cas Pujol per debilitar el procés sobiranista. Una vinculació, aquesta última, que xoca ara amb el discurs de la Moncloa de deslligar l’escàndol Rato de la seva gestió amb el carnet del PP.
Tensió autonòmica
Pendents del finançament
Tot i les dures crítiques al model de finançament aprovat pel govern socialista, Montoro ha sigut incapaç de canviar-lo durant aquests quatre anys, argumentant la falta de recursos. Ara, a les acaballes del mandat, promet que obrirà el debat. No obstant, aquesta inacció li ha costat severs retrets de diversos barons territorials, a qui es demanava que s’estrenyessin el cinturó però sense gestos per repensar el marc vigent. El més bel·ligerant ha sigut el govern de la Comunitat de Madrid, que ha acusat el seu company de files de “maltractar” la regió.
Conflicte d’interessos
El pes de l’activitat privada
A dreta i a esquerra li han reclamat explicacions per la relació de l’administració pública amb un despatx d’advocats que ell va fundar i del qual es va desvincular el 2008. S’investiga l’empresa per si ha vulnerat la llei de contractes de l’Estat.
