González-Sinde, únic exministre de Zapatero que no renuncia a cobrar la indemnització

MadridUn total de 64 ex alts càrrecs de l'administració general de l'Estat han renunciat a la seva compensació econòmica –les anomenades cessanties– i això suposarà un estalvi extra de 4,7 milions d'euros. 21 més han preferit seguir cobrant.

El departament fa aquest balanç un cop acabat el termini de resposta de les 85 persones amb dret a cobrar aquesta compensació econòmica, que no es pot compatibilitzar amb una altra remuneració pública o privada des que així es va aprovar el 14 de juliol dins del decret d'ajust de 65.000 milions d'euros.

Ja se sabia que la majoria dels ex alts càrrecs del govern socialista que cobren algun sou, incloent-hi l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, havien renunciat a aquesta indemnització, que s'eleva a un 80% del salari cobrat durant el temps al capdavant d'aquesta responsabilitat, amb un màxim de dos anys.

Dels membres del govern de Zapatero, tan sols l'extitular de Cultura Ángeles González-Sinde, no afiliada al PSOE, ha avançat que no renunciarà a la indemnització.

Un cop passat el període fixat per adaptar la situació a la nova legislació, un total de 55 ex alts càrrecs dels 85 que tenien dret al cobrament van contestar a les sol·licituds remeses.

D'aquests, 21 ex alts càrrecs han optat per cobrar la prestació compensatòria i 34 han renunciat a seguir cobrant.

En el cas dels 30 que no han contestat es dóna per entès, per imperatiu legal, que també renuncien al cobrament.

El decret estableix la incompatibilitat per als membres del govern, secretaris d'estat i assimilats, el fiscal general de l'Estat, el president i els vocals de la CNMV i tots els organismes reguladors i de supervisió, el governador i el subgovernador del Banc d'Espanya, el cap i el secretari de la Casa del Rei, i magistrats del poder judicial, Tribunal de Comptes, Tribunal Constitucional i càrrecs del Defensor del Poble.

Pel que fa als membres del govern, tenien dret a la pensió indemnitzatòria l'expresident, 18 exministres i 39 ex secretaris d'estat i assimilats.

S'han rebut 35 respostes, de les quals 6 opten per mantenir la cessantia, 29 més hi renuncien i 23 no han contestat.

De la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, tenien dret a aquesta compensació 7 ex alts càrrecs, dels quals 3 opten per percebre la prestació compensatòria i un altre opta per percebre més retribució pública, i 3 més, en no contestar, hi renuncien.

Pel que fa a la Comissió Nacional d'Energia, els afectats eren 9 persones, 4 de les quals opten per la retribució compensatòria al cessament i una altra hi renuncia, com també 4 més que no han contestat.

A la Comissió Nacional del Mercat de Valors només hi havia una persona afectada, que ha optat per la prestació compensatòria.

A la Comissió Nacional del Sector Postal, la persona afectada hi ha renunciat en optar per una altra retribució pública.

Al Consell General del Poder Judicial n'hi ha un que opta per la retribució i un altre escull la retribució pública de l'activitat que està exercint.

Al Consell de Seguretat Nuclear els dos afectats han optat per la cessantia.

A la Comissió Nacional de la Competència, una persona opta per mantenir la cessantia i una altra hi renuncia.

Al Tribunal Constitucional tres persones opten per la remuneració de transició, que si escau es percep només durant un any.

En relació amb el Banc d'Espanya, s'han rebut dues respostes. En aquest cas no es produeix cap estalvi, atès que la llei d'autonomia del Banc d'Espanya ja establia la incompatibilitat amb una segona retribució pública o privada.

En el cas del Tribunal de Comptes hi ha 7 afectats, dels quals s'han rebut 5 respostes que es decanten per la prestació compensatòria. No obstant això, atès que han estat cessats el 23 de juliol, la resta tenen de termini per optar-hi fins al 10 d'agost, fet pel quan no s'han tingut en compte per al càlcul.