Romeva es descarta com a presidenciable de Junts pel Sí

BarcelonaPoc després que Artur Mas i Oriol Junqueras arribessin a un preacord per impulsar una llista sobiranista conjunta entre CDC i ERC a les eleccions plebiscitàries, alguns dirigents de pes de Convergència descartaven la figura de Raül Romeva com a cap de llista pel seu passat com a representant d’ICV al Parlament Europeu. “Defensa un model diferent del nostre”, assenyalaven hores abans del nomenament de Romeva com a cap de llista de Junts pel Sí. La lògica plebiscitària dels comicis, van entendre aleshores els dirigents més reticents a un perfil com el de l’exeurodiputat ecosocialista, obligava a fer coses diferents per aconseguir un resultat a les urnes que interpel·lés Madrid i Brussel·les. Després dels comicis, i en ple procés de negociació amb la CUP per la nova legislatura, els dirigents que inicialment dubtaven de Romeva ara defensen que és el perfil adequat per arribar a acords amb l’esquerra independentista. I el cap de llista de JxSí s’esforça a emetre senyals positius cap a la CUP per mirar d’aplanar les negociacions al mateix temps que recorda que Artur Mas és el candidat de la coalició.

“El que és molt important és el què, el com i el quan”, va reflexionar ahir Romeva des dels micròfons de RAC1 fent servir pràcticament les mateixes paraules que Anna Gabriel, diputada electa de l’esquerra anticapitalista, en la conferència política que la CUP va fer dijous al vespre a la Universitat Pompeu Fabra. “Estem pràcticament d’acord en tot”, va afegir el cap de llista de Junts pel Sí, que és un dels dirigents de la coalició que dirigeix les negociacions juntament amb Josep Rull -CDC- i Marta Rovira -ERC.

No és cap secret que els cupaires s’estimen més Romeva que no pas Artur Mas per liderar el futur Govern, i així en va quedar constància quan part del públic de la conferència política de la CUP el va rebre amb crits de “president” quan va fer-hi acte de presència. “No he sigut mai candidat i no sóc candidat”, va respondre ahir.

Durant una fase de l’estiu passat Romeva sostenia que “no estava escrit enlloc” que Mas era el presidenciable de Junts pel Sí, i això va fer que tant CDC com ERC posessin fil a l’agulla per posar per escrit que seria el líder de Convergència qui optaria a la reelecció en cas de victòria a les urnes el 27-S. En campanya, el cap de llista va insistir en la vàlua de Mas per ocupar la presidència i va elogiar el seu paper en la jornada de participació del 9-N.

Posició ferma

L’argumentari de la coalició passa aquests dies per mostrar un moderat optimisme després que l’esquerra alternativa deixés “marge per a l’acord en el to i el contingut” de la conferència política. “El relat va ser molt clar, molt responsable del moment que estem vivint tots plegats. Posa de manifest que a vegades a la CUP se l’ha titllat erròniament de no ser prou madura, i està demostrant un sentit del moment i de la responsabilitat molt gran”, va considerar Romeva. “Hi ha molts punts de trobada”, va insistir Marta Rovira a Catalunya Ràdio. Aquesta actitud positiva, de moment, no aixeca el veto que l’esquerra alternativa manté sobre la figura de Mas.

“Vam dir que els nostres vots no anirien a votar a favor del president en funcions, i en aquest punt concret no ens hem mogut ni una coma”, va certificar Antonio Baños, candidat de la CUP el 27-S. En aquesta mateixa línia es va expressar Josep Manel Busqueta, diputat electe de l’esquerra independentista, hores després de la conferència. Baños va explicar a Catalunya Ràdio que encara no han començat les negociacions, sinó que s’està en fase de converses prèvies, i que caldrà “desfer el nus” per “sortir de l’atzucac”. “Això no depèn d’una sola persona, tothom és necessari”, va assenyalar el cap de llista de la CUP. La idoneïtat de Mas per tornar a liderar el Govern s’avaluarà al final de les converses, un cop s’hagi “dotat de contingut” -en vocabulari dels negociadors- el camí independentista.

Aquest “contingut” passa, en bona part, per canviar part de la política econòmica que ha promogut Convergència al capdavant del Govern. A pesar del gir a l’esquerra que ha experimentat Mas en campanya, la seva gestió ha estat marcada per les mesures d’austeritat, especialment en el període 2010-2012. L’esmena que suposaria acceptar almenys una part de les propostes de la CUP posaria en qüestió la narrativa convergent dels últims anys, en què especialment consellers com Boi Ruiz -Salut- han quedat desgastats per les retallades. De fet, les cares que integrin el futur govern de la Generalitat hauran de respondre a un perfil més social que el dels anteriors ocupants del consell executiu.

El debat de noms i de repartiment d’àrees es manté a l’espera de les negociacions amb la CUP. També està en standby l’estructura definitiva del grup parlamentari de Junts pel Sí, que provisionalment comanden Jordi Turull -CDC- i Marta Rovira. La presidència del Parlament, que correspon a ERC, continua sense inquilí. “No volem que transcendeixin noms per no generar recels a la CUP”, sostenen a Junts pel Sí.

Suport en les declaracions

A mitjans de la setmana vinent les negociacions passaran momentàniament a segon terme per les declaracions de Mas, Irene Rigau i Joana Ortega al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’organització del 9-N. La plataforma Ara és l’hora promou l’enviament d’una carta al TSJC per demanar que, en cas que es determini que la consulta alternativa va ser un “delicte”, s’encausi tots els que hi van participar. Alcaldes i regidors es concentraran als jutjats el dia 15, el dia de la declaració de Mas, per donar-li suport. També hi serà la plana major de Junts pel Sí, que es desplaçarà del Parlament fins al TSJC per fer costat als tres imputats.