Publicitat
Publicitat

Sacrificis i rèdits de la unitat

En política la unitat és un valor. Penalitza a qui no en té i permet fer malabars a qui en té. El centredreta, a Catalunya i a Espanya, n'ha tret profit encara que els dirigents de CDC reneguin sovint de Duran i al PP no parlin precisament bé els uns dels altres. L'esquerra sempre ha tingut tendència a la fragmentació, i si no renuncia als maximalismes quan torni a sumar no sembla que se'n pugui sortir al Govern. Per això, i malgrat que l'Aliança de Progrés de Joan Ignasi Elena té lògica, si els progressistes no volen fracassar han de canviar el xip. El PSC, ICV i EUiA miren cap a fora -una altra dèria de l'esquerra- i no renuncien a les sigles. Aspiren, simplement, a ampliar els seus espais. El PSC perquè vol tornar a tenir un prat tan gran com el que va tenir Maragall per caçar-hi conills i ICV perquè vol envair el prat socialista. Si de fer pinya es tracta potser han de pensar en una esquerra de nova forja, més pràctica i nacional. Només així plantaran cara a CiU. Amb una CiU d'esquerres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT