“Senyor Pujol, vostè ha sigut comissionista?”
Jordi Pujol Ferrusola, el fill de l’expresident de la Generalitat, va declarar ahir en qualitat d’investigat, però ho va fer per iniciativa pròpia, voluntàriament, amb la qual cosa es va convertir de facto en una mena de testimoni de la defensa, és a dir, dels seus lletrats, Cristóbal Martell i Albert Carrillo. Ni el fiscal ni el jutge van preguntar per les presumptes activitats delictives que es descriuen en la interlocutòria del 30 de desembre, en la qual es traça el mapa del que defineixen com la “família/organització”, és a dir, contractes i adjudicacions d’obra pública amb empreses, pagament de comissions i factures falses. Pujol Ferrusola, que portava una maleta plena de papers, no va necessitar obrir-la.
Martell no va voler acabar la declaració sense deixar per escrit una resposta a l’estigma que enfosqueix el seu client. Ja en acabar, va atacar a boca de canó l’assumpte de les adjudicacions d’obra pública: “Senyor Pujol Ferrusola, vostè ha sigut comissionista?” Amb l’eloqüència que ja ha exhibit al Parlament, el primogènit de l’expresident va respondre: “No!”
Flash-back. Pujol Ferrusola va oferir-se a prestar declaració -després que el 15 de setembre del 2014 fos citat pel jutge Pablo Ruz- l’11 de desembre del 2015. Va anar al jutjat de guàrdia de Barcelona, va demanar que se’l cités des de l’Audiència Nacional i va oferir deixar el seu passaport. La seva petició va ser acollida en decidir el jutge De la Mata analitzar la situació de la causa i citar primer el seu pare i la seva mare. Aquest salt de Pujol Ferrusola al jutjat de Barcelona tenia un motiu: la comissió rogatòria d’Andorra. I, sobretot, la filtració de les dades secretes a diversos mitjans de comunicació. Per tant, el paper actiu en la seva segona declaració no va recaure en l’acusació (fiscal i jutge).
El fill de l’expresident de la Generalitat va reiterar la seva versió: els diners inicials procedeixen del llegat del seu avi, Florenci Pujol i Brugat. El compte 63.810 a la Banca Reig és seu, però ell i el seu pare fan una simulació l’any 2001. Un document escrit a mà per l’expresident certifica que la propietat dels fons i la signatura en els comptes eren seves. La raó: evitar que la seva dona, Mercè Gironès, amb la qual s’estava separant, exigís part dels diners.
El jutge De la Mata, en acabar la defensa, va preguntar pels moviments en els comptes d’Andorra. En particular, per un producte anomenat “làmines financeres opaques”, en el qual s’invertien els diners. Eren emeses pel banc Crèdit Andorra. La fiscal Belén Suárez també es va interessar pel tema. Pujol Ferrusola va explicar aquests moviments fins a l’any 2007, però no va entrar en d’altres, per exemple, de la Banca Privada d’Andorra (BPA), del 2011 i del 2012. Va explicar a un jutge sorprès que la justícia andorrana estableix la clàusula d’especialitat. Blanqueig, corrupció, sí. Però no es pot fer servir la informació per imputar delictes fiscals, simple evasió. El fiscal Fernando Bermejo li va preguntar si no col·laboraria i Pujol Ferrusola va respondre que a partir de l’1 de gener del 2007 no diria res. El jutge també estava interessat en la societat Brantridge (Londres) i el seu gestor Herbert Rainford Towning. El fill de l’expresident li va dir que l’hi explicava però que el deixés exposar. “Si no se’n va vostè al paleolític...”, va dir De la Mata. Pujol Ferrusola va fer un canvi.
Per què no avança l’acusació?
De la Mata i la tinent fiscal, Belén Suárez, coneixen el dossier. Van anar a principis del mes de febrer a Andorra. Allà van interrogar els gestors bancaris dels comptes a Banca Reig (fusionada amb Crédit Agricole i rebatejada amb el nom d’Andbank). Què passa aleshores? Per què no avancen en les seves acusacions? Una font judicial estima que tenen la convicció que aquí hi ha marro (delicte) però no poden provar-ho. “La UDEF i la premsa ho tenen massa clar. Però no la Fiscalia. Té l’esperança que en cert moment, per acumulació, s’encendrà la bombeta”, assegura la font.
La Fiscalia, potser per fer un gest tenint en compte que no ha sol·licitat cap mesura cautelar fins ara per cap dels Pujol i sabent que la UDEF és partidària, des de fa temps, de prendre mesures dures, va demanar al jutge, en acabar la declaració, que se celebri la vista del 504 de la llei d’enjudiciament criminal. Allà el fiscal va dir que com que se sol·licitaran noves comissions rogatòries era convenient que es prohibís a Pujol Ferrusola sortir a l’exterior i que lliurés el passaport per la possible destrucció de proves.
