DEBAT A LA SOCIETAT CIVIL
Política 10/10/2015

ReiniciaCat vol un llibre verd que reculli el debat constituent

S’ultima la fusió de les tres propostes de Constitució catalana

Núria Orriols
3 min
ReiniciaCat vol un llibre verd que reculli el debat constituent

BarcelonaLa societat civil empeny des de fa mesos pel procés constituent. Si bé aquest terme va entrar en l’agenda política al març, en el primer preacord sobre el full de ruta entre CDC, ERC i les entitats, ja feia mesos que la societat civil impulsava la discussió sobre les bases del nou país. La proposta de Constitució de Santiago Vidal s’havia presentat al gener mentre que un altre text constitucional, sota la batuta del jurista Oriol Vidal Aparicio, ja circulava per la xarxa. També es presentava, al maig, Reinicia Catalunya (ReiniciaCat), una plataforma “unitària” per aixoplugar el debat constituent i impulsar la Convenció Constitucional Catalana. Aglutina les principals entitats del sobiranisme civil, ANC i Òmnium, i altres com Parlament Ciutadà, Procés Constituent, Sobirania i Justícia o Súmate. Tant Junts pel Sí com la CUP reserven un rol a la societat civil en la nova etapa: ser protagonistes del procés constituent.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Hi ha tantes iniciatives en marxa que les mateixes entitats estan en contacte per establir un “mètode” que permeti recollir propostes i entregar-les posteriorment al Parlament. El procés participatiu que pretén impulsar Reinicia comprèn debats territorials i sectorials. Els primers se centrarien amb les qüestions locals, mentre que els segons serien “a escala de país” com l’energia, la nacionalitat, sanitat o educació, aclareixen els consultats. Ara les entitats han d’acordar la fórmula per articular un procés constituent “molt participatiu”. Es treballa sobre un esborrany que defineix la manera de recollir les aportacions. Una de les propostes és elaborar un llibre verd -fruit de la deliberació ciutadana- i entregar-lo a la cambra catalana.

El calendari encara no és clar, tot i que preveuen que la discussió sigui al llarg del 2016. Un tempo que també ha avalat el president de l’ANC, Jordi Sànchez. Cada una de les associacions que en formen part, sobretot l’ANC i Òmnium, han de decidir en els pròxims mesos la seva implicació en el projecte, tant a nivell econòmic com organitzatiu, asseguren fonts de les entitats.

Una Constitució a iniciativa civil

La societat civil organitzada no només ha propiciat mobilitzacions massives des de l’inici del procés, sinó que ja ha elaborat fins a tres propostes de Constitució per al nou estat català: la de l’equip de juristes de Santiago Vidal, la Constitució de Vidal Aparicio, i l’esborrany de Constitució provisional de Juristes per la Independència. Tal com va avançar l’ARA, aquestes iniciatives van començar a “pedalar conjuntament” la primavera passada, amb la voluntat de bastir un únic text constitucional que pugui servir “de base” per al Parlament sorgit de les eleccions constituents.

Ara s’ultima la fusió dels tres textos en un de sol després d’un trajecte “llarg” i de treball “laboriós” per fondre l’articulat, ja que també s’incorporen les esmenes ciutadanes que han recollit a través d’internet (els articles amb més aportacions han sigut el de la llengua i l’exèrcit). El Grup de Constitucionalistes (tal com es fan anomenar) són una vintena de persones vinculades a les ciències socials (la majoria juristes) que han estipulat un mètode de treball per elaborar un únic text. S’han organitzat en cinc grups diferents que es reuneixen setmanalment i s’han dividit la feina per àrees temàtiques: drets, poder judicial, poder legislatiu i executiu, organització territorial i economia. A cada grup es nomenen ponents que redacten una proposta d’article tenint en compte les aportacions ciutadanes i el contingut de les tres Constitucions inicials. Es reuneixen setmanalment i el resultat dels treballs es presenta cada mes en un plenari.

Una part de la ciutadania ja ha començat a pedalar cap a un procés constituent que es produirà, previsiblement, en “paral·lel” a la desconnexió amb l’Estat.

stats