República o monarquia?
Entre les files independentistes hi ha consens sobre la forma d’estat que hauria d’adoptar una Catalunya independent
BarcelonaEntre les files independentistes hi ha consens sobre la forma d’estat que hauria d’adoptar una Catalunya independent: una república. De fet, ho han explicitat en la pregunta de l’1 d’octubre -“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”- i també en el títol que ha adoptat finalment la llei de transitorietat, que ha incorporat l’afegitó “...i fundacional de la República”. Aquesta ha sigut una de les qüestions que han provocat menys divergències en les files independentistes. Entre els contraris a la secessió, però, no hi ha el mateix consens. Més enllà de l’1-O el debat, sempre latent, entre els partidaris d’una Tercera República espanyola o mantenir la monarquia segueix sense fer trontollar l’ statu quo. La campanya per a l’1-O ha deixat imatges com les de fa dos diumenges a Madrid, on més de 200 persones van sortir al carrer per defensar el referèndum perquè el veuen com una palanca per impulsar una Tercera República espanyola. De fet, aquest va ser un dels càntics dels concentrats al Teatro del Barrio. El debat està entre constituir una República Catalana, mantenir la monarquia actual o impulsar una Tercera República a l’Estat.
ESTAT EN FORMA DE REPÚBLICA
“Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”. Aquest és l’article 1 de la llei de transitorietat jurídica, el que defineix la forma d’estat que hauria de tenir Catalunya si guanya el sí a la independència i entra en vigor, finalment, la norma que ha de regular el període fins a constituir-se definitivament com a estat. El consens entre ERC i la CUP és indubtable en aquest aspecte: des del començament cap dels dos partits s’ha plantejat cap altra opció que no fos la de constituir Catalunya en forma de república. De fet, entre els estats creats en els últims anys Noruega és un dels pocs casos que ha adoptat la monarquia com a forma d’estat en el moment que es va separar de Suècia.
El context català també afavoreix la constitució d’una república sense cap dinastia monàrquica històrica. A aquests dos factors també s’hi suma la mala imatge que s’ha donat els últims anys de la casa reial espanyola, esquitxada per escàndols de corrupció com el cas Nóos. Incloure el terme “república” a la pregunta de l’1-O també tenia un motiu polític: atraure els republicans espanyols que no veuen cap possibilitat de reobrir el debat sobre el model d’estat en la situació actual d’Espanya.
Però entre les files del PDECat la seva coordinadora general, Marta Pascal, va expressar dubtes que la pregunta de l’1 d’octubre hagués de portar incorporada la paraula “república”, perquè considerava que la paraula portava “càrrega ideològica”. Tot i aquests recels expressats per Pascal, dins el PDECat hi ha consens en el model d’estat. En el congrés fundacional del partit, els associats van aprovar que el model d’estat fos una república. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de fet, va apostar també per incorporar aquesta fórmula. El debat, doncs, sobre la forma d’estat entre les files independentistes està tancat. Només es tornaria a obrir a l’hora de concretar el pes del cap d’estat, que es plasmaria en la redacció d’una Constitució catalana.
UN CANVI A ESPANYA?
El procés sobiranista ha sigut defensat per antimonàrquics que el veuen com una oportunitat de canvi a tot Espanya. El Teatro del Barrio de Madrid va quedar petit fa gairebé dues setmanes en un acte a favor del referèndum de Catalunya, que també va incorporar clams per una Tercera República espanyola. Així, entre els contraris a la independència de Catalunya hi ha sectors que defensen una República Espanyola com la forma d’estat que també podria aglutinar Catalunya, com és el cas d’Esquerra Unida. D’altres, en canvi, no qüestionen la monarquia actual, com el PP o el mateix PSOE, malgrat que al juny les joventuts socialistes van intentar presentar una esmena al congrés federal del partit que demanava un referèndum entre monarquia i república.
De fet, tant el PP com el PSOE i Ciutadans obvien el debat sobre monarquia i república, un tema latent en la política espanyola però que, ni en el pitjor moment de popularitat de la monarquia -quan Joan Carles I va abdicar-, no s’ha qüestionat mai fermament. De fet, la renúncia de l’anterior rei va sortir avalada del Congrés sense escoltar les peticions que demanaven fer una consulta per triar entre república o monarquia com a forma d’estat. Fins i tot Podem evita fer guerra amb la qüestió. El partit, que es defineix obertament com a republicà, ha evitat les mostres evidents de rebuig al rei. Fins i tot quan Pablo Iglesias va qüestionar en públic la figura del monarca el secretari d’organització del partit, Pablo Echenique, va matisar que no era el moment d’abordar la reforma del model d’estat.
La Constitució monàrquica va ser aprovada a Catalunya amb un suport important -ara seria d’un 27%, segons l’enquesta que va publicar l’ARA al setembre-. El suport a la institució es mostra en l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió: la monarquia espanyola és una de les institucions més mal valorades pels catalans. La puntuen amb un 2,36 sobre 10, només per sobre del govern espanyol (2,26) i la banca (2,11).
