"Recuperar la iniciativa" o "pervertir el sistema": l'opinió de la premsa sobre el nou pla de Mas
"La temeritat de Mas sotmetria a l'Estat a una pressió desconeguda des del cop del 23-F", diu 'El Mundo'
BarcelonaEditorial de 'La Vanguardia'
La proposta permet a Artur Mas "recuperar la iniciativa política després de 24 mesos molt difícils". "En termes tàctics, el president torna a marcar el ritme. Hi ha dues dades fonamentals, però, que no es poden oblidar [...] Més enllà del sobiranisme a Catalunya no hi ha un bloc polític homogeni. Aquesta és una dada fonamental del moment actual. Però la plural societat catalana continua sent més àmplia que el mobilitzat i molt motivat camp sobiranista. I aquesta societat viu fonamentalment preocupada per la crisi. El president de la Generalitat pren la iniciativa en aquest context, tot i que la seva proposta és arriscada i no està exempta d'incerteses. Esperem que no perdi de vista el conjunt de la societat".
Enric Hernández, director d''El Periódico':
"Artur Mas ha desenvolupat un agut olfacte polític. [...] Després de completar la pirueta del 9-N, amb èxit [...] ha tornat a enganxar l'orella a terra. I el moviment tectònic que percep presagia un aïrat tsunami contra la plutocràcia, a Catalunya i a tot Espanya. [...] Si els partits destorben, ¿hi ha res millor que criogenitzar-los? L'astúcia de Mas consisteix a resignar [...] unes sigles devaluades, però a canvi que Oriol Junqueras faci el mateix amb les d'ERC [...] els republicans tenen l'última paraula".
Xavier Vidal-Folch, a 'El País':
"El president de Convergència, Artur Mas, ha llançat tres operacions en una sola. I aquesta vegada no és fàcil que les desbarati cap ressort judicial, res que no sigui la Política amb supermajúscules. Va creuar de manera gairebé irreversible el Rubicó de l'independentisme. [...] També va llançar una OPA hostil al seu principal soci d'aquest període, i rival alhora, la incòmoda Esquerra Republicana. [...] I va marcar un programa de (més) agitació permanent fins a final del 2016. Si els socis/rivals acoten el cap i accepten l'OPA, una altra vegada eleccions l'any que ve. I després, en cas de majoria secessionista, l'èxtasi d'un procés [..] Si no l'accepten, se'ls carregarà, també a ells. [...] Res millor que una querella òmnibus per passar a la història".
"La proposta del president Mas és sòlida, perquè presenta un mandat, uns terminis i un calendari molt concret que situa l'horitzó en el 2016; és sòlida i és flexible fins al punt que el seu mateix impulsor s'ofereix a cedir el lideratge. Però no està exempta de riscos. La més important d'aquestes debilitats és la incògnita de saber si les costures polítiques del país resistiran un canvi de paradigma tan radical i comprovar si l'energia de la societat civil podrà ser canalitzada en aquesta direcció. El repte no és petit, perquè el moment històric no és menor i seria força temerari córrer el risc que el procés encallés des de dins perquè la finestra d'oportunitat actual no estarà oberta de manera indefinida".
"Lluny d'acovardir-se davant de la querella anunciada per la fiscalia [...], el president de la Generalitat incrementa al màxim la tensió institucional amb una proposta definitiva de secessió. [...] Mas posa a prova la fidelitat de la causa independentista, amb la paradoxa que l'acceptació de les seves condicions portaria implícit el seu cabdillatge. La temeritat de Mas sotmetria a l'Estat a una pressió desconeguda des del cop del 23-F. [...] L'Estat ha de respondre amb urgència i determinació, sense descartar cap via legal, per impedir que Mas continuï duent Catalunya a l'abisme"
"El problema del nou full de ruta separatista és que té un final previst: la frustració [...] És una perversió del sistema democràtic vigent a Espanya [...] però no té la menor virtualitat [...] La resta de partits catalans farien molt malament de deixar-se arrossegar per la dinàmica separatista, que només pretén fractura social i la divisió en fronts. I, mentre tant, Catalunya segueix sota el desgovern [...]"
