Sánchez veu marge per a l’acord
Els socialistes enceten el diàleg amb el PNB mentre el PP els apressa a sotmetre’s a la investidura
MadridNo té encara cap bona notícia sobre la taula, però Pedro Sánchez està convençut que les negociacions per dur-lo a la Moncloa comencen amb bon peu i que hi ha “marge” per arribar a una entesa, malgrat que Pablo Iglesias hagi suspès el diàleg en la primera reunió i Ciutadans s’obstini a explorar un acord que inclogui, d’una manera o altra, el PP. El líder socialista va concloure ahir la primera ronda de contactes amb els partits que li haurien de garantir arribar a la Moncloa. “El diàleg ha sigut positiu. És veritat que la situació és complexa i difícil perquè cal posar moltes parts d’acord, però hi ha marge, dins de la complexitat, per construir una alternativa progressista”, va dir amb to optimista.
Acabava de rebre el suport, encara que amb molts condicionants, del president del PNB, Andoni Ortuzar. El vot dels nacionalistes bascos cotitza a l’alça entre populars i socialistes, que s’han afanyat a deixar-los en un lloc privilegiat a la primera fila del Congrés i a garantir-los un seient a la mesa del Senat. Ortuzar va traslladar que se sumarà al diàleg amb els socialistes “sense línies vermelles, ni xecs en blanc”, però un cop Sánchez hagi decidit entre C’s o Podem. Serà llavors quan posarà sobre la taula una “agenda basca” per garantir un sí a la investidura.
Reunió amb Rajoy al Congrés
El líder del PP, Mariano Rajoy, apartat d’un focus mediàtic centrat ara en les negociacions de Sánchez, també va reclamar ahir des de Barcelona que el PSOE “deixi de marejar-nos” i decideixi en quin bàndol està: si en el del PP i C’s o en el de Podem. És la mateixa dicotomia que Iglesias ha traslladat a Sánchez. Rajoy té pressa. Després de tancar-se en banda durant un mes i mig i no negociar amb ningú, ara reclama als socialistes que accelerin. “És urgent, no podem estar indefinidament en funcions i atendre només els assumptes de tràmit”, va lamentar el president en funcions.
Pedro Sánchez ha emplaçat Mariano Rajoy a reunir-se amb ell al Congrés la setmana que ve, una cita que el PP es pren amb ironia. “L’última vegada que vaig veure el líder socialista va ser el 23 de desembre, i em va dir que no volia saber res de mi ni del PP. L’atendrem com es mereix, amb un rotund no”, va dir entre riures i aplaudiments. El líder del PSOE ha decidit relegar al mateix nivell tant el PP com ERC i Democràcia i Llibertat en les negociacions. No enviarà a cap d’ells la seva proposta de govern, però sí que s’hi vol reunir la setmana que ve per traslladar-los per què els està excloent de tot tipus de conversa.
El to amb ERC i DL contrasta amb el que es va servir amb el PNB, que fa gala del seu “pragmatisme”. Ortuzar va defensar el dret a decidir d’Euskadi però va assegurar que “l’agenda basca condicionarà el suport d’un govern del PSOE sense dogmatismes”. “El grau d’implicació del PNB serà directament proporcional al grau d’acord amb aquesta agenda basca”, va precisar. El PNB recorda que són tan “nacionalistes ara com quan van pactar la investidura d’Aznar”. Els seus vots són claus per a la presidència de Sánchez si Ciutadans i el PP hi voten en contra i Podem ho fa a favor. Amb només els suports del partit d’Iglesias -si s’abstinguessin els independentistes catalans- no en té prou per ser elegit.
Una enquesta difosa ahir per La Sexta assenyala que un 62,1% dels votants del PSOE i un 87,2% dels votants de Podem prefereixen un pacte entre socialistes, el partit lila i IU, mentre que només un 19,6% dels votants socialistes veuen bé un acord del PSOE amb Ciutadans i Podem. Un sondeig d’El País, però, situa com a preferida de l’electorat l’entesa Sánchez-Rivera.
El sector més afí a Podem guanya la batalla interna a IU
Izquierda Unida (IU) està immersa en una profunda batalla interna des de l’eclosió de Podem entre els partidaris de confluir amb la nova esquerra -com el seu portaveu, Alberto Garzón- i la vella guàrdia, capitanejada pel seu coordinador, Cayo Lara. Aquestes dues ànimes van tornar a aflorar ahir en un comitè federal clau per abordar la desfeta del 20-D. El gran dilema d’IU és com pagar els gairebé dos milions d’euros en despeses electorals. Lara va decidir enviar un ultimàtum als tres diputats que tenen a les confluències catalana i gallega. Els va instar a deixar el grup de Podem i a formar-ne un amb els dos diputats d’IU per cobrar la subvenció que pertoca als grups i evitar retallar un 60% de la plantilla del partit. Garzón s’hi va enfrontar: “Els gallecs i els catalans ens han d’ajudar, però mai a costa de trencar les confluències”. Lara es va veure forçat a retirar l’ultimàtum, però IU manté les negociacions per tenir un grup propi que avalarien C’s i el PSOE.
