MadridCinc dies. És el termini que el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz dóna a l’Agència Tributària -que depèn d’Hisenda- per determinar la quota que el PP hauria defraudat per no pagar l’impost sobre societats de les presumptes donacions il·legals rebudes el 2008 i consignades en els anomenats papers de Bárcenas. Aquell és l’únic exercici que no hauria prescrit. Els populars han negat sempre l’existència d’una comptabilitat en negre i delimiten els fets delictius al seu extresorer. Ara, però, en una providència, Ruz vol saber “l’eventual responsabilitat” de la formació per no haver tributat per aquells diners. El magistrat, que instrueix el cas Bárcenas com a peça separada del cas Gürtel, fa aquest pas per determinar si ha motius o no per imputar el PP per un delicte fiscal. En cas afirmatiu, però, qui tenia la clau de la caixa en aquell moment era precisament Luis Bárcenas, a qui Mariano Rajoy va situar al càrrec al congrés de València del 2008 (fins aleshores era gerent). Una altra cosa són les implicacions polítiques que difícilment el líder popular podria eludir.
Segons fonts jurídiques, si no hi hagués responsabilitat penal podria considerar els conservadors partícips a títol lucratiu, com ja va fer en la investigació per la trama que liderava Francisco Correa.
Cal tenir present que l’Agència Tributària va remetre un informe a la justícia, a finals de l’any passat, en què afirmava que, aferrant-se a la lletra de la llei, el PP no havia de tributar per les donacions, ja que es van destinar a finalitats pròpies del partit. El setembre del 2013 també va concloure que els alts càrrecs que presumptament haurien rebut sobresous, començant pel seu president, Rajoy, no haurien comès -en cas que realment hagués rebut els famosos sobres- cap frau fiscal. El PSOE ja va demanar ahir explicacions per avançat.
